Canvis

Està catalogat com a ''Monument Històric Artístic Nacional'' des de el 21 de [[Febrer]] de [[1947]].

Està catalogat com a ''Monument Històric Artístic Nacional'' des de el 21 de [[Febrer]] de [[1947]].

D'orige [[Art gòtic|gòtic]], pero reedificant-se en els segles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVI|XVI]] a causa dels incendis.

D'orige [[Art gòtic|gòtic]], pero reedificant-se en els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVI|XVI]] a causa dels incendis.

Serà en el [[segle XVII]] i escomençaments del [[segle XVIII]] quan finalment adquirirà el seu aspecte definitiu, en una fisonomia barroca.

Serà en el [[sigle XVII]] i escomençaments del [[sigle XVIII]] quan finalment adquirirà el seu aspecte definitiu, en una fisonomia barroca.

De la seua antiga estructura gòtica encara queda la nau i el gran òcul cegat, conegut com la ''O de Sant Joan'', que fon confebit com a gran rosetó en la frontera dels peus. El seu exterior se reformà en [[1700]].

De la seua antiga estructura gòtica encara queda la nau i el gran òcul cegat, conegut com la ''O de Sant Joan'', que fon confebit com a gran rosetó en la frontera dels peus. El seu exterior se reformà en [[1700]].

De la frontera que dona a la [[plaça del Mercat]] destaca la escultura central de la Verge del Rosari, obra de Jacopo Bertesi. Sobre ella s'encontra la torre del rellonge, flanquejada pels dos Sants Joans i la veleta disposta en el alt de la frontera, coneguda com el pardal de Sant Joan.

De la frontera que dona a la [[plaça del Mercat]] destaca la escultura central de la Verge del Rosari, obra de Jacopo Bertesi. Sobre ella s'encontra la torre del rellonge, flanquejada pels dos Sants Joans i la veleta disposta en el alt de la frontera, coneguda com el pardal de Sant Joan.

Antonio Palomino deixà una ditada notable en Valéncia. Fon este edifici precíssament el motiu de la seua arribada a Valéncia en [[1697]]. El cler de la parròquia havia encarregat una nova decoració despuix dels incendis patits pel edifici. Carles II envià al seu pintor, qui corroborà l'impresió de les capellanes, va vore el gran espai que se posava en les seues mans i aceptà el reto. S'eliminà lo fet i pintà el presbiteri i totes les revoltes de la iglésia en els últims anys del [[segle XVII]].

Antonio Palomino deixà una ditada notable en Valéncia. Fon este edifici precíssament el motiu de la seua arribada a Valéncia en [[1697]]. El cler de la parròquia havia encarregat una nova decoració despuix dels incendis patits pel edifici. Carles II envià al seu pintor, qui corroborà l'impresió de les capellanes, va vore el gran espai que se posava en les seues mans i aceptà el reto. S'eliminà lo fet i pintà el presbiteri i totes les revoltes de l'iglésia en els últims anys del [[sigle XVII]].

Durant la II república espanyola fon past de les flames i les seues ditades encara perduren.

Durant la II república espanyola fon past de les flames i les seues ditades encara perduren.