Llínea 5: |
Llínea 5: |
| Sardegna<br /> | | Sardegna<br /> |
| Sardenya<br /> | | Sardenya<br /> |
− | |país = Itàlia | + | |país = |
| |unitat = [[Regions autònomes d'Itàlia|Regió autònoma]] | | |unitat = [[Regions autònomes d'Itàlia|Regió autònoma]] |
− | |himne = No té | + | |himne = |
− | |bandera = Flag of the Kingdom of Sardinia.svg | + | |bandera = Flag of Sardinia, Italy.svg |
− | |escut = Greater coat of arms of the Kingdom of Sardinia (1815-1831).svg | + | |escut = Sardegna-Stemma.svg |
− | |mapa = Kingdom_of_Sardinia_1815.svg | + | |mapa = Sardinia in Italy.svg |
| |tamany_mapa = 200px | | |tamany_mapa = 200px |
| |peu_mapa = Sardenya en [[Itàlia]] | | |peu_mapa = Sardenya en [[Itàlia]] |
Llínea 18: |
Llínea 18: |
| |subdivisió = | | |subdivisió = |
| |dirigents_títuls = Governador | | |dirigents_títuls = Governador |
− | |gentilici = Sart | + | |gentilici = Sart<ref>{{DGLV|Sart}}</ref> |
| |dirigents_nom = [[Ugo Cappellacci]] | | |dirigents_nom = [[Ugo Cappellacci]] |
− | |superficie = 24.090 km² | + | |superfície = 24.090 km² |
| |superfície_lloc = | | |superfície_lloc = |
| |superfície_post = | | |superfície_post = |
Llínea 45: |
Llínea 45: |
| |pàgina web = | | |pàgina web = |
| }} | | }} |
− | '''Sardenya''' (''Sardegna'' en [[Idioma italià|italià]], Sardigna o Sardinna en [[Idioma sart|sart]] i ''Sardenya'' en [[Idioma alguerés|alguerés]]) és una illa en el centre del [[Mar Mediterraneu]] occidental, situada entre [[Còrcega]] al nort, la península itàlica al est, [[Túnis]] al sur, i les [[Illes Balears]] al oest. | + | '''Sardenya''' (''Sardegna'' en [[Idioma italià|italià]], Sardigna o Sardinna en [[Idioma sart|sart]] i ''Sardenya'' en [[Idioma alguerés|alguerés]]) és una illa en el centre de la [[mar Mediterrànea]] occidental, situada entre [[Còrsega]] al nort, la península itàlica a l'est, [[Tunísia]] al sur, i les [[Illes Balears]] a l'oest. La seua capital és [[Cagliari]] |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | En els [[Sigle XII|sigles XII]] i [[Sigle XIII|XIII]], [[Gènova]], [[Chafa]] i els [[Estats Pontificis]] varen lluitar llarc temps per impondre el seu poder en les ''Jujadoríes''. A finals del [[sigle XIII]] el papa [[Bonifacio VIII]] va establir que Cerdenya passara a la [[Corona d'Aragó]], formalisant-se la cessió en l'any [[1324]], quan el llavors infant [[Alfonso IV d'Aragó|Alfonso]], futur Alfonso IV, «el Benigne», presa Cerdenya durant els últims anys del regnat de [[Jaime II d'Aragó|Jaime II]].<ref>''Cfr.'' [http://web.archive.org/web/http://www.seacex.es/Spanish/Publicaciones/126/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalidad Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3</ref> | + | En els [[Sigle XII|sigles XII]] i [[Sigle XIII|XIII]], [[Gènova]], [[Pisa]] i els [[Estats Pontificis]] varen lluitar llarc temps per impondre el seu poder en les ''Jujadoríes''. A finals del [[sigle XIII]] el papa [[Bonifaci VIII]] va establir que Sardenya passara a la [[Corona d'Aragó]], formalisant-se la cessió en l'any [[1324]], quan el llavors infant [[Alfons IV d'Aragó|Alfons]], futur Alfons IV, «el Benigne», presa Sardenya durant els últims anys del regnat de [[Jaume II d'Aragó|Jaume II]].<ref>''Cfr.'' [http://web.archive.org/web/http://www.seacex.es/Spanish/Publicaciones/126/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalidad Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3</ref> |
| | | |
| == Geografia física == | | == Geografia física == |
− | Esta illa es troba en el centre del [[mar Mediterrànea]] occidental, entre [[Còrsega]] al nort de la que la separa el [[estret de Bonifaci]], la península italiana a l'est, [[Tunis]] al sur, i les [[illes Balears]] a l'oest. Ocupa una superfície de 24 090 km². | + | Esta illa es troba en el centre de la [[mar Mediterrànea]] occidental, entre [[Còrsega]] al nort de la que la separa l'[[estret de Bonifaci]], la península italiana a l'est, [[Tunis]] al sur, i les [[illes Balears]] a l'oest. Ocupa una superfície de 24 090 km². |
| | | |
− | L'illa té una geoformació antiga i, a diferència de [[Sicilia]] i l'Itàlia continental, no té risc sísmic. Les seues roques daten del [[Paleozoic]] (fins a 500 millons d'anys d'antiguetat). Les terres altes de l'illa estan formades de granit, esquist, basalt (cridats gerres o ''gollei'') i calcàrea dolomítica (cridats ''tonneri''), en una altitut mija entre 300 i 1000 metros. | + | L'illa té una geoformació antiga i, a diferència de [[Sicília]] i l'Itàlia continental, no té risc sísmic. Les seues roques daten del [[Paleozoic]] (fins a 500 millons d'anys d'antiguetat). Les terres altes de l'illa estan formades de granit, esquist, basalt (nomenats gerres o ''gollei'') i calcàrea dolomítica (nomenats ''tonneri''), en una altitut mija entre 300 i 1000 metros. |
| | | |
| L'illa és molt ventosa; el vent dominant és el [[Mistral (vent)|mistral]], que procedix del noroest a lo llarc de tot l'any, encara que sobretot bufa en l'hivern i la primavera. Normalment és sec i fresca, i a voltes alcança velocitats molt altes. També es troba en certa freqüència el [[xaloc]]. Estos vents han favorit l'implantació d'alguns parcs eòlics sobre les crestes d'alguns relleus i en algunes plantes industrials (Macchiareddu i Fiume Sant). | | L'illa és molt ventosa; el vent dominant és el [[Mistral (vent)|mistral]], que procedix del noroest a lo llarc de tot l'any, encara que sobretot bufa en l'hivern i la primavera. Normalment és sec i fresca, i a voltes alcança velocitats molt altes. També es troba en certa freqüència el [[xaloc]]. Estos vents han favorit l'implantació d'alguns parcs eòlics sobre les crestes d'alguns relleus i en algunes plantes industrials (Macchiareddu i Fiume Sant). |
| + | |
| + | == Referències == |
| + | {{listaref}} |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Sardinia}} |
| | | |
| {{Plantilla:Subdivisions d'Itàlia}} | | {{Plantilla:Subdivisions d'Itàlia}} |
Llínea 62: |
Llínea 68: |
| [[Categoria:Regions d'Itàlia]] | | [[Categoria:Regions d'Itàlia]] |
| [[Categoria:Itàlia]] | | [[Categoria:Itàlia]] |
| + | [[Categoria:Illes]] |