107 112
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − + − La seua popularitat en l'[[Edat Mija]] li ha portat a ser un dels sants més venerats en les diferents creences cristianes i inclús —En un fenomen de [[sincretisme]]— en el món [[islamisme|musulmà]] i en les religions afroamericanes.+ + − + + + + − Es creu que la llegenda de Jordi es va originar en el [[sigle IV]]: hauria naixcut en una família cristiana de finals del [[sigle III]]. Geroncio, son pare, originari de [[Capadòcia]], servia com a oficial en l'eixèrcit [[antiga Roma|romà]]. Sa mare Policromia va tornar a la seua ciutat natal, [[Lydda]] (despuix Diospolis, actualment [[Lod]], en [[Israel]]), en el seu jove fill despuix d'enviudar. Aixina i tot fon capaç de donar-li una bona educació al chicotet Jordi.+ − El jove segons pareix va seguir els passos de son pare i es va unir a l'eixèrcit poc despuix d'arribar a la majoria d'edat. A causa del seu [[carisma]] va pujar pronte de grau, arribant abans dels 30 a ser [[tribuno]] i ''[[conde|comes]] ''. Cap ad eixa época ya se li havia destinat en [[Nicomèdia]] com a membre de la guàrdia personal de l'[[emperador]] romà [[Dioclecià]] (qui va regnar entre l'any [[284]] i l'any [[305]]).+ − En l'any [[303]], Dioclecià va emetre un edicte autorisant la [[Persecució de Diocleciano|persecució]] sistemàtica dels cristians a lo llarc i ample de l'imperi. El seu césar [[Galeri]] fon el responsable de la decisió i continuaria la persecució durant el seu propi regnat (de l'any [[305]] al [[311]]). Pareix que Jorge va rebre ordes de participar en la persecució, pero que va preferir donar a conéixer la seua condició de [[cristianisme|cristià]] i criticar la decisió de l'emperador. Un irat Dioclecià va reaccionar ordenant la [[tortura]] que va soportar sense emetre una sola queixa, i posteriorment ho va eixecutar.+ − Després de diverses tortures, Jordi fon decapitat enfront de les muralles de Nicomèdia el [[23 d'abril]] de l'any [[303]]. Els testimonis dels seus patiments varen convéncer l'emperatriu Aleixandra i a una anònima [[sacerdotesa]] [[paganisme|pagana]] a convertir-se al cristianisme, que passarien a unir-se a Jordi en el martiri. El seu cos fon tornat a Lydda per a ser soterrat.+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + − + + + + − L'història anterior és, en el millor dels cassos, dubtosa. No obstant, la seua veneració com a màrtir va començar relativament pronte. Es tenen notícies a través de relats de [[pelegrí]]s d'una iglésia construïda en [[Diospolis]] (l'antiga [[Lydda]]) en el seu honor durant el regnat de [[Constantino I el Grande|Constantino I]], que es va convertir en el centre del cult oriental a Jorge.+ + + + − Cap als anys [[518]]–[[530]], el [[archidiaca]] i [[bibliotecari]] [[Teodosi]] relata que Diospolis era el centre del cult de Jorge. Un pelegrí anònim de [[Piacenza]] menciona el mateix cap a l'any [[570]].+ + − L'iglésia fon destruïda en [[1010]] i més tart reconstruïda pels [[Cruzada|cruzados]]. En [[1191]] i durant la [[Tercera Croada]] ([[1189]]–[[1192]]), l'iglésia fon destruïda de nou per les forces de [[Saladino]]. Una nova iglésia fon erigida en [[1872]] i encara es manté en peu.+ − Durant el [[sigle IV]], la veneració al sant es va estendre des de [[Palestina (regió)|Palestina]] al restant del [[Imperi Romà d'Orient]]. En el [[sigle V]] la seua popularitat va arribar a la part occidental de l'imperi.+ + + − + + − En l'any [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel [[Papa]] [[Gelasio I]], més ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals a soles són coneguts per Déu''».+ − Esta afirmació no evitaria la creació de diverses històries [[apòcrif|apòcrifes]] sobre la seua vida, diverses d'elles plenes de [[milacre]]s. d'acort en la ''Enciclopèdia Catòlica'', el text més antic preservat sobre la vida del sant es troba en el ''[[Acta Sanctorum]] '', identificat per estudiosos com un [[palimpsest]] del [[sigle V]], «''ple d'extravagàncies i maravelles més allà de qualsevol credibilitat''».+ − Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de Jordi arreplegues pel [[bisbe]] [[Gal (Gàlia)|galo]] [[Arkulf]] en el seu [[pelegrinage]] a [[Terra Santa]] en l'any [[680]].+ + − En els començaments del [[islam]], el sant cristià es va unir —A través del [[sincretisme]] religiós i cultural— En el [[profeta]] [[judaisme|judeu]] [[Elías]], el predicador jueu [[Samaria|samaritano]] [[Pineas]] i el [[sant]] islàmic [[al-Hadr]] ('el vert', del [[idioma àrap|àrap]] ''hadir'') per a formar una figura religiosa que era i encara és venerada en les tres grans [[religió|religions]] [[monoteiste]]s.+ + − El nom de ''[[al-Hadr]] '' és més correntment transcrit com ''[[al-Khidr]] '' o ''[[al-Khadir]] '', mentres per a la parla hispana seria més correcte ''[[al-Jadir]] '' o ''[[al-Jidr]] ''.+ − L'història de ''[[al-Jidr]] '' en el profeta [[Moisés]] en el [[Sagrat Alcorà]] àrap: ''[[al-Qur'an al-Karim]] '' a on se'l nomena [[Musa]] es troba en la torba 18, [[Surat al-Kahf]]. És una història característica per a les realitats místiques i gnòstiques del [[sufisme]], la ciència esotèrica de l'islam.+ − + − − − − En el [[sigle IX]] apareix una atra popular història: Sant Jordi a cavall com a vencedor d'un [[dragó]]. Esta història, que és part de la ''[[La llegenda dorada]] '', també és coneguda com «Sant Jordi i el dragó», i és el provable orige de tots els [[contes de fades]] sobre princeses i dragons en [[Occident]]. − − Ha de tindre's en conte que la llegenda es relata en diverses parts de [[Europa]] i [[Àsia Menor]] com pròpia (i inclús en el [[Japó]], on es pot equiparar Jorge en el deu del tro Susano-oh, a la princesa en la donzella Kushinada i al dragó en [[Yamata-no-Orochi]]), aixina que els detalls varien segons la tradició local. − − Comença en un dragó que fa un niu en la font que proveïx d'aigua a una ciutat. Com a conseqüència, els ciutadans havien d'apartar diàriament el dragó de la font per a conseguir aigua. Aixina que oferien diàriament un sacrifici humà que es decidia a l'azar entre els habitants. Un dia va resultar seleccionada la princesa local. − − En algunes històries apareix el rei, son pare, demanant per la vida de la seua filla, pero sense èxit. Quan estava a punt de ser devorada pel dragó, apareix Jorge en un dels seus viages (a sovint a [[cavall]]), s'enfronta en el dragó, ho mata i salva a la princesa. Els agraïts ciutadans abandonen el [[paganisme]] i abracen el [[cristianisme]]. − − L'història, antigament considerada verdadera, ha segut abandonada progressivament. D'atra banda, pocs dubten que continga un ric simbolisme religiós, per al que s'han propost diverses interpretacions. − − * Una antiga interpretació cristiana del mit: Jorge seria el creent, el cavall blanc l'Iglésia i el dragó representaria el [[paganisme]], la [[idolatria]], la tentació i [[Satanàs]]. − − * Alguns historiadors laics consideren que l'història té arrels més antigues que les cristianes. En [[Capadòcia]], com una de les primeres regions a adoptar el sant, potser hi hauré hagut una integració d'elements [[paganisme|pagans]]. Un candidat a predecessor de Jorge de Capadòcia és el deu [[Sabaci]], pare celestial dels [[frigi]]s, conegut com ''Sabazius'' pels [[roma]]nos. Evidentment la seua image a cavall enrotllant a una serp és l'orige de la popular image de Sant Jordi sobre un cavall blanc. − − * D'atra banda, l'història de Jorge i el dragó té molts elements comuns en l'antic mite grec de la princesa [[Etiopía|etíope]] [[Andròmeda (mitologia)|Andrómeda]] i el seu salvador i posterior espòs [[Perseu]], vencedor de la [[Gorgona]] [[Medusa (mitologia)|Medusa]]. En abdós casos hi ha un dragó / Gorgona en la seua decapitació, una princesa i una recompensa, en un cas el matrimoni, en l'atre la conversió de la ciutat. Algunes de les llegendes sobre Jordi i el dragó situen l'acció en [[Líbia]] (antigament, tota [[Àfrica]] del nort a l'oest de [[Egipte]]), és dir, l'acció en abdós casos se situa en distents regnes «màgics». − − * Finalment, l'orige podria estar en una manifestació alternativa de [[Miguel Arcàngel]], que està al cap de les hosts celestials. − − == Popularitat en Occident == − − − Es pot demostrar que en el [[regne Franc]] [[merovingi]] ya es venerava a Jordi de Capadòcia en el [[sigle VI]]. No obstant, no fon fins a l'[[Alta Edat Mija]], l'época de les [[Creuades|creuades]] de la cavalleria, que s'estendrà el cult en Europa. − − Jordi es va convertir en el protector dels creuats en la conquista de [[Jerusalem]] ([[15 de juliol]] de [[1099]]). Com a ''soldat Christi'', és dir, 'soldat de Crist', es va convertir en patró dels [[cavaller]]s i soldats, i en protector d'algunes [[Órdens militares|órdens religioses militars]], com l'[[Orde Teutònica]] ([[sigle XII]]) o els [[templer]]s. − − Cap al sigle XII, la llegenda àuria es va estendre per Europa. [[Santiago de la Voràgine]] (cap a [[1230]] – [[13 de juliol]] de [[1298]]), [[arquebisbe]] de [[Gènova]] va escriure la ''[[Legenda sanctorum]] '', una colecció de faules sobre distints sants. L'història de Jordi de Capadòcia destacava entre atres. El llibre, pel valor que tenia a ulls dels [[llector]]s del [[sigle XIII]], va acabar coneixent-se com ''Legenda àuria''. − − L'informació continguda en els seus 177 capítuls (que en atres edicions són 182) actualment es considera falsa, pero de notable valor lliterari. S'estima que el llibre va tindre una profunda influència en l'extensió de la llegenda en Occident, tant a nivell popular com en la [[lliteratura]] i la [[pintura]] d'[[Europa Occidental]]. − − En els últims sigles de l'[[Edat Mija]], Jordi es va convertir en patró de ciutats, [[burc]]s i cases nobles; també va arribar a ser el primer dels 14 sants rababans com a protector dels [[mascota|animals domèstics]]. − − == Jordi de Capadòcia en [[Euràsia]] == − === [[Alemanya]] === − En el [[sigle IX]] (o potser posteriorment el [[sigle XI]]) apareix a Alemanya la ''Cançó de Sant Jordi''. La cançó, basada en precedents [[llatí|llatins]] i redactada en [[alt alemà]], conte el [[martiri]] del sant. És atribuïda al primer poeta conegut en llengua alt alemana, [[Otfrid Von Weißenburg]] (cap a [[800]] – † despuix de [[870]]), encara que a soles es pot demostrar l'existència de la cançó a partir del sigle XI. L'orige podria estar en el monasteri de [[Prüm]], a que e l'[[emperador]] [[Lotario I]] ([[840]]–[[855]]) va donar un braç retallat i dissecat, dient que era una [[relíquia]] de Sant Jordi. Això ho va convertir en el centre de veneració dels [[Franc (poble)|francs]]. − − No obstant, el llenguage alt alemà indica un orige en l'illa de [[Reichenau]]. Cap al sigle IX —Gràcies a la mediació del [[arquebisbe]] de [[Magúncia]] i [[abat]] de Reichenau [[Hatto III]] ([[891]]–[[913]])— varen arribar des de [[Roma]], entre atres relíquies, un cràneu que era atribuït a Jordi. Per a esta relíquia es va construir l'iglésia de Sant Jordi. − − Esta iglésia, declarada en el [[sigle XX]] [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]], ha conservat pintures murals del [[sigle X]] en escenes de la vida de [[Jesús de Nazaret|Jesucrist]] preses dels [[Evangeli]]s. Com a conseqüència, Reichenau es va convertir en un gran centre de veneració de Jorge de Capadòcia, que va estendre la seua influència fins al convent de Sankt Georgen ([[1084]]/[[1085]]) en la [[Selva Negra]]. − − === [[França]] === − Existixen 81 [[localitat]]s i diversos centenars d'iglésies en el nom de ''[[Saint-georges]] ''. − − === [[Geòrgia]] === − Sant Jordi és el patró de Geòrgia. La bandera actual és una Creu de Sant Jordi i l'escut té una representació del sant a cavall matant al dragó. − − Els georgians s'autodenominen ''Kartvelebi'' (??????????) i el seu país ''Sakartvelo'' (??????????). El nom occidental de Geòrgia es deriva de l'[[idioma persa|persa]] ???? ''Gurji'' a través de l'[[idioma àrap|àrap]] ''Jurj''. − − L'escritura del nom ha segut influenciada per l'arrel [[idioma grec|grec]] ''Georg-'' (?E???-, la mateixa arrel de Ge?????? 'Georgios') i per [[etimologia]] popular es va creure que el nom prové de Sant Jordi, patró del país. − − La paraula persa ???? ''Gurji'' i la relacionada [[idioma armeni|armeni]] ''Vrastan'' pareixen estar relacionades en el nom [[Ibèria caucàsica|Iberia]], en pèrdua de la ''i-'' inicial i substitució de la ''b'' per ''w'' o ''v''. − − Per als georgians, Sant Jordi se celebra el [[14 d'agost]], tradició que prové directament de la festa del dèu [[Luno (déu)|Luno]] (Jordi blanc). − − === [[Grècia]] === − Jordi de Capadòcia contínua sent venerat a Grècia, a on se li ha donat el nom de [[Gran Màrtir]]. − − Per als [[eslau]]s de [[Corinto]], la celebració del «Sant Jordi Vert» presa l'aspecte [[folclor|folclòric]] d'un rito per a obtindre [[pluja]]. − − === [[Espanya]] i [[Portugal]] === − En la [[Edat Mija]], Jordi va passar a ser patró de la [[Corona d'Aragó]] i de [[Portugal]]. − − ===== La [[Corona d'Aragó]] ===== − En [[1096]], les hosts del rei [[Sancho Ramírez d'Aragó]] saquejaven la ciutat d'[[Alcoraz]], prop d'[[Osca]]. Després de rebre ajuda des de [[Saragossa]], els saquejats conseguixen matar el rei, pero guanyen la [[batalla d'Alcoraz]], segons la tradició, gràcies a l'aparició de Sant Jordi. Posteriorment el rei [[Pere I d'Aragó]] conquista Osca despuix d'invocar l'ajuda del sant. Conta la llegenda que el mateix dia va estar ajudant als creuats en Antioquia i que, en un moment de la batalla, va pujar a la grupa del seu [[cavall]] a un cavaller teutó descavalcat; més tart, eixe mateix cavaller es va vore embolicat en la batalla d'Alcoraz. − − Sobretot a partir del [[sigle XIII]] sorgixen numeroses llegendes i aparicions en el regne. − Aixina, [[Jaume I el Conquistador]] conta que en la conquiste de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] va aparéixer el sant: «Es va aparéixer Sant Jordi en molts cavallers del [[paraís]], que varen ajudar a véncer en la batalla, en la que no va morir cap cristià». − Més tart, el rei Jaume conta de la conquista de [[Mallorca]] que «''segons li varen contar els [[sarraí]]s, estos varen vore entrar primer a cavall a un cavaller blanc en armes blanques''», que ell identifica en Jordi. − − El patrocini de Jordi de Capadòcia sobre els reis d'Aragó i, per extensió, sobre tota la Corona d'Aragó es reconeix oficialment a mitat del [[sigle XV]] durant el regnat de Joan II d'Aragó i Navarra, que ho nomena patró del Regne i de la Diputació del General, principal institució foral en cas de no estar convocades les Corts. − − * [[Regne de Valéncia]] − :El sant és molt venerat en [[Alcoy]] i [[Banyeres de Mariola]], a on se celebren en el seu honor les festes patronals de «[[moros i cristians]]» ([[Moros i Cristians d'Alcoy]], i [[Moros i Cristians de Banyeres de Mariola]]) les festes de moros i cristians d'Alcoy són reconegudes en tot el món puix són de tal espectacularitat que els dies 22, 23 i 24 d'abril dies en que se celebra les dites festes la ciutat d'Alcoy es guarnix i els carrers del centre d'Alcoy s'abarroten per a vore els diferents actes plens d'història i bellea que convertixen a esta ciutat en un important reclam turístic. − − :En Banyeres, ademés, s'escenifica cada tres anys la famosa ''Llegenda del dragó i la princesa'', organisada per la ''Associació de la llegenda de Sant Jordi''. − − * [[Aragó]] − :Actualment el [[23 d'abril]], dia de Sant Jordi és festiu en Aragó, que celebra eixe dia el [[Dia d'Aragó]]. − − :La [[creu de Sant Jordi]] apareix [[Creu d'Alcoraz|en el tercer quarter]] del [[Escut d'Aragó]], junt en quatre caps de moros, representant la victòria de [[Pedro I d'Aragón|Pedro I]] en la [[batalla d'Alcoraz]], la primera gran fita de la reconquiste i a on 40.000 hòmens varen lluitar per Osca en 1096. Completen l'escut els quarters de l'Arbre de Sobrarb (furs que defenien la llei sobre el rei segons la tradició), La [[Creu d'Íñigo Aresta]] (vinculació entre Aragó i Navarra), la crida [[Creu d'Alcoraz]], introduït com a emblema de [[Pere III d'Aragón|Pedro III el Gran]] en el sigle XIII, i les [[Barres d'Aragó]], l'existència i ús de les quals per la [[casa Aragó]] com a emblema heràldic data del regnat de [[Alfons II d'Aragón|Alfonso II el Cast]]. Les barres varen ser l'emblema dels [[Reis d'Aragó]] que, com atres senyors en la [[Edat Mijana]], varen ser vasalls de [[Roma]] i [[Avinyó]]; els colors de l'emblema són els mateixos que els usats pels [[papa]]s. Posteriorment es va convertir en el símbol de la [[Corona d'Aragó]]). − − :[[Pere IV d'Aragón|Pedro IV el Cerimoniós]] no sols va introduir la [[Creu de Sant Jordi]] en el tercer quarter de l'Escut d'Aragó; ademés va usar una [[Cimera del rei d'Aragón|cimera en un dragó]]. D'ací l'entramat que va fer a Jorge patró d'Aragó, per ser-ho del seu rei, i en això de tots els regnes que componien la Corona d'Aragó. El model de l'escut d'Aragó, tal com fon aprovat despuix de la [[transició espanyola]], apareix imprés per primera vegada en Saragosa, en les prenses de l'impressor alemany i «magnifique mestre [[Pablo Hurus|Paulo Hurus]]» el [[12 de setembre]] de [[1499]]. − − * [[Catalunya]] − − :La creu de Sant Jordi és el primer emblema de la [[Generalitat de Catalunya]]. Actualment la creu apareix en l'escut de [[Barcelona]]. − − :Segons el ''Costumari Català'' de [[Joan Amades]], el fet que Jorge siga el patró dels cavallers és degut a l'ajuda que va prestar al rei [[Pere I d'Aragó]] en una batalla l'any [[1096]] contra els [[islamisme|musulmans]]. Per a agrair la gesta, el rei ho va nomenar no sols patró de la cavalleria, sino de la noblea. − − :En Catalunya la festa del [[Dia de Sant Jordi]] es va generalisar també a mijan [[sigle XV]]. En [[1456]] s'oficialisa el patronage al declarar les [[Talls Catalanes]] el dia 23 d'abril com festiu.<ref>Lluís Millà i Reig, ''Sant Jordi patró de Catalunya'', p. 68.</ref> La festa s'ha convertit en el temps en el dia dels enamorats: l'enamorat regala a l'amada una [[rosa]] roja. Més tart es va generalisar la costum que, com a contrapartida, les dones regalaren un [[llibre]] als seus amats, al coincidir la data en el [[Dia del Llibre]]. − − :En [[Montblanc (Tarragona)]] es representa el 23 d'abril la llegenda de Sant Jordi i el dragó, ya que es commemora l'idea dels fets en la ciutat. I en [[Sant Climent Sescebes]] hi ha una processó a la Roca Encantada, a on se supon que hi ha un gran [[tesor]] que a soles pot ser trobat eixa nit. − − === [[Anglaterra]] === − − El rei [[Eduart III d'Anglaterra]] (rei de [[1327]] a [[1377]]), conegut per promoure el còdic de la cavalleria, va fundar en [[1348]] la [[Orde de la Garrotera]] i va nomenar Jordi com el seu [[patró]]. − − Els antics archius de l'orde varen ser destruïts pel foc, pero es crega que en [[1344]] o en [[1348]], Eduart III va proclamar Jordi de Capadòcia com a patró de [[Anglaterra]]. A pesar que el seu cult fon reprimit en l'época de la Reforma per l'[[Iglésia d'Anglaterra]], la capella de Sant Jordi en el [[castell de Windsor|Windsor]] (completada entre [[1483]] i [[1528]]) es va mantindre com a seu de l'orde. − − En [[1818]], el llavors [[príncip regent]] i més tart rei [[Jordi IV d'Anglaterra]] va crear la Molt Distinguida [[Orde de Sant Miquel i Sant Jordi]] per a reconéixer el servicis extraordinaris en el camp [[Diplomàcia|diplomàtic]]. − − Jordi és un dels personages principals del poema ''Faerie Queen'' ('La Reina de les Fades') de [[Edmund Spenser]], considerat un dels poemes més bells de la [[llengua anglesa]]. − − Apareix en el llibre I com el ''Redcrosse Knight of Holiness'' ('Caballero Sant de la Creu Roja'), protector de la [[Mare de Deu]]. És d'esta guisa que es pot interpretar a Jordi de Capadòcia, com a part de l'[[Iglésia d'Anglaterra]] mantenint i recolzant a la [[dinastia Tudor]] d'[[Isabel I d'Anglaterra]]. − − === [[Itàlia]] === − En Itàlia, el cult a Jorge de Capadòcia va estar molt difòs. En [[Roma]], [[Belisario]] (cap a [[527]]) va colocar baix la protecció de Jorge la [[Porta de Sant Sebastià]] (''Porta Sant Sebastiano'') i la [[iglésia de Sant Jordi en Velabro]], on fon traslladat poc despuix un atre cràneu del sant, descobert en el patriarcat [[Letrán|lateranense]] del [[Papa]] [[Zacarías (papa)|Zacarías]] ([[744]]–[[752]]). − − === [[Rússia]] === − − − La image de Jorge de Capadòcia apareix en l'antic escut imperial i en l'escut nacional modern. Era l'antic emblema dels eixèrcits [[Rusia|rusos]] i va donar nom a la primera [[orde militar]] del país. − − L'[[Iglésia Ortodoxa russa]] celebra la seua festa com a patró de Rússia el [[3 de novembre]]. El «Gran Màrtir Jorge, portador de trofeu» es venera en forma de [[icona]] des de l'Edat Mijana. La galeria d'icons de [[Nóvgorod]] de l'Universitat Estatal de la ciutat posseïx una colecció d'icons del sant dels sigles [[sigle XII|XII]] al [[sigle XVI|XVI]]. − − === [[Ucrània]] === − La festa de Sant Jordi és en [[maig]]. En eixa data se celebra wn Ucraïna el ''plastuny'', que és al mateix temps la festa de Sant Jordi i el festival de primavera. − − === [[Malta]] === − En l'illa de [[Malta]] se celebra la festa el Quart dumenge de [[juny]] i en [[Goig (illa)|Gozo]] el tercer dumenge de [[juliol]]. − − == Sant Jordi en el món == − === [[Etiopia]] === − − − Segons una llegenda, generada probablement pel rei [[Gebra Maskal Lalibela|Lalibela d'Etiopia]], quan este estava acabant una série d'iglésies, es va aparéixer Sant Jordi en el seu [[Armadura (combat)|armadura]] i muntat en un cavall blanc. El rei va dir que el sant militar li va tirar en cara que cap temple estiguera dedicat a ell, per lo que el rei va començar a colectar més imposts per a construir una com més pronte millor. − − Aixina es va construir [[Bet Giyorgis]] ('Sant Jordi'), excavada en la roca, una de les iglésies més belles de [[Etiopia]]. L'iglésia està rodejada per mites i llegendes que afirmen que fon construïda pels [[templer]]s en el [[sigle XIII]] o que guarda el [[Arca de l'Aliança]] [[Bíblia|bíblica]]. − − === [[Brasil]] === − [[Portugal]] va portar el cult a les seues colònies. En els [[cults afrobrasilers]] que practiquen la [[Santería]] s'identifica a Sant Jordi en [[Ogum]] u [[Ogún]] (en [[Rio de Janeiro (ciutat)|Río de Janeiro]], [[Recife]], [[Sant Pau (ciutat)|San Pablo]] i [[Porte Alegre]]), i en [[Oxóssi]] i [[Odé]] (en [[Badia]]), deu de la guerra i les armes, que es maneja el [[ferro]]. − − === [[Mèxic]] === − En l'estat de Durango de Mèxic, s'ha declarat patró festejable el dia [[23 d'abril]]. Açò a causa de la seua mitologia de defendre davant de les «feres», en la ciutat de Durango abunden els [[insectes]] i [[aràcnits]]. − − == En temps moderns == − En [[1969]], el [[Papa]] [[Pau VI]] va eliminar Sant Jordi del [[santoral catòlic|santoral]] de l'[[Iglésia Catòlica]], encara que no totalment, ya que ho va mantindre mantindre a nivell facultatiu (opcional). De totes maneres, la devoció popular no ha decaigut. − − En l'[[Iglésia Ortodoxa]] encara és venerat com un Sant Major. − − En [[1930]] es va traslladar al [[23 d'abril]] la Festa del Llibre Espanyol, que portava celebrant-se en [[Barcelona]] des de [[1926]]. La idea inicial de [[Vicent Clavell Andrés]], escriptor i editor valencià, fon acceptada per [[Miguel Primo de Rivera]] i el [[6 de febrer]] de 1926 [[Alfons XIII d'Espanya]] va firmar el [[Real Decret]]. − − El fet que [[Miguel de Cervantes]] (segons el [[calendari gregorià]]) i [[William Shakespeare]] (segons el [[calendari julià]]) moriren el [[23 d'abril]] (també [[Inca Garcilaso de la Vega]] i [[Josep Pla]]), unit a la ya tradicional Fira del Llibre (en [[Espanya]]), ha portat a la [[UNESCO]] a declarar el dia 23 d'abril com a Dia Internacional del Llibre i dels Drets d'Autor. − − [[Image:Icon8.jpg|thumb|[[Icona]], Museu Cristià-Bisantí, Atenes]] − − == Patronage == − Sant Jordi és o fon [[sant patró]] i protector de diversos països, regions i ciutats: la [[Corona d'Aragó]], [[Anglaterra]], [[Portugal]], [[Geòrgia]], [[Lituània]], [[Gènova]], [[Calabria|Reggio doní Calàbria]], [[Moscou]], [[Càceres]], etc. − − És un dels sants [[cavaller]]s, protector durant la [[Edat Mijana]] d'este estament. En [[Rúsia]] es va utilisar com principal emblema dels seus [[eixèrcit]]s. En Anglaterra i [[Provença]] s'usava el seu nom com [[crit de guerra]]. − − Diverses [[Orde militar|órdens militars]] porten el seu nom o els seus símbols: la [[Orde de la Garrotera]], la [[Orde Teutònica]], la [[Orde de Calatrava]], la [[Sacra Orde Constantiniana]], la [[Orde de Sant Jordi d'Alfama]], entre atres. − − També és patró de diverses atres professions i activitats: [[agricultor]]és, [[soldat]]s, [[Arquer (eixèrcit)|arquers]], [[presoner]]s, [[ferrer]]s, gents del [[arts circenses|circ]], [[escultista]]s ([[:en:Scout|Scout]]), [[muntanyenc]]s, etc. − − També és protector dels [[animal doméstico|animales domèstics]]. El seu nom és invocat contra les [[serp]]s verinoses, les malalties de la pell, el [[herpes]], la [[pesta]], la [[lepra]] i la [[sífilis]], i en els països [[eslau]]s contra el [[mal d'ull]]. − − Sant Jordi màrtir també és el patró de [[Alcoy]], ciutat situada en la [[Comunitat Valenciana]] destacant-se com les festes de [[moros i cristians]] més conegudes del món, declarades d'interés turístic internacional en [[1980]]. − − En la ciutat de Sant Jordi (Santa Fe-Argentina) − − == Iconografia == − Sant Jordi es sol representar a [[cavall]], habitualment [[blanc]], vestit al modo militar migeval, en [[Palma (botànica)|palma]], [[llança]] (partida), [[espasa]] i [[escut]]. Era el [[portaestendart]] vencedor, el cavaller campeó de [[dragó|dragons]], en el símbol de la maldat als seus peus. Era el cavaller de la mare de Deu, [[Maria (mare de Jesús)|María]], equivalent en la terra de [[Sant Miquel Arcàngel]] (del que es distinguix perqué este últim sol representar-se en ales). − − Els «colors de Sant Jordi» (o el que es nomena més habitualment la «[[Creu de Sant Jordi]]») és una bandera blanca en una creu roja els braços de la qual arriben fins als extrems. Es pot vore a sovint en l'escut de Sant Jordi en quadros i atres representacions. També s'ha adaptat en les diferents entitats de qué és patró, com la [[bandera]] de [[Anglaterra]], la de [[Geòrgia]], etc. − − == Sant Jordi en l'art == − Els quadros més famosos del sant varen ser realisats per [[Alberto Durero|Durero]] (en [[1503]]), [[Donatello]], [[Rafael Sanzio|Rafael]] i el ''Sant Jordi i el dragó'' de [[Pedro Pablo Rubens|Rubens]], en el [[Museu del Prado]]. − − == Vore també == − *[[Al-Azraq]] − <references />+ − + − == Bibliografia == − * Belèze, Guillaume, ''Dictionnaire dónes noms de baptème'' ('Diccionari de noms de baptisme'). A disposició en llínea en [http://gallica.bnf.fr/ Gallica.bnf.fr], servici gratuït de la [[Biblioteca Nacional de França]]. − * {{cita llibre |apellidos=Millà i Reig |nombre=Lluís |título=Sant Jordi patró de Catalunya |año=1982 |editorial=Editorial Millà |ubicación=Barcelona |idioma=catalán |isbn=84-7304-080-5}} − − == Enllaços externs == − *En valencià: − **[http://www.colectiuaitana.com/historia.htm Sant Jordi en la formació del Regne de Valencia] − **[http://www.associaciosantjordi.org Associació de Sant Jordi d'Alcoy] − − * En espanyol: − ** [http://www.guiaservicios.com/arag_aragoneses-san-jorge.php Sant Jordi en Arago] − ** [http://www.ediciona.com/sant_jordi.php Sant Jordi i el dia del llibre en Catalunya] − ** [http://www.chunta.com/especial.htm Chunta.Com] (Sant Chorche, dia d'Aragó) − ** [http://perso.wanadoo.es/antonio.jaraba/sanjorge.htm Antonio.Jaraba/SanJorge] (Sant Jordi, dia d'Aragó) − − * En anglés: − ** [http://www.pinetreeweb.com/stgeorge.htm Pinetreeweb.Com] (Sant Jordi i els scouts-escoltes) − − * En alemany: − ** [http://www.rittersbach.de/st_georg/index.html Rittersbach.De] (l'iglésia de sant Jordi en [[Reichenau|Reichenau-Oberzell]] i en [[Rittersbach]]) − [[categoria:Religió]]+ − + − [[Categoria:Sants de l'Església ortodoxa]] − [[Categoria:Sants catòlics|Jordi]] − − [[Categoria:Sants de Geòrgia]] − [[Categoria:Màrtirs cristians]]
sense resum d'edició
[[Image:Sant_Jordi_Alcoy.jpg|thumb|275px|Iglésia de '''Sant Jordi''' d'[[Alcoy]] en l'image del sant al fondo.]]
{{Infobox pobles
|image_país = [[File:Localització d'Alfara del Patriarca respecte del País Valencià.png|95px]]
|image_província = [[File:Localització d'Alfara del Patriarca respecte de l'Horta Nord.png|160px]]
|nom = Alfara del Patriarca
|image_escut = [[File:Escut d'Alfara del Patriarca (amb corona reial).svg|90px]]
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Nort]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Moncada]]
|coor = 39°32′41″N 0°22′59″O
|superfície = 2 km²
|altitut = 35 msnm
|població = 3.348 hab.
|densitat = 1.674 hab./km²
|gentilici = Alfarer/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46115
|festes = Segona decena d'agost
|alcalde = Enrique Miguel Cuñat Sese ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46025 Web Oficial d'Alfara del Patriarca]
|notes =
}}
'''Jordi de Capadòcia''' és el nom d'un [[hipòtesis|hipotètic]] soldat romà de [[Capadòcia]] (en l'actual [[Turquia]]), [[màrtir]] i més tart [[sant]] cristià. Se li atribuïx haver vixcut entre l'any [[275]] o [[280]] i el [[23 d'abril]] de [[303]]. És considerat un parent de santa [[Nina de Georgia|Nina]].
'''Alfara del Patriarca''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].
== Geografia ==
El escàs terme municipal de dos [[quilómetro quadrat| km²]] està situat en l'[[Horta de Valéncia]]. Per això els accidents geogràfics són mínims següent tot ell pràcticament pla estant situat el núcleu urbà a una altitut de [[metro|35 m]]. L'única excepció és el barranc del [[Carraixet]] que travessa el terme municipal de [[nort]] a [[sur]] a escassa distancia del núcleu urbà. A pesar de que normalment se troba sec el gran tamany de la seua conca provoca que siguen freqüents els desbordaments quant se produïxen episodis de [[gota freda]] en la primavera d'hivern. També és destacable que el terme municipal se troba solcat per la [[Sequia Real de Moncada]].
== La vida de Jordi de Capadòcia ==
=== Localitats llimítrofs ===
Alfara del Patriarca llimita en les següents localitats: [[Foyos]], [[Moncada]], [[Vinalesa]] i en las pedanies [[Valéncia|valencianes]] de [[Carpesa]] i [[Benifaraig]].
== Història ==
[[File:Restes de l'antic convent de Sant Dídac 2.jpg|thumb|250px|Restes de l'antic convent de Sant Dídac]]
Com la majoria de localitats de la comarca, Alfara del Patriarca fon una [[alqueria]] [[Al-Andalús|musulmana]]. Les terres que conformen l'actual terme d'Alfara del Patriarca foren donades per [[Jaume I]] als nobles i soldats que l'ajudaren en la conquista del [[Regne de Valéncia]]. El Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia arreplega la donació d'estes terres feta per [[Jaume I d'Aragó]] en l'any [[1249]] a [[Ximén Pérez]] de la localitat aragonesa de [[Tarazona]]. Sobre estes terres es construirien posteriorment dos alqueries, denominades d'En Losa i d'En Sadorní, respectivament. Uns anys més tart s'edificaren més alqueries, i el propietari d'una d'elles, En Guillem de Sant Joan, construiria una pobleta formada per sis o set cases, les quals foren venudes posteriorment a En Pere Calvet, qui adquirí la totalitat de les alqueries i cases del terme d'Alfara. Ya en el [[sigle XIV]] Guillem Jàfer i els seus descendents es convertirien en propietaris d'Alfara, fins a l'any 1388 en que fon adquirit per Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent. Les vicissituts que hagué d'atravessar Bonifaci Ferrer a partir d'eixos anys (encausament judicial, pèrdua de la dona i de la majoria dels fills)feren que renunciara als bens terrenals i ingressara en l'orde cartoixana. D'esta forma, en l'any [[1396]] venia el senyoriu d'Alfara a Bertomeu Cruïlles, la famíla del qual estaria al front del senyoriu durant prop de 200 anys. L'endeutament econòmic de Cosme Macià de Cruïlles feu que se subastaren tots els seus bens, adquirint en l'any [[1595]] el senyoriu d'Alfara el Patriarca Joan de Ribera. Uns anys més tart, en [[1601]], el Patriarca cedia els seus senyorius d'Alfara i [[Burjassot]] a l'institució per ell fundada, el Real Colege de Corpus Christi de la ciutat de Valencia. El Colege del Patriarca eixerciria la jurisdicció senyorial d'Alfara durant prop de 300 anys, fins a la desamortisació i dissolució del règim senyorial produida en el [[sigle XIX]].
A nivell eclesiàstic l'iglésia d'Alfara estava adscrita a la parròquia de [[Moncada]] des dels seus inicis. A pesar dels numerosos intents de separar-se no seria fins a l'any [[1818]] quan es constituiria la parròquia d'Alfara del Patriarca ya de forma permanent.
Durant les [[Guerres carlistes]] fon escenari d'incursions de les tropes del [[Ramon Cabrera|general Cabrera]] i de la partida de El Serrador.
== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Silvino Palau Roig
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = Adrián Carsí Serra
| Partit_2 = [[AP]]-[[PDP]]-[[UL]]-[[Unió Valenciana|UV]]
| Alcalde_3 = Fernando Brosell Esteban
| Partit_3 = [[PPCV]]
| Alcalde_4 = Fernando Brosell Esteban
| Partit_4 = [[PPCV]]
| Alcalde_5 = [[Enrique Miguel Cuñat Sesé]]
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Enrique Miguel Cuñat Sesé
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Enrique Miguel Cuñat Sesé
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Enrique Miguel Cuñat Sesé
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
}}
== Veneració com a màrtir ==
== Demografia ==
Conta en una població de 2.801 habitants en l'any [[2005]]. El núcleu urbà se troba conurbat al de [[Moncada]] i este al de la pedania [[Valéncia|valenciana]] de [[Massarrojos]] formant una ciutat de fet de casi 25.000 habitants.
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2077]]
|-
| align=center| 1.342|| align=center| 1.575 || align=center| 1.810 || align=center| 2.230 || align=center| 2.272 || align=center| 2.349|| align=center| 2.508 || align=center| 2.777 || align=center| 2.851 || align=center| 2.818 || align=center| 2.683 || align=center| 2.801 || align=center| 2.858 || align=center| 3.348
|}
== Economia ==
L'economia de la localitat ha depés tradicionalment de l'agricultura següent el 100% dels seus cultius de [[regadiu]] destacant els [[tarongers]] i les [[Llimera|llimeres]], les [[creïlla|creïlles]], la [[dacsa]] i diverses [[hortaliça|hortalices]].
No obstant en l'últim sigle s'ha desenrollat una chicoteta indústria especialisada en la fabricació de [[Misto|mistos]], materials de construcció o insecticides.
== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
*'''Iglésia Parroquial'''. Edifici barroc edificat en l'any [[1732]] en el solar que ocupava l'antic temple gòtic edificat per la família Jafer.
== Canonisació ==
=== Monuments Civils ===
*'''[[Palau Casa de la Sirena|Casa de la Sirena]] '''. És una de les escasses [[Alqueria|alqueries]] fortificades que encara queden en la comarca de l'Horta. A pesar d'estar integrada en el núcleu urbà de [[Benifaraig]] forma part del terme d'Alfara. Rep esta denominació perque en l'escut (conservat actualment en l'ajuntament) apareix una dona rodejada per una serp. Encara que la frontera se troba en un relatiu bon estat, l'abandó de la finca està fent que se deteriore ràpidament.
[[File:Alfara. Palau de Cruïlles y plaça Major.jpg|thumb|200 px|Castell-Palau de Cruïlles i plaça major]]
*'''Palau de Cruilles'''. Esta construcció senyorial de fortes torres en els seus cantons de les que a soles queda una i tres plantes, se troba situada en el centre del núcleu urbà. Se troba en molt bon estat de conservació encara que ha sofrit grans reformes. Actualment és propietat de l'ajuntament que el destina a fins culturals i ha segut declarat [[Monument d'Interés Cultural]].
== Festes ==
Les festes patronals es celebren durant la segona quinzena del més d'[[agost]]. S'inicien el dia 15, festivitat de la Mare de Déu de l'Assunció, coneguda popularment com a ''la Mare de Déu d'Agost'', sent esta una festa molt antiga, com en la majoria dels pobles valencians, que es va popularisar a partir de la conquista crisiana. Esta festa és de ''carrer'' puix les clavarieses que l'organisen són cada any d'un carrer diferent. La vesprà de la festa, el dia 14, les clavarieses ofrenen [[alfàbega|alfàbegues]] a la Mare de Déu, com és fa en tots els pobles de la comarca. A partir del dia [[21 d'agost]], fins al dia 26, se celebra cada dia la festivitat d'un sant. El dia 21 els chiquets que han combregat eixe any fan la festa de [[Sant Vicent Ferrer]]. Al sendemà, dia 22, es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Rosari. El dia 23 les fadrines del poble són les encarregades de fer la festa de la Puríssima. El dia 24, festivitat de Sant Bertomeu, es celebra la festa del patró del poble, que antigament era organisada pels senyors de la localitat; l'orige d'esta festa està provablement lligada a l'onomàstica dels senyors de la localitat durant el sigle XIV, d'entre els que destacà Bertomeu Cruïlles. El dia 25 se celebra la festivitat de Santa Bàrbera, patrona de la localitat. Esta festa estava organisada fins fa pocs anys pels chics que havien acabat el servici militar. L'últim dia, el [[26 d'agost]], se celebra la festivitat de Sant Joan de Ribera, la ''festa grossa'', en la que els veïns recorden al que fon senyor de la localitat des de [[1595]], el Patriarca. Ademés d'estes festes durant tot l'any hi ha algunes atres més, com la Cavalcada de Reis i la Beneïda de Sant Antoni en [[giner]], les [[falles]] en [[març]] i la festa de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] que es celebra el segon dumenge de [[maig]].
== Accessos ==
La manera més senzilla d'aplegar des de la ciutat de [[Valéncia]] és a través del camí de [[Moncada]] que finalisa en el llímit d'esta última localitat en Alfara. El poble se troba a [[kilómetro|12 km]] de [[Valéncia]]. Igualment es pot arrivar en coche des de [[Vinalesa]], per el camí del Calvari de [[Carpesa]] i per el nort des de [[Nàquera]].
També és possible aplegar gràcies a la llínea 1 de [[Metro Valencia]] gràcies a les estacions de ''Moncada-Alfara'' o la de ''Seminari-CEU'' ya que encara que abdós se troben en el terme municipal de [[Moncada]] estan a escassos metros d'Alfara.
== Enllaços externs ==
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
== La llegenda del dragó ==
== Referències ==
== Referències ==
{{Traduït de|es|Alfara_del_Patriarca}}
{{Municipis de l'Horta Nort}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Sants]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Sants de Turquia|Jordi]]