Edició de «Salut»

[[Image:Star of life2.svg|thumb|L'Estrela de la vida, és el símbol en l'àmbit internacional que representa les unitats i personal dels Servicis d'Emergència Mèdiques.]]
La '''salut''' és l'estat físic i mental en qué l'organisme eixercix normalment les seues funcions. El terme salut es contraposta al de [[malaltia]], i és objecte d'especial atenció per part de la [[medicina]].

Dins del context de la promoció de la salut, la salut ha estat considerada no com un estat abstracte sino com un mig per arribar a un fi, com un recurs que permet a les persones portar una vida individual, social i econòmicament productiva. La salut és un recurs per a la vida diària, no l'objectiu de la vida. Es tracta d'un concepte positiu que accentua els recursos socials i personals, aixina com les aptituts físiques. 

== El concepte de salut i malaltia ==
En el passat el terme salut s'associava en l'absència de malaltia. Una persona estava sana quan no patia cap malaltia. Llavors, les malalties eren freqüents a causa del desconeiximent d'hàbits saludables, de la falta d'higiene i de les llimitacions de la medicina. Si no provocaven la mort, deixaven seqüeles de per vida i a sovint els malalts quedaven incapacitats per portar una vida normal.

Actualment el concepte de '''salut''' afig a l'absència de malaltia el benestar físic, mental, emocional, social, espiritual, sexual i mediambiental. A més de previndre la malaltia, és important promoure la salut.

Fins al principi del [[sigle XX]], les malalties més destacades foren fonamentalment les contagioses. Moltes d'estes malalties actualment són menys freqüents i el seu lloc l'han ocupat malalties relacionades en un estil de vida poc saludable.

== Definicions ==
[[Image:World Health Organisation building south face.jpg|thumb|250px|Organisació Mundial de la Salut, [[Ginebra]]]]
L'[[Organisació Mundial de la Salut]] (OMS) en la seua [[constitució]] de [[1946]]<ref name="WHO_1946">{{citar web|url = http://w3.whosea.org/aboutsearo/pdf/const.pdf|títol = Constitution of the World Health Organization|editor = WHO|format = pdf|lloc = Ginebra|any = 1946|llengua = anglés}}</ref>, definix a la Salut com l'estat de complet ''benestar físic, mental i social'', i no soles l'absència d'afeccions o [[malaltia|malalties]]. La salut implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguen cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals. Esta definició és utòpica, perqué s'estima que a soles entre el 10 i el 25 % de la població mundial es troba completament sana.

La salut i la malaltia formen un procés continu, on en un extrem es troba la [[mort]] prematura, moltes vegades previsible, i en l'atre extrem es troba un elevat nivell de salut, a qué difícilment arriba tot lo [[món]]. En el part mijana d'este continu o equilibri [[homeòstasis|homeostàtic]] es trobaria la majoria de la [[població]], on la separació entre salut i malaltia no és absoluta, ya que és molt difícil distinguir el normal del patològic.

La definició de salut és difícil, sent més útil conéixer i analisar els [[determinant de la salut|determinants de la salut]] o condicionants de la salut. La salut en térmens físics, forma part d'un dels pilars de la [[qualitat de vida]], benestar i en definitiva de la [[felicitat]].

{{cita|La salut es mesura per l'impacte que una persona pot rebre sense comprometre el seu sistema de vida. Aixina, el sistema de vida es convertix en criteri de salut.|Moshé Feldenkrais}}

{{cita|La salut és principalment una mesura de la capacitat de cada persona de fer o de convertir-se en el que vol ser...|René Dubos}}

{{cita|La salut és l'equilibri dinàmic dels factors de risc entre el mig i dins d'uns certs paràmetros...|John De Saint}} 

L'objectiu de conseguir la salut, no a soles correspon a la [[medicina]] sino també als [[polítics]], a la [[societat]] i a l'individu. Als països en via de desenroll la salut començaria a conseguir-se quan se satisfacen les seues necessitats d'alimentació, infeccions, vivenda, treball i en definitiva els seus problemes econòmics, mentres que als països desenrollats, la salut se conseguix prevenint els efectes secundaris que la riquea produïx com la [[obesitat]], l'absència d'[[eixercici físic]], els [[accident de trànsit|accidents de trànsit]], el [[tabaquisme]], la [[Depressió clínica|depressió]], la [[contaminació]], entre d'atres.

== Determinants de la salut ==
En l'[[antiga Grècia]] res se sabia de [[virus]] i [[batèries]], pero ya reconeixien que la [[personalitat]] i les seues característiques, desempenyoren un rol fonamental als orígens de la malaltia. 

[[Galè]], una gran figura del món antic, ya va observar l'existència d'un víncul molt estret entre la [[melaconlia]] i el [[càncer de mama]]. Aixina, en estes primers enfocaments mèdics, hi ha un criteri completament sòlit en la consideració de la salut i la malaltia. 

[[Plató]] remarcava que la bona educació és la que mostrava en força millorar la ment juntament en el cos. Reconeixia, d'alguna manera, que la salut corporal conduïx la higiene mental, pero, al mateix temps, que el bon estat mental predisposta al bon estat corporal. Aixina, establia, específicament, que l'ànima «bona», per la seua pròpia excelència, millora el cos en tot sentit. 

Des del [[sigle XX]], especialment, pero també des de molt adés -i també a la medicina oriental antiga-, es va començar a reconéixer la necessitat de concepció [[holisme|holística]] de la salut. En este sentit, potser la lliçó que calga deprendre de modo definitiu i exacte és que «som bàsicament lo que mengem». 

La concepció psicosomàtica mos obliga a atendre la nostra interioritat com a causa possible de pertorbacions del cos. Això és reconegut unànimement per la clínica occidental, que veu que als consultoris, un altíssim percentage de consultes, respon a distorsions de la ment o de la personalitat, en sentit ampli. 

Este nou enfocament no és [[dualisme|dualista]] a la manera [[René Descartes|cartesiana]]. Concep a l'home com una unitat, en la que en molta freqüència viuen els poders curatius, que estimulats, ajuden a resoldre els problemes somàtics. La filosofia mèdica no materialista d'este modo va incrementant-se en el [[món]] al qual predominava la medicina convencional. 

Els determinants de la salut pública són els mecanismes específics que diferents membres de grups socioeconòmics influïxen en diversos graus de salut i malaltia.<ref>{{citar web|url=http://www.mspsi.es/presidenciaUE/calendario/conferenciaExpertos/docs/haciaLaEquidadEnSalud.pdf|títol= Ministerio de Sanidad y Política Social. Hacia la equidad en salud: Monitorización de los determinantes sociales de la salud y reducción de las desigualdades en salud. Conferencia de Expertos|lloc= Madrid|data= 21 de abril de 2010|llengua=castellà|consulta= 21 de maig de 2013}}</ref>

Els determinants de salut segons Marc Lalonde, ministre de sanitat del [[Canadà]] són: 
*Estil de vida: És el determinant que més influix en la salut i el més modificable per mig de activitats de promoció de la salut o prevenció primària. 
*Biologia humana: Este determinant es referix a l'herència genètica que no acostuma a ser modificable actualment en la tecnologia mèdica disponible.
*Sistema sanitari: És el determinant de salut que potser menys influïxca en la salut i és el determinant de salut que més recursos econòmics rep per tindre cura de la salut de la població, almenys als països desenrollats. 
*Mig ambient: Contaminació de l'aire, de l'aigua, del terra i del mig ambient psicosocial i sociocultural per factors de naturalea: 
**Biològica (bateris, virus, fongos, etc.) 
**Física (radiacions, fums, rebuigs, etc.) 
**Química (hidrocarburs, plom, plaguicides, etc.) 
**Sicosocial i sociocultural (dependències, violències, estrés, competitivitat, etc.) 

Els requisits per a la salut descrits a la [[Carta d'Ottawa]] són: la pau, l'educació, el vestit, el menjar, la vivenda, un ecosistema estable, la justícia social i l'equitat.<ref>{{citar web|url=http://www.paho.org/Spanish/AD/SDE/HS/OttawaCharterSp.pdf|editor= PAHO|títol=Carta de Ottawa para la promoción de la salud. I Conferencia Internacional sobre la Promoción de la Salud|lloc= Ottawa (Canadà)|data= 21 de noviembre de 1986|llengua=castellà|consulta= 21 de maig de 2013}}</ref>

=== Higiene ===
[[Image:Cuticura Soap Ad 1894.JPG|thumb|Anunci de l'any [[1894]], d'un sabó per guarir irritacions de la pell.]]
{{AP|Higiene}}

L'[[higiene]] és el [[conjunt]] de comportaments que servixen per previndre les infeccions i l'aparició de [[malalties infeccioses]] i mantindre els individus en un bon estat de salut. 

Estes comportaments requerixen fer la distinció entre els microbis «bons» i aquells que són [[patògens]] o ho poden convertint-se en determinades circumstàncies; la higiene intenta fer que estes circumstàncies siguen menys provables, menys freqüents o inexistents. Despuix d'una fase higienista de la qual l'eficàcia a curt terme és indiscutible, s'ha produït un increment de les [[alèrgies]], les [[malalties autoimmunitàries]] i les [[resistències als antibiòtics]], considerades preocupants. La busca de l'equilibri just entre l'exposició al risc i les solucions mèdiques és dificultada en un context d'exposició creixent a barreges de [[contaminant]]s complexos (els [[pesticides]], en particular) i [[pertorbador endocrí|pertorbadors hormonals]], en modificacions socials i climàtiques a escala planetaria (com les [[malaltia emergent|malalties emergents]], el risc de [[pandèmia]], les [[zoonosi]]s, el risc de [[bioterrorisme]], etc.).

Aixina, esta disciplina aspira a controlar els factors [[mig ambient|ambientals]] que poden contribuir a una alteració de la salut, com per eixemple la [[contaminació]], en el plantejament de problemes paradoxals; per eixemple, la millora de les condicions d'higiene sembla haver afavorit paradoxalment la reaparició de malalties com la [[poliomielitis]] o diverses [[malalties autoimmunitàries]] i alèrgies.

La lluita contra les [[infecció nosocomial|infeccions nosocomials]] en els [[hospital]]s, o contra les [[intoxicació alimentària|intoxicacions alimentàries]], per eixemple, naixqué despuix del descobriment de l'[[antisèptica]], impulsat per [[Ignàc Semmelweiss]] o [[Louis Pasteur]], entre atres. Els comportaments individuals i colectius tenen una importància capital en la lluita contra les [[epidèmies]] i les [[pandèmies]].

La [[contaminació]] puntual o crònica, siga [[biològic]]a, [[química]], deguda a les [[radiació ionisant|radiacions ionisants]], [[so]]nora o [[llum|lluminosa]] també és una causa important de malalties. A més, si s'acumulen, estes factors poden sumar o multiplicar els seus efectes.

=== Modo de vida ===
Numerosos factors de risc estan relacionats de manera intrínseca en el modo de vida. Les cures corporals, l'activitat física, l'alimentació, el treball i els problemes de [[toxicomania]] tenen un impacte global sobre la salut dels individus.

* [[Nutrició]] : [[aliments]] ~ [[oligoelement]]s ~ [[aliment funcional|aliments funcionals]]
* Productes d'higiene : [[crema solar]] ~ [[pasta de dents]] ~ [[preservatiu]]s ~ [[sabó|sabons]]
* Toxicomanies i dependències : [[beguda alcohòlica|alcohol]] ~ [[cànnabis]] ~ [[cocaïna]] ~ [[tabac]] ~ [[ludopatia|ludopaties]]

L'higienisme moral (que no s'ha de confondre en la [[medicina alternativa]] creada per [[Herbert Shelton]]) és la doctrina segons la qual la lluita contra la "relaixació dels costums" és el millor mijà per garantisar la salut. Este corrent, per eixemple, declarà al [[sigle XIX]] la lluita contra la [[sífilis]] o l'[[alcoholisme]] prioritats nacionals. També és este corrent el que declara que si els [[obés|obesos]] estan greixuts és perqué són golfos i pereosos, o que els fumadors no tenen força de voluntat. Este corrent sembla persistir en determinades polítiques i campanyes d'informació i d'educació dels ciutadans per a l'higiene.

Molts riscs i perills estan relacionats en l'àmbit de la salut;<ref name"danger-sante">{{citar web|url = http://www.danger-sante.org/|títul = Danger Santé - Effet Santé - Risque Santé - Cause conséquence Santé - Sante FR|llengua = francés}}</ref> l'evolució de la humanitat i els canvis en el seu modo de vida no disminuixen de conseqüències. L'alimentació i les noves tecnologies també són factors de risc per tot lo [[món]].

Quatre factors permeten allargar considerablement la longevitat d'un individu:<ref name"lefigaro">''Public Library of Medecine'', núm. de la semana del 9 de giner del 2008, citat a ''Le Figaro'', 9 de giner del 2008, pàgina 12</ref> la manca de [[tabaquisme]], un consum d'[[alcohol]] igual o inferior a mig got per dia, el consum de cinc racions de [[fruites]] i [[llegums]] per dia, i mija hora d'[[eixercici físic]] cada dia. Tots junts, estos factors poden permetre esperar un augment de 14 anys de l'esperança de vida en comparació en els que no seguixen estos hàbits.<ref name="lefigaro2">''Une vie saine peut accroître la longévité de 14 ans'', a ''Le Figaro'', 9 de giner de 2008, pàgina 12</ref>

== Referències ==
{{Referències}}

[[Categoria:Salut]]