1821
edicions
Canvis
sense resum d'edició
=== L'única iglésia de la Valéncia mossàrap ===
=== L'única iglésia de la Valéncia mossàrap ===
En l'época de dominació àrap, l'església va permanéixer oberta al cult cristià i en el seu entorn se van anar agrupant els cristians constituint una raval fora de les muralles que va rebre el nom de lloc de Sant Vicent o Rayosa.
En l'época de dominació àrap, l'església va permanéixer oberta al cult cristià i en el seu entorn se van anar agrupant els cristians constituint una raval fora de les muralles que va rebre el nom de lloc de Sant Vicent o Rayosa.
L'existència dels cristians mossàraps de Valéncia, està documentada per distintes fonts així “en una de les capitulacions del Sit en els de Valéncia, es van convindre que la guarnició d'esta, fins a l'entrega definitiva, << Se compondría de cristianos, escogidos entre los mozárabes que habitan la ciudad y arrabales>>.
L'existència dels cristians [[mossàraps de Valéncia]], està documentada per distintes fonts així “en una de les capitulacions del [[Sit]] en els de Valéncia, es van convindre que la guarnició d'esta, fins a l'entrega definitiva, << Se compondría de cristianos, escogidos entre los mozárabes que habitan la ciudad y arrabales>>.
El Sit va restablir el cult cristia en distintes mesquites com la d'aljama i huit més. Igualment va fer en atres ciutats del Regne com Almenara, Puig i Murviedro (Sagunt), Mort el Sit i perduda Valéncia, van ser profanades les iglésies i el cult es va llimitar als antics llocs.
El Sit va restablir el cult cristia en distintes mesquites com la d'aljama i huit més. Igualment va fer en atres ciutats del [[Regne]] com [[Almenara]], [[Puig]] i [[Murviedro]] ([[Sagunt]]). Mort el Sit i perduda Valéncia, van ser profanades les iglésies i el cult es va llimitar als antics llocs.
Durant els 500 anys de dominació molts van ser els que atres van optar per convertir-se a l'islam, prova d'això la trobem en els llinages d'alguns moros, mostra inequívoca de les seues arrels, és el cas de <<els Xempeteri, Aparten Vives, Sancte Marini, Aparten Lop, Aparten Sancho, Aparten Bono, Aparten Fortun, Ferriz, Aparten Calbo, etc. Pero molts atres, van continuar professant la seua fe i, en l'entrega de claus del rei Zayan a Jaume I , se citaven aproximadament a un terç de la població com a cristiana.
Durant els 500 anys de dominació molts van ser els que atres van optar per convertir-se a l'islam, prova d'això la trobem en els llinages d'alguns moros, mostra inequívoca de les seues arrels, és el cas de <<els Xempeteri, Aparten Vives, Sancte Marini, Aparten Lop, Aparten Sancho, Aparten Bono, Aparten Fortun, Ferriz, Aparten Calbo, etc. Pero molts atres, van continuar professant la seua fe i, en l'entrega de claus del rei Zayan a Jaume I , se citaven aproximadament a un terç de la població com a cristiana.
Les dades demostren que durant la dominació només va existir una iglésia oberta al cult i tot indica que va ser la de la Roqueta eixa iglésia, desmentint distints autors des de Beuter a Llorente.
Les dades demostren que durant la dominació només va existir una iglésia oberta al cult i tot indica que va ser la de la Roqueta eixa iglésia, desmentint distints autors des de [[Beuter]] a [[Llorente]].
=== Extramurs ===
=== Extramurs ===
Així sabem per les actes del martiri de Sant Vicent, que els seus restes van ser portats a un lloc immediat extramurs, la qual cosa impossibilita que fora un atra de les iglésies de la ciutat.
Així sabem per les actes del martiri de [[Sant Vicent]], que els seus restes van ser portats a un lloc immediat extramurs, la qual cosa impossibilita que fora un atra de les iglésies de la ciutat.
“Cessant perfidorum crudelitate et filelium crescente devotione, beatissimus Màrtir ad sepulturae et honorifentiam inde llevenels teus, digna cum reverentia deportatur et sub sacre Altari extra murs ajusdem Civitatis Valentiae ad quietem reponitur”
“Cessant perfidorum crudelitate et filelium crescente devotione, beatissimus Màrtir ad sepulturae et honorifentiam inde llevenels teus, digna cum reverentia deportatur et sub sacre Altari extra murs ajusdem Civitatis Valentiae ad quietem reponitur”
Se van portar els seus restes extramurs i es van colocar davall un altar ve a dir..
Se van portar els seus restes extramurs i es van colocar davall un altar ve a dir..
El sepulcre original segons les dades va haver de ser semblant al de Santa Engràcia a Saragossa que és de la mateixa época i en el mateix motiu.
El sepulcre original segons les dades va haver de ser semblant al de [[Santa Engràcia]] a [[Saragossa]] que és de la mateixa época i en el mateix motiu.
Les restes es trobaven en una ara o altar i en un lloc inferior, en data de hui, no s'ha descobert eixe lloc.
Les restes es trobaven en una ara o altar i en un lloc inferior, en data de hui, no s'ha descobert eixe lloc.
=== El raval mossàrap ===
=== El raval [[mossàrap]] ===
Tenien els cristians al voltant del temple un barri propi, en les seues hortes i des d'allí acodien a l'església pròxima. Si no és així i no contara en el soport dels fidels haguera desaparegut durant l'época musulmana.
Tenien els cristians al voltant del temple un barri propi, en les seues hortes i des d'allí acodien a l'església pròxima. Si no és així i no contara en el soport dels fidels haguera desaparegut durant l'época musulmana.
=== Des d'Alfons II d'Aragó, 1172, a Jaume I, 1238 ===
=== Des d'[[Alfons II]] d'[[Aragó]], 1172, a [[Jaume I]], 1238 ===
En enguany, Alfons II d'Aragó va posar sege a la ciutat i va conseguir que el rei de Valéncia doblegara el tribut.
En enguany, Alfons II d'Aragó va posar sege a la ciutat i va conseguir que el rei de Valéncia doblegara el tribut.
Entre les condicions posades per a alçar el sege destaquem que “es va conseguir que l'iglésia de Sant Vicent màrtir quedaria pel d'Aragó en tots els seus delmes i primícies i la resta de drets, per a dispondre d'ells a la seua voluntat”. És a dir, que estava oberta al cult perque el costum dels musulmans va ser no permetre l'edificació de noves iglésies.
Entre les condicions posades per a alçar el sege destaquem que “es va conseguir que l'iglésia de Sant Vicent màrtir quedaria pel d'Aragó en tots els seus delmes i primícies i la resta de drets, per a dispondre d'ells a la seua voluntat”. És a dir, que estava oberta al cult perque el costum dels musulmans va ser no permetre l'edificació de noves iglésies.
Així tenim que en 1177, Alfons II va concedir a l'Abad Dodón i als monges del convent de Sant Joan de la Peya, l'iglésia de Sant Vicent de Valéncia, és a dir que indubtablement, en Sant Vicent havien fidels, “que era llavors l'església matriu i com a catedral, al prelat del qual, que és el bisbe i al seu capítul, pertanyen els delmes.”
Així tenim que en 1177, Alfons II va concedir a l'Abad Dodón i als monges del convent de [[Sant Joan de la Peya]], l'iglésia de Sant Vicent de Valéncia, és a dir que indubtablement, en Sant Vicent havien fidels, “que era llavors l'església matriu i com a catedral, al prelat del qual, que és el bisbe i al seu capítul, pertanyen els delmes.”
En 1212 Continuava el monasteri de Sant Joan de la Penya en possessió de l'iglésia, sent en eixe any quan el rei Pedro “va lloar i va aprovar la dita donació : indici manifest de que la posseïa aquella comunitat en el seu temps”
En 1212 Continuava el monasteri de Sant Joan de la Penya en possessió de l'iglésia, sent en eixe any quan el rei Pedro “va lloar i va aprovar la dita donació : indici manifest de que la posseïa aquella comunitat en el seu temps”
Així en 1232, quan Jaume I encara es trobava en Monzón, i darrere del pacte en el moro Zeit, i quan ya es preparava la conquista del Regne de Valéncia, “... concedix a l'Abad del monasteri de Sant Victorian a Aragó aquell lloc o església que hi havia a Valéncia i es cridava Sant Vicent...”, “als vostres successors per sempre, com a heretat pròpia, lliure, franca,...”, “... (possessions) que per terra, o per mar li pertanygueren en algun temps, o li pertanyguen, o hagen de pertànyer en algun temps...” i del que es prendria possessió darrere de la conquista.
Així en 1232, quan Jaume I encara es trobava en [[Monzón]], i darrere del pacte en el moro Zeit, i quan ya es preparava la conquista del Regne de Valéncia, “... concedix a l'Abad del monasteri de Sant Victorian a Aragó aquell lloc o església que hi havia a Valéncia i es cridava Sant Vicent...”, “als vostres successors per sempre, com a heretat pròpia, lliure, franca,...”, “... (possessions) que per terra, o per mar li pertanygueren en algun temps, o li pertanyguen, o hagen de pertànyer en algun temps...” i del que es prendria possessió darrere de la conquista.
== Després de la Conquista de Jaume I ==
== Després de la Conquista de Jaume I ==