Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes afegits ,  12:44 23 març 2019
m
Text reemplaça - ' d'on ' a ' d'a on '
Llínea 108: Llínea 108:  
Acabada la guerra, sant Josepmaria viaja a Valéncia en juny i en setembre de 1939 per a predicar unes tandes de cursos de retir espiritual dirigits a estudiants universitaris. Estes activitats tenen lloc en el Colege Major Universitari del Beat Joan de Ribera, en Burjassot, del que era Rector el Reverent D. Antonio Rodilla i colegial Rafel Calvo Serer, als que coneixia des de 1936. En agost, els jóvens membres de l'Obra conseguixen llogar una casa de dos habitacions en el carrer Samaniego de Valéncia, nº 9, un entresol de paupèrrimes condicions que bategen com “El Cubil”. Josepmaria s'instalaria en eixe pis en el seu viage de setembre. El 17 de setembre, conclosa la tanda de retirs espirituals en Burjassot, està començant a celebrar la Santa Missa en l'altar de la Santíssima Trinitat de la catedral de Valéncia i patix una greu indisposició, deguda a unes febres reumàtiques. El portaren a “El Cubil”, pero les condicions de la casa eren molt precàries i hagué de passar les febres en un catre militar i sense més roba d'abric que les cortines de les finestres. El fundador esperona als seus fills en l'Obra per a que conseguixquen una residència d'estudiants, en el curs 1940-41. Frut d'eixos dos primers cursos de retir espiritual, s'incrementa ben pronte el número de membres de l'Opus Dei en Valéncia.
 
Acabada la guerra, sant Josepmaria viaja a Valéncia en juny i en setembre de 1939 per a predicar unes tandes de cursos de retir espiritual dirigits a estudiants universitaris. Estes activitats tenen lloc en el Colege Major Universitari del Beat Joan de Ribera, en Burjassot, del que era Rector el Reverent D. Antonio Rodilla i colegial Rafel Calvo Serer, als que coneixia des de 1936. En agost, els jóvens membres de l'Obra conseguixen llogar una casa de dos habitacions en el carrer Samaniego de Valéncia, nº 9, un entresol de paupèrrimes condicions que bategen com “El Cubil”. Josepmaria s'instalaria en eixe pis en el seu viage de setembre. El 17 de setembre, conclosa la tanda de retirs espirituals en Burjassot, està començant a celebrar la Santa Missa en l'altar de la Santíssima Trinitat de la catedral de Valéncia i patix una greu indisposició, deguda a unes febres reumàtiques. El portaren a “El Cubil”, pero les condicions de la casa eren molt precàries i hagué de passar les febres en un catre militar i sense més roba d'abric que les cortines de les finestres. El fundador esperona als seus fills en l'Obra per a que conseguixquen una residència d'estudiants, en el curs 1940-41. Frut d'eixos dos primers cursos de retir espiritual, s'incrementa ben pronte el número de membres de l'Opus Dei en Valéncia.
   −
Va ser també, en ocasió del viage del sant a Valéncia el 5 de juny, quan entrega el manuscrit del llibre “Camino” a l'imprenta “Gráficas Turia”, d'on eixirà la primera edició d'este importantíssim llibre de Josepmaria Escrivà. Els eixemplars de la primera edició, que passaren a vendre's en les llibreries al preu de 14 pessetes, s'apilaren en “El Cubil” a l'espera de la seua distribució.
+
Va ser també, en ocasió del viage del sant a Valéncia el 5 de juny, quan entrega el manuscrit del llibre “Camino” a l'imprenta “Gráficas Turia”, d'a on eixirà la primera edició d'este importantíssim llibre de Josepmaria Escrivà. Els eixemplars de la primera edició, que passaren a vendre's en les llibreries al preu de 14 pessetes, s'apilaren en “El Cubil” a l'espera de la seua distribució.
    
El 31 de giner de 1940, sant Josepmaria, acompanyat de dos membres de l'Obra, entre ells el ya nomenat Ricardo F. Vallespín, viaja a Valéncia des de Madrit en el coche que disponen per aquells temps. Pero el viage dura dos dies, averia darrere d'averia. El fundador passa uns dies en Valéncia coneixent i predicant a les noves vocacions. És d'eixos dies l'anècdota que replega en una de les seues homilies del llibre “Amigos de Dios”, en l'homilia “La Grandeza de la Vida Corriente”<ref>Josemaría Escrivá. Amigos de Dios. Ed. Palabra, Madrid. Punt 14 del llibre</ref>; fa referència a un dia en qué va anar a fer oració a la plaja junt en els jóvens valencians que venia a visitar: “Aixina, un dia, a última hora, durant una d'aquelles postes de sol maravelloses, vérem que s'acostava una barca a la vora, i botaren a terra uns hòmens morenos, forts com a roques, mullats, en el tors nuet, tan cremats per la brisa que pareixien de bronze. Començaren a traure de l'aigua la xàrcia repleta de peixos brillants com la plata, que duyen remolcada per la barca. Tiraven en molta espenta, els peus afonats en l'arena, en una energia prodigiosa. De sobte vingué un chiquet, molt rostit també, s'acostà a la corda, la va agarrar en les seues manetes i mamprengué a tirar en evident ineficàcia.
 
El 31 de giner de 1940, sant Josepmaria, acompanyat de dos membres de l'Obra, entre ells el ya nomenat Ricardo F. Vallespín, viaja a Valéncia des de Madrit en el coche que disponen per aquells temps. Pero el viage dura dos dies, averia darrere d'averia. El fundador passa uns dies en Valéncia coneixent i predicant a les noves vocacions. És d'eixos dies l'anècdota que replega en una de les seues homilies del llibre “Amigos de Dios”, en l'homilia “La Grandeza de la Vida Corriente”<ref>Josemaría Escrivá. Amigos de Dios. Ed. Palabra, Madrid. Punt 14 del llibre</ref>; fa referència a un dia en qué va anar a fer oració a la plaja junt en els jóvens valencians que venia a visitar: “Aixina, un dia, a última hora, durant una d'aquelles postes de sol maravelloses, vérem que s'acostava una barca a la vora, i botaren a terra uns hòmens morenos, forts com a roques, mullats, en el tors nuet, tan cremats per la brisa que pareixien de bronze. Començaren a traure de l'aigua la xàrcia repleta de peixos brillants com la plata, que duyen remolcada per la barca. Tiraven en molta espenta, els peus afonats en l'arena, en una energia prodigiosa. De sobte vingué un chiquet, molt rostit també, s'acostà a la corda, la va agarrar en les seues manetes i mamprengué a tirar en evident ineficàcia.
107 008

edicions

Menú de navegació