Edició de «Sant Vicent de la Roqueta»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 25: | Llínea 25: | ||
Durant els 500 anys de dominació molts varen ser els que varen optar per convertir-se a l'Islam, prova d'això la ''trobem en els llinages d'alguns moros, mostra inequívoca de les seues arrels, és el cas dels Xempeteri, Aparten Vives, Sancte Marini, Aparten Lop, Aparten Sancho, Aparten Bono, Aparten Fortun, Ferriz, Aparten Calbo, etc.'' Pero molts atres, varen continuar professant la seua fe i, en l'entrega de claus del rei Zayan a [[Jaume I]] , se citaven aproximadament a un terç de la població com a cristiana. | Durant els 500 anys de dominació molts varen ser els que varen optar per convertir-se a l'Islam, prova d'això la ''trobem en els llinages d'alguns moros, mostra inequívoca de les seues arrels, és el cas dels Xempeteri, Aparten Vives, Sancte Marini, Aparten Lop, Aparten Sancho, Aparten Bono, Aparten Fortun, Ferriz, Aparten Calbo, etc.'' Pero molts atres, varen continuar professant la seua fe i, en l'entrega de claus del rei Zayan a [[Jaume I]] , se citaven aproximadament a un terç de la població com a cristiana. | ||
− | Les | + | Les dades demostren que durant la dominació a soles va existir una iglésia oberta al cult i tot indica que va ser la de la Roqueta eixa iglésia, desmentint distints autors des de [[Beuter]] a [[Llorente]]. |
=== Extramurs === | === Extramurs === | ||
Llínea 35: | Llínea 35: | ||
Se varen portar les seues despulles extramurs i es varen colocar devall un altar ve a dir.. | Se varen portar les seues despulles extramurs i es varen colocar devall un altar ve a dir.. | ||
− | El sepulcre original segons les | + | El sepulcre original segons les dades va haver de ser semblant al de [[Santa Engràcia]] en [[Saragossa]] que és de la mateixa época i en el mateix motiu. |
Els restos es trobaven en una ara o altar i en un lloc inferior, en data de hui, no s'ha descobert eixe lloc. | Els restos es trobaven en una ara o altar i en un lloc inferior, en data de hui, no s'ha descobert eixe lloc. | ||
Llínea 78: | Llínea 78: | ||
Va patir les ires dels exaltats durant la [[Guerra Civil|guerra civil]] de [[1936]] i va ser incendiada. Despuix de la guerra va passar a les mans dels Agustins que ho varen vendre en l'any [[1973]] per a construir vivendes. La pressió dels valencians i el soport mediàtic d'alguns mijos escrits varen conseguir que no es portara a cap el derrocament i actualment l'edifici pertany a l'Arquebisbat. | Va patir les ires dels exaltats durant la [[Guerra Civil|guerra civil]] de [[1936]] i va ser incendiada. Despuix de la guerra va passar a les mans dels Agustins que ho varen vendre en l'any [[1973]] per a construir vivendes. La pressió dels valencians i el soport mediàtic d'alguns mijos escrits varen conseguir que no es portara a cap el derrocament i actualment l'edifici pertany a l'Arquebisbat. | ||
− | == | + | == Dades arquitectòniques == |
Actualment el monasteri està molt degradat i són diversos els proyectes que mai arriben a bon fi de restauració. En idees molt variades, com fer un museu dedicat a [[Sorolla]], el gran pintor valencià. Si be la societat valenciana i sobretot les associacions vicentines reclamen que es restaure i dedique com mai va haver de deixar de ser al sant màrtir, patró de la ciutat, el diaca Vicent. | Actualment el monasteri està molt degradat i són diversos els proyectes que mai arriben a bon fi de restauració. En idees molt variades, com fer un museu dedicat a [[Sorolla]], el gran pintor valencià. Si be la societat valenciana i sobretot les associacions vicentines reclamen que es restaure i dedique com mai va haver de deixar de ser al sant màrtir, patró de la ciutat, el diaca Vicent. | ||
− | La planta és rectangular, si be les successives modificacions li donen un aspecte irregular. El temple és d'una nau, dividida en quatre zones, en capelles entre els contraforts. El transmetre, és a dir la nau que creua a la principal formant una creu llatina, disposta d'una cúpula sense tambor i en cor alt en els peus. El traspol es troba cobert per una volta de canó en revoltons en forma de mija lluna oberta per a l'accés de la llum, | + | La planta és rectangular, si be les successives modificacions li donen un aspecte irregular. El temple és d'una nau, dividida en quatre zones, en capelles entre els contraforts. El transmetre, és a dir la nau que creua a la principal formant una creu llatina, disposta d'una cúpula sense tambor i en cor alt en els peus. El traspol es troba cobert per una volta de canó en revoltons en forma de mija lluna oberta per a l'accés de la llum, cridades llunetes. L'interior en columnes adossades al mur d'estil corinti i entaulament de forma denticulada. En decoració esgrafiada podem vore els fusts de les pilastres, fris, intradós dels arcs i la l'interior de la cúpula. |
Les portades conservades són tart romàniques. Una d'elles, la que coincidix en la capella de Sant Vicent, es troba en el claustre, en la part nort de l'iglésia. En els capitells es poden observar distintes escenes, representant seqüències del martiri del sant. “Es tracta d'una portada d'arc de mig punt abocinada en arquivoltes que baixen en fines columnes els capitells dels quals estan historiats.” En la zona oest de l'iglésia, comunicant en les dependències de la parròquia, trobem l'atra, i va ser construïda en selleria. | Les portades conservades són tart romàniques. Una d'elles, la que coincidix en la capella de Sant Vicent, es troba en el claustre, en la part nort de l'iglésia. En els capitells es poden observar distintes escenes, representant seqüències del martiri del sant. “Es tracta d'una portada d'arc de mig punt abocinada en arquivoltes que baixen en fines columnes els capitells dels quals estan historiats.” En la zona oest de l'iglésia, comunicant en les dependències de la parròquia, trobem l'atra, i va ser construïda en selleria. |