Separació de poders

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 19:53 5 jul 2015 per Jose2 (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

La separació de poders és un concepte que establix que els poders d'un govern soberà han de estar dividits entre dos o més entitats fortament independents, aixina puix prevenint que una persona o un grup tinga massa poder.

La idea de que en els estats les diferents funcions han de ser atribuïdes a les diferents institucions es va utilisar per primera vegada en l'antiga Roma, i en els sigles XVII i XVIII, el concepte va ser refinat per James Harrington i John Locke. L'obra més influent, va ser la de Montesquieu. Els seus escrits i crítiques sobre la monarquia francesa d'eixe temps el varen dur a elaborar el concepte de separació de poders, el qual ha estat invocat pels escritors de la majoria de les constitucions fins ara. Les seues teories estaven basades en un estudi sobre els escrits de Locke i en un coneiximent imperfecte de la constitució anglesa del sigle XVIII. Montesquieu pensava que per a previndre l'abús del poder i per preservar la llibertat política, era necessari que el govern estiguera regulat per diferents poders que s'observaren l'un a l'atre.

Montesquieu, en la seua obra L'Esprit des Lois (L'Esperit de les Lleis), publicat en l'any 1748, va crear el concepte de la divisió de poders en tres branques, tria política. Estes branques són:

  • La branca llegislativa, responsable de crear les lleis i les alteracions o revocacions de les lleis existents.
  • La branca eixecutiva, responsable d'assegurar-se que les lleis es porten a terme; inclou la creació de polítiques i l'elecció de la manera en la qual les polítiques es realisen.
  • La branca judicial, responsable d'interpretar la llei i aplicar la llei en situacions específiques.