Edició de «Sant Vicent Ferrer»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 47: | Llínea 47: | ||
==Cisma d'Occident== | ==Cisma d'Occident== | ||
| − | I fon la decisiva intervenció de Sant Vicent Ferrer la que va resoldre també el Cisma d'Occident en | + | I fon la decisiva intervenció de Sant Vicent Ferrer la que va resoldre també el Cisma d'Occident en l’Iglesia, on hi havia tres [[Papa|Papes]], produint situacions extranyes com en els casos de que cada convent o parroquia era d'una obediencia o atra. Cadascu seguia el Papa que millor li pareixia. I ho feu aprofitant que el rei Ferrando, al qui ell ajudà a coronar-lo d'[[Aragó]], com li devia eixe favor, se’l cobrà fent-li firmar el decret de sustraccio d'obediencia al Papa [[Benedicte XIII]], el seu amic, l’aragones [[Papa Lluna]]. |
Va ser Sant Vicent Ferrer qui va llegir el decret en el pulpit de la catedral de [[Perpinyà]], que fon el final del [[Papa Lluna]], qui va tindre’s que retirar a [[Peníscola]], acabant-se el Cisma. En un carta escrita pel pare conciliar [[Joan Gerson]], Canciller de l'Universitat de [[París]], a '''Sant Vicent Ferrer''' quan ya vivia en [[Vannes]], parlava "d'este vostre senyalat favor, els que nos trobém en el General Concili de Constança esperem agarrar el fruit tan dessijat de l'unió i pau de l'Iglesia, la qual ya casi quarenta anys està desterrada. Benaventurat Vos tres, i encara més, quatre voltes benaventurat..." | Va ser Sant Vicent Ferrer qui va llegir el decret en el pulpit de la catedral de [[Perpinyà]], que fon el final del [[Papa Lluna]], qui va tindre’s que retirar a [[Peníscola]], acabant-se el Cisma. En un carta escrita pel pare conciliar [[Joan Gerson]], Canciller de l'Universitat de [[París]], a '''Sant Vicent Ferrer''' quan ya vivia en [[Vannes]], parlava "d'este vostre senyalat favor, els que nos trobém en el General Concili de Constança esperem agarrar el fruit tan dessijat de l'unió i pau de l'Iglesia, la qual ya casi quarenta anys està desterrada. Benaventurat Vos tres, i encara més, quatre voltes benaventurat..." | ||
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
==Testament== | ==Testament== | ||
[[File:Saint Vincent Ferrer 01790.jpg|Saint Vincent Ferrer 01790|thumb|Escultura de Sant Vicent en el Convent de São Domingo, [[Buenos Aires]], [[Argentina]]]] | [[File:Saint Vincent Ferrer 01790.jpg|Saint Vincent Ferrer 01790|thumb|Escultura de Sant Vicent en el Convent de São Domingo, [[Buenos Aires]], [[Argentina]]]] | ||
| − | Desconegut també pels valencians son testament espiritual als valencians. Ya en el llit de la mort, en [[Vannes]], [[França]], en el delirium mortis, s'alçà del llit i s'en | + | Desconegut també pels valencians son testament espiritual als valencians. Ya en el llit de la mort, en [[Vannes]], [[França]], en el delirium mortis, s'alçà del llit i s'en volgue anar a [[Valéncia]] a morir, volia morir en la terra on va nàixer, pero no pogue. Dies abans, conscient encara, va fer dos testaments, un general, per a tots els qui l'acompanyaven i un atre per a Valéncia i els [[valencians]]. Demanà als valencians que anaven en companyia d'ell en l'Escola de Penitents que entraren en son quarto i els va dirigir unes paraules, que segons el pare canonge i historiador [[Josep Sanchis Sivera]], foren estes: "Sempre ha ocupat ma patria lloc preferent en mon cor; per ad ella han segut sempre mos afans, continuament els he socorregut, i moltes de més oracions han anat sempre encamidades a son major be i felicitat. No tan facilment s'oblida el lloc a on es veu la llum primera, on es reben les caricies de la mare; mon major pesar és el morir llunt del lloc d'a on vaig nàixer i deprengui el cami de les virtuts, que he caminat tota ma vida. Si alla formi mon cor, també fortifiqui m'anima per a mamprendre l'apostolat que [[Deu]] m'encomanà. ¡ Pobre patria meua !, no puc tindre el plaer de que mos ossos descansen en sa falda; pero digau ad aquells ciutadans que muic dedicant-los mos recorts, prometent-los una constant assistencia, i que mos continues oracions allà en el cel seran per ad ells, als que mai oblidare. En totes ses desgracies, en tots sos pesars, yo els conhortare, yo intercedire per Valéncia. Que vixquen tranquils, que ma proteccio no els faltarà mai més. Digau a mos benvolguts germans que miuc beneint-los i dedicant-los mon últim sospir." D'esta manera digue adeu Sant Vicent als valencians, prometent-los assistencia eterna en el cel, davant de Deu, per a cada u d'ells, de tots els temps. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | D'esta manera | ||
==Profecia== | ==Profecia== | ||
| − | Sant Vicent fon un sant, ademés, de molt milacler. Tenia poder taumatúrgic. En les seues predicacions solia acompanyar-les de milacres. Milacres per a que la gent creguera. Eren signes extraordinaris que mantenien la fe de la gent tan depauperada i desnutrida pels conflictes interns i escandalosos de l'Iglésia, com el | + | Sant Vicent fon un sant, ademés, de molt milacler. Tenia poder taumatúrgic. En les seues predicacions solia acompanyar-les de milacres. Milacres per a que la gent creguera. Eren signes extraordinaris que mantenien la fe de la gent tan depauperada i desnutrida pels conflictes interns i escandalosos de l'Iglésia, com el Cisma d'Occicent. En el seu procés de canonisació foren testimoniats, per testics directes dels milacres, més de 800 milacres, quan només ha requerit l'Iglésia dos milacres per al procés. I fon atre [[valencià]], el [[Papa]] [[Calixt III]], complint-se atra profecia de Sant Vicent, qui el canonisà. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Milacres == | == Milacres == | ||