Canvis

| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Salvador Guinot Vilar''' ([[Castelló de la Plana]], [[31 de decembre]] de [[1866]] - 30 de juliol de [[1944]]) fon un escritor i polític [[Valencians|valencià]]. A sovint va utilisar el pseudònim de '''Joan de Vicenta'''.

'''Salvador Guinot Vilar''' ([[Castelló de la Plana]], [[31 de decembre]] de [[1866]] - [[30 de juliol]] de [[1944]]) fon un escritor i polític [[Valencians|valencià]]. A sovint va utilisar el pseudònim de '''Joan de Vicenta'''.

== Biografia ==

== Biografia ==

En [[1893]] se convertix en professor de llengua i lliteratura castellanes de l'Institut de Castelló, càrrec que ocupà fins a l'any [[1939]].  

En [[1893]] se convertix en professor de llengua i lliteratura castellanes de l'Institut de Castelló, càrrec que ocupà fins a l'any [[1939]].  

En l'any [[1900]] es publica en la ciutat de Valéncia la seua obra més coneguda ''Capolls mustigats. Aplec de contalles de la meua tèrra'', una colecció de relats breus que cinc anys més tart se reeditarà en Barcelona baix el títul de ''Escenes castellonenques''. La seua obra lliterària continua en la narració ''Anyor'' ([[1913]]). A partir d'eixe moment publica obres d'erudició sobre els clàssics valencians dels sigles XV i XVI, reeditant ''El Parlament en casa de Berenguer Mercader'' i ''Tragèdia de Caldesa'' de [[Joan Roiç de Corella]], aixina com el ''Vocabulari'' de [[Joan de Resa]].  

En l'any [[1900]] es publica en la ciutat de Valéncia la seua obra més coneguda ''Capolls mustigats. Aplec de contalles de la meua tèrra'', una colecció de relats breus que cinc anys més tart se reeditarà en Barcelona baix el títul de ''Escenes castellonenques''. La seua obra lliterària continua en la narració ''Anyor'' ([[1913]]). A partir d'eixe moment publica obres d'erudició sobre els clàssics valencians dels [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]], reeditant ''El Parlament en casa de Berenguer Mercader'' i ''Tragèdia de Caldesa'' de [[Joan Roiç de Corella]], aixina com el ''Vocabulari'' de [[Joan de Resa]].  

Una atra de les vertens més conegudes d'ell fon la seua vocació política. Salvador Guinot fon membre del Partit Conservador i fundador del Sindicat Catòlic de Castelló de la Plana junt al jesuïta i tio d'ell, Antoni Vicent. En l'any [[1907]] es convertix en diputat al Congrés pel districte de Llucena i poc despuix seria nomenat alcalde de Castelló, en dos ocasions, [[1907]] i de [[1924]] a [[1928]]. Inclús arribà a ser president de la [[Diputació de Castelló]] entre [[1930]] i [[1931]] del Partit Conservador. També fon president de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat i de la Junta d'Aigües de La Plana.  

Una atra de les vertens més conegudes d'ell fon la seua vocació política. Salvador Guinot fon membre del Partit Conservador i fundador del Sindicat Catòlic de Castelló de la Plana junt al jesuïta i tio d'ell, Antoni Vicent. En l'any [[1907]] es convertix en diputat al Congrés pel districte de Llucena i poc despuix seria nomenat alcalde de Castelló, en dos ocasions, [[1907]] i de [[1924]] a [[1928]]. Inclús arribà a ser president de la [[Diputació de Castelló]] entre [[1930]] i [[1931]] del Partit Conservador. També fon president de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat i de la Junta d'Aigües de La Plana.