78 812
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'Patrimoni de la Humanitat' a 'Patrimoni de l'Humanitat'
[[Image:Giralda_Sevilla.jpg|thumb|right|250px|'''La Giralda''' de Sevilla, possiblement el monument més famós de la capital andalusa.]]
[[File:Giralda from orange trees courtyard Seville Spain.jpg|thumb|right|250px|'''La Giralda''' de Sevilla, possiblement el monument més famós de la capital andalusa.]]
'''Sevilla''' és un [[municipi]] i una [[ciutat]] [[Espanya|espanyola]], [[capital (política)|capital]] de la [[província de Sevilla|província homònima]] i de la [[comunitat autònoma]] d'[[Andalusia]].<ref>{{cita web
'''Sevilla''' és un [[municipi]] i una [[ciutat]] [[Espanya|espanyola]], [[capital (política)|capital]] de la [[província de Sevilla|província homònima]] i de la [[comunitat autònoma]] d'[[Andalusia]].<ref>{{cita web
| editor = Direcció de l'Estat. BOE núm. 68/2007, Espanya
| editor = Direcció de l'Estat. BOE núm. 68/2007, Espanya
| fechaacceso = 9-12-2008
| fechaacceso = 9-12-2008
}}</ref> Sevilla contava en l'any [[2018]] en 688.711 habitants segons el [[cens de població]] del [[INE]]<ref>{{cita web
}}</ref> Sevilla contava en l'any [[2022]] en 681.998 habitants segons el [[cens de població]] del [[INE]]<ref>{{cita web
|url = http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2008%2F&file=pcaxis&N=&L=0
|url = http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2008%2F&file=pcaxis&N=&L=0
|título = Sifres de població referides al 01/01/2008 Real Decret 2124/2008, de 26 de decembre
|título = Sifres de població referides al 01/01/2008 Real Decret 2124/2008, de 26 de decembre
| editor = El País.Com- Andalusia
| editor = El País.Com- Andalusia
| fechaacceso = 9-12.2008
| fechaacceso = 9-12.2008
}}</ref> El seu patrimoni històric i monumental i els seus diversos espais escènics i culturals la convertixen en una ciutat receptora de turisme nacional i internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la [[Penell]], la [[catedral de Sevilla|Catedral]], el [[Reals Alcassers|Alcàsser]], l'[[Archiu d'Índies]] i la [[Torre de l'Or]]. Alguns d'estos monuments varen ser declarats [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] en l'any [[1987]]. El [[Museu de Belles Arts de Sevilla]] és el museu més visitat d'Andalusia i la segona pinacoteca més important d'[[Espanya]].<ref>{{cita web
}}</ref> El seu patrimoni històric i monumental i els seus diversos espais escènics i culturals la convertixen en una ciutat receptora de turisme nacional i internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la [[Penell]], la [[catedral de Sevilla|Catedral]], el [[Reals Alcassers|Alcàsser]], l'[[Archiu d'Índies]] i la [[Torre de l'Or]]. Alguns d'estos monuments varen ser declarats [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]] en l'any [[1987]]. El [[Museu de Belles Arts de Sevilla]] és el museu més visitat d'Andalusia i la segona pinacoteca més important d'[[Espanya]].<ref>{{cita web
| url = http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/museos/92.Htm
| url = http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/museos/92.Htm
| títul = Museu de Belles Arts de Sevilla
| títul = Museu de Belles Arts de Sevilla
}}</ref>
}}</ref>
'''Sevilla''' dispon d'una xàrcia desenrollada de [[transport]] per [[carretera]] i [[ferrocarril]], aixina com d'un [[aeroport]] internacional. És destacable la presència històrica de l'[[indústria aeronàutica]] en la ciutat, dels [[drassana|drassanes]], aixina com de l'indústria militar.
'''Sevilla''' dispon d'una xàrcia desenrollada de [[transport]] per [[carretera]] i [[ferrocarril]], aixina com d'un [[aeroport]] internacional. És destacable la presència històrica de l'[[indústria aeronàutica]] en la ciutat, dels [[darassana|darassanes]], aixina com de l'indústria militar.
En ocasió de la celebració de la [[Exposició Iberoamericana de Sevilla (1929)|Exposició Iberoamericana de 1929]], la ciutat va experimentar un desenroll [[urbanisme|urbanístic]] important marcat per l'edificació de parcs i edificis proyectats per al dit acontenyiment, com el [[parc de Maria Luisa]] o la [[Plaça d'Espanya (Sevilla)|plaça d'Espanya]]. L'[[Exposició Universal de 1992]] va deixar com a llegat en la ciutat una important millora de la infraestructura, principalment en les comunicacions terrestres i aeronàutiques, especialment en l'accés ferroviari del [[Alta Velocitat Espanyola|AVE]] en l'[[estació de Santa Justa]]. Aixina mateix, en els terrenys lliberats de l'Expo s'han implantat empreses de noves tecnologies i centres universitaris.
En ocasió de la celebració de la [[Exposició Iberoamericana de Sevilla (1929)|Exposició Iberoamericana de 1929]], la ciutat va experimentar un desenroll [[urbanisme|urbanístic]] important marcat per l'edificació de parcs i edificis proyectats per al dit acontenyiment, com el [[parc de Maria Luisa]] o la [[Plaça d'Espanya (Sevilla)|plaça d'Espanya]]. L'[[Exposició Universal de 1992]] va deixar com a llegat en la ciutat una important millora de la infraestructura, principalment en les comunicacions terrestres i aeronàutiques, especialment en l'accés ferroviari del [[Alta Velocitat Espanyola|AVE]] en l'[[estació de Santa Justa]]. Aixina mateix, en els terrenys lliberats de l'Expo s'han implantat empreses de noves tecnologies i centres universitaris.
En l'actualitat ([[2008]]) es duen a terme importants proyectes en la ciutat, com la [[Torre Cajasol]], el [[Metropol Para-sol de la Encarnación]], el [[Metro de Sevilla]], el proyecte del ''Puerto Delícias'' o el ''Aquario Nuevo mundo''. Alguns d'estos proyectes són objecte de polèmica a causa del seu possible impacte visual.<ref>{{cita web
En els últims anys es duen a terme importants proyectes en la ciutat, com la [[Torre Cajasol]], el [[Metropol Para-sol de la Encarnación]], el [[Metro de Sevilla]], el proyecte del ''Puerto Delícias'' o el ''Aquario Nuevo mundo''. Alguns d'estos proyectes són objecte de polèmica a causa del seu possible impacte visual.<ref>{{cita web
| url = http://www.abcdesevilla.es/20081127/sevilla-actualidad/torre-pelli-amenaza-incluir-200811270934.html
| url = http://www.abcdesevilla.es/20081127/sevilla-actualidad/torre-pelli-amenaza-incluir-200811270934.html
| títul = El Comité Nacional Espanyol del Consell Internacional de Monuments i Llocs (Icomos) recomanarà a la UNESCO que inscriga als monuments sevillans catalogats com a patrimoni de l'Humanitat de Sevilla en La Llista del Patrimoni Mundial en Perill si la ciutat decidix seguir avant en el proyecte de construcció de la torre Pelli, els rascacels de 178 metros que Cajasol promou en la Cartoixa
| títul = El Comité Nacional Espanyol del Consell Internacional de Monuments i Llocs (Icomos) recomanarà a la UNESCO que inscriga als monuments sevillans catalogats com a patrimoni de l'Humanitat de Sevilla en La Llista del Patrimoni Mundial en Perill si la ciutat decidix seguir avant en el proyecte de construcció de la torre Pelli, els rascacels de 178 metros que Cajasol promou en la Cartoixa
| fechaacceso = 9-12-2008
| fechaacceso = 9-12-2008
}}</ref>
}}</ref>
[[File:Seville guadalquivir river.jpg|thumb|250px|Riu Guadalquivir al seu pas per Sevilla]]
'''Sevilla''' ha despertat des d'antic l'evocació de dels artistes europeus, especialment durant l'época del [[romanticisme]], veent en ella un lloc pintoresc i exòtic. Un total de 114 [[òpera|operes]] han segut ambientades en esta ciutat, com [[La força del destí (òpera)|La força del destí]], [[Carmen (òpera)|Carmen]] o [[Les bodes de Figaro]].
'''Sevilla''' ha despertat des d'antic l'evocació de dels artistes europeus, especialment durant l'época del [[romanticisme]], veent en ella un lloc pintoresc i exòtic. Un total de 114 [[òpera|operes]] han segut ambientades en esta ciutat, com [[La força del destí (òpera)|La força del destí]], [[Carmen (òpera)|Carmen]] o [[Les bodes de Figaro]].
<div style="font-size:90%">__TOC__</div>
<div style="font-size:90%">__TOC__</div>
== Toponímia ==
== Toponímia ==
El nom de la ciutat procedix del nom indígena tartesi ''Spal'', que significa "terra baixa". Després de la conquiste, els romans varen llatinisar el nom a ''Híspalis'', que en época musulmana es va transformar en ''Ishbiliya'' ([[Llengua àrap|àrap]] أشبيليّة), a causa de la substitució de la "p" (fonema inexistent en àrap) per "b" i de la "a" tònica per "i" (fenomen característic de l'àrap hispànic conegut per [[imela]]), d'a on procedix l'actual forma 'Sevilla'.
El nom de la ciutat procedix del nom indígena tartesi ''Spal'', que significa "terra baixa". Despuix de la conquiste, els romans varen llatinisar el nom a ''Híspalis'', que en época musulmana es va transformar en ''Ishbiliya'' ([[Llengua àrap|àrap]] أشبيليّة), a causa de la substitució de la "p" (fonema inexistent en àrap) per "b" i de la "a" tònica per "i" (fenomen característic de l'àrap hispànic conegut per [[imela]]), d'a on procedix l'actual forma 'Sevilla'.
== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Sevilla]]
* [[Comarca Metropolitana de Sevilla]]
== Referències ==
{{reflist}}
== Bibliografia ==
* Blanco Freijeiro, Antonio (1979). Historia de Sevilla. La ciudad antigua: (De la Prehistoria a los Visigodos). Sevilla: Universidad de Sevilla. Colección de Bolsillo. ISBN 84-7405-285-8.
* Cortes López, J.M. (1836), Diccionario Geográfico-Histórico de la España Antigua. Tarraconense, Bética y Lusitania, Tomo III, Madrid
* Flores Caballero, Manuel (2011). Las fuerzas de la revolución industrial en la fiebre minera del XIX. Editorial Fundación para la investigación Juan Manuel Flores Jimeno
* González Jiménez, Manuel (1975). La repoblación de la zona de Sevilla durante el siglo XIV. Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Sevilla. ISBN 84-472-0680-7
* Morales, Alfredo J; Sanz, María Jesús; Serrera, Juan Miguel; Valdivieso, Enrique. (2004) [1981]. «Bormujos». Guía artística de Sevilla y su provincia II. Sevilla: Diputación de Sevilla y Fundación José Manuel Lara. pp. 19-22. ISBN 84-96152-42-1
* Navarro Rivas, Juan Pablo (2014). ...y Sevilla. Sevilla: Editorial Maratania. ISBN 978-84-935339-9-1
* Robles, Francisco; Pastor, Álvaro (2007). Historia de Sevilla. Sevilla: Signatura ediciones. ISBN 978-84-96210-58-5
* Tabernero, Pedro Sevilla, el signo. Sevilla, Ayuntamiento de Sevilla, 2004
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.sevilla.org/ Ajuntament de Sevilla]
{{commonscat|Seville}}
* [http://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadistica/sima/htm/sm41091.htm Sevilla - Sistema d'Informació Multiterritorial d'Andalusia (SIMA). Estadístiques oficiales]
* [https://www.sevilla.org/ Ajuntament de Sevilla]
* [https://www.dipusevilla.es/ Diputació Provincial de Sevilla]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Sevilla INE. Població de Sevilla]
* [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/ficha.htm?mun=41091 Sevilla. Sistema d'Informació Multiterritorial d'Andalusia (SIMA)]
* ''[http://www.sevilla.org/html/portal/com/bin/contenidos/serv_estadisticas/publicaciones/2005_11_29_Publicacion2_1/1182876560414_informesevilla2005.pdf Informe socioeconòmic de la ciutat de Sevilla 2005]'', Ajuntament de Sevilla
* ''[http://www.sevilla.org/html/portal/com/bin/contenidos/serv_estadisticas/publicaciones/2005_11_29_Publicacion2_1/1182876560414_informesevilla2005.pdf Informe socioeconòmic de la ciutat de Sevilla 2005]'', Ajuntament de Sevilla
{{Comarca Metropolitana de Sevilla}}
{{reflist}}
{{Capitals de província}}
{{Capitals de província}}
[[Categoria:Sevilla]]
[[Categoria:Sevilla]]