Canvis

* El cler es mostra dividit en el acatament al règim republicà, ya que mentres el cardenal Segura, Cardenal primat de Toledo, llança una violenta diatriba anti-laiciste en el seu pastoral del 1 de maig de 1931, als catorze dies de proclamada la República, el periòdic ''El Debate'', fundat en 1911 per Ángel Herrero Oria, mostra l'opinió d'un catolicisme que manifesta "acatament" al règim instaurat i dona una visió accidentalista de la República, en el sentit de que la Iglésia és eterna i les formes de govern temporals. En tot i això, la posició de la jerarquia catòlica i dels sectors de la societat més conservadors era prou oposta al règim republicà, puix temien que l'establiment del nou règim duria a la pèrdua progressiva dels seus privilegis.

* El cler es mostra dividit en el acatament al règim republicà, ya que mentres el cardenal Segura, Cardenal primat de Toledo, llança una violenta diatriba anti-laiciste en el seu pastoral del 1 de maig de 1931, als catorze dies de proclamada la República, el periòdic ''El Debate'', fundat en 1911 per Ángel Herrero Oria, mostra l'opinió d'un catolicisme que manifesta "acatament" al règim instaurat i dona una visió accidentalista de la República, en el sentit de que la Iglésia és eterna i les formes de govern temporals. En tot i això, la posició de la jerarquia catòlica i dels sectors de la societat més conservadors era prou oposta al règim republicà, puix temien que l'establiment del nou règim duria a la pèrdua progressiva dels seus privilegis.

* En el mes de juliol de 1931 tenen lloc la folga de Telefònica i la folga general convocada pel sindicat anarquiste [[Confederació Nacional del Treball]] (CNT). Este sindicat i el socialiste [[Unió General de Treballadors]] (UGT) eren els únics en presència significativa entre els obrers espanyols. Els socialistes de l'época estaven dividits en dos corrents principals: els moderats, entre els que se pot incloure a Indalecio Prieto, i els revolucionaris. Els anarquistes eren majoritaris en la Telefònica, propietat per llavors de la multinacional estat-unidenc ITT Corporation, i en la seua folga perseguiren varis objectius: u, demostrar la seua força; dos, posar contra les cordes al govern (la CNT s'havia decantat durant la dictadura per la destrucció de tot poder, front a postures pactistes); tres, manifestar la seua oposició a l'existència de monopolis estrangers en Espanya; i quatre, obligar als ministres socialistes del govern provisional a decidir entre una posició revolucionària o moderada. La folga no va conseguir el seu propòsit de paralisar el servici a nivell nacional, puix només va triumfar en [[Sevilla]] i [[Barcelona]]degut en gran part al boicot socialiste, expressat tant en declaracions de recolzament a la llegalitat vigent com per mig del enviament de treballadors de la UGT a cobrir els llocs dels folguistes. En resposta, la CNT va convocar una série de folgues generals que tornaren a fracassar en la seua majoria, excepte en Sevilla, fins que l'actuació de l'Eixèrcit -una volta que el Govern declarà l'Estat de Guerra en la ciutat- restaurà l'orde.

* En el més de juliol de 1931 tenen lloc la folga de Telefònica i la folga general convocada pel sindicat anarquiste [[Confederació Nacional del Treball]] (CNT). Este sindicat i el socialiste [[Unió General de Treballadors]] (UGT) eren els únics en presència significativa entre els obrers espanyols. Els socialistes de l'época estaven dividits en dos corrents principals: els moderats, entre els que se pot incloure a Indalecio Prieto, i els revolucionaris. Els anarquistes eren majoritaris en la Telefònica, propietat per llavors de la multinacional estat-unidenc ITT Corporation, i en la seua folga perseguiren varis objectius: u, demostrar la seua força; dos, posar contra les cordes al govern (la CNT s'havia decantat durant la dictadura per la destrucció de tot poder, front a postures pactistes); tres, manifestar la seua oposició a l'existència de monopolis estrangers en Espanya; i quatre, obligar als ministres socialistes del govern provisional a decidir entre una posició revolucionària o moderada. La folga no va conseguir el seu propòsit de paralisar el servici a nivell nacional, puix només va triumfar en [[Sevilla]] i [[Barcelona]]degut en gran part al boicot socialiste, expressat tant en declaracions de recolzament a la llegalitat vigent com per mig del enviament de treballadors de la UGT a cobrir els llocs dels folguistes. En resposta, la CNT va convocar una série de folgues generals que tornaren a fracassar en la seua majoria, excepte en Sevilla, fins que l'actuació de l'Eixèrcit -una volta que el Govern declarà l'Estat de Guerra en la ciutat- restaurà l'orde.

* Oposició crítica d'oficials a la reforma de racionalisació del eixèrcit del ministre de la Guerra Azaña, motivada pel tancament de vàries acadèmies militars, entre les que va destacar la de [[Saragossa]]. Si be un gran número d'alts manaments reconeixia el excés d'oficials en comparació en la grandària real del Eixèrcit, molts d'ells, conservadors, consideraven les mides massa radicals puix els suponia una clara pèrdua de privilegis.

* Oposició crítica d'oficials a la reforma de racionalisació del eixèrcit del ministre de la Guerra Azaña, motivada pel tancament de vàries acadèmies militars, entre les que va destacar la de [[Saragossa]]. Si be un gran número d'alts manaments reconeixia el excés d'oficials en comparació en la grandària real del Eixèrcit, molts d'ells, conservadors, consideraven les mides massa radicals puix els suponia una clara pèrdua de privilegis.