Sevilla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
La Giralda de Sevilla, possiblement el monument més famós de la capital andalusa.

Sevilla és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima i de la comunitat autònoma d'Andalusia.[1] Sevilla contava en l'any 2022 en 681.998 habitants segons el cens de població del INE[2] sent la quarta ciutat d'Espanya per població despuix de Madrit, Barcelona i Valéncia. El municipi té una extensió de 140,8 km2.[3] L'àrea metropolitana de Sevilla està composta per 46 municipis i inclou una població de 1.499.673 habitants(Padró Municipal d'Habitants, 2009), ocupant una superfície de 4.900 km2.[4]

El seu caixco històric és un dels més extensos d'Europa, en aproximadament 335 hi ha, uns tres quilómetros de llarc per dos d'ample.[5] El seu patrimoni històric i monumental i els seus diversos espais escènics i culturals la convertixen en una ciutat receptora de turisme nacional i internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la Penell, la Catedral, el Alcàsser, l'Archiu d'Índies i la Torre de l'Or. Alguns d'estos monuments varen ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en l'any 1987. El Museu de Belles Arts de Sevilla és el museu més visitat d'Andalusia i la segona pinacoteca més important d'Espanya.[6]

El Port de Sevilla, situat a uns 80 km del oceà Atlàntic és l'únic port fluvial d'Espanya, puix el riu Guadalquivir és navegable des de la seua desembocadura en Sanlúcar de Barrameda fins a Sevilla, estant llimitat el tamany dels barcos que accedixen a Sevilla per les condicions de navegabilitat del riu.[7]

Sevilla dispon d'una xàrcia desenrollada de transport per carretera i ferrocarril, aixina com d'un aeroport internacional. És destacable la presència històrica de l'indústria aeronàutica en la ciutat, dels darassanes, aixina com de l'indústria militar.

En ocasió de la celebració de la Exposició Iberoamericana de 1929, la ciutat va experimentar un desenroll urbanístic important marcat per l'edificació de parcs i edificis proyectats per al dit acontenyiment, com el parc de Maria Luisa o la plaça d'Espanya. L'Exposició Universal de 1992 va deixar com a llegat en la ciutat una important millora de la infraestructura, principalment en les comunicacions terrestres i aeronàutiques, especialment en l'accés ferroviari del AVE en l'estació de Santa Justa. Aixina mateix, en els terrenys lliberats de l'Expo s'han implantat empreses de noves tecnologies i centres universitaris.

En els últims anys es duen a terme importants proyectes en la ciutat, com la Torre Cajasol, el Metropol Para-sol de la Encarnación, el Metro de Sevilla, el proyecte del Puerto Delícias o el Aquario Nuevo mundo. Alguns d'estos proyectes són objecte de polèmica a causa del seu possible impacte visual.[8][9]

L'Universitat de Sevilla, fundada en l'any 1505 i en més de 55.000 estudiants, esta catalogada (2009) com la 2a universitat d'Andalusia despuix de l'Universitat de Granada, la 11a d'Espanya i la 284a del món segons els rankings de baremació internacionals, sent ademés una de les més grans d'Espanya.[10] Aixina mateix, l'Universitat Pablo d'Olavide, ubicada en el confrontant municipi de Dos Hermanas, conta en més de 10.000 estudiants. Són mils els estudiants estrangers que es matriculen en els programes Erasmus i cursos d'espanyol en l'Universitat de Sevilla, que en 2006 fon una de les deu més visitades d'Europa junt en atres huit universitats espanyoles.[11]

Riu Guadalquivir al seu pas per Sevilla

Sevilla ha despertat des d'antic l'evocació de dels artistes europeus, especialment durant l'época del romanticisme, veent en ella un lloc pintoresc i exòtic. Un total de 114 operes han segut ambientades en esta ciutat, com La força del destí, Carmen o Les bodes de Figaro.

Toponímia

El nom de la ciutat procedix del nom indígena tartesi Spal, que significa "terra baixa". Despuix de la conquiste, els romans varen llatinisar el nom a Híspalis, que en época musulmana es va transformar en Ishbiliya (àrap أشبيليّة), a causa de la substitució de la "p" (fonema inexistent en àrap) per "b" i de la "a" tònica per "i" (fenomen característic de l'àrap hispànic conegut per imela), d'a on procedix l'actual forma 'Sevilla'.

Vore també

Referències

  1. Direcció de l'Estat. BOE núm. 68/2007, Espanya (ed.): . Consultat el 9-12-2008.
  2. Institut Nacional d'Estadística, Espanya (ed.): «Sifres de població referides al 01/01/2008 Real Decret 2124/2008, de 26 de decembre» (2008).
  3. «Sevilla», en Sistema d'Informació Multiterritorial d'Andalusia, Institut d'Estadística d'Andalusia. [28-9-2008].
  4. Caravaca I., García A., Universitat Pablo d'Olavide (ed.): . Consultat el 9-12-2008.
  5. El País.Com- Andalusia (ed.): . Consultat el 9-12.2008.
  6. Junta de Castella i Lleó. ArteHistoria (ed.): . Consultat el 9-12-2008.
  7. Autoritat Portuària de Sevilla (ed.): . Consultat el 9-12-2008.
  8. abcdesevilla.Es (ed.): . Consultat el 9-03-2009.
  9. Nicol Jiménez (25/02/2009). ««Sevilla té dret a progressar; la torre no té impacte perqué no es veu des del centre»». El Correu d'Andalusia. Consultat el 11/03/2009.
  10. Universitat de Sevilla, Espanya (ed.): . Consultat el 9-12-2008.
  11. Consumer Eroski (ed.): . Consultat el 9-12-2008.

Bibliografia

  • Blanco Freijeiro, Antonio (1979). Historia de Sevilla. La ciudad antigua: (De la Prehistoria a los Visigodos). Sevilla: Universidad de Sevilla. Colección de Bolsillo. ISBN 84-7405-285-8.
  • Cortes López, J.M. (1836), Diccionario Geográfico-Histórico de la España Antigua. Tarraconense, Bética y Lusitania, Tomo III, Madrid
  • Flores Caballero, Manuel (2011). Las fuerzas de la revolución industrial en la fiebre minera del XIX. Editorial Fundación para la investigación Juan Manuel Flores Jimeno
  • González Jiménez, Manuel (1975). La repoblación de la zona de Sevilla durante el siglo XIV. Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Sevilla. ISBN 84-472-0680-7
  • Morales, Alfredo J; Sanz, María Jesús; Serrera, Juan Miguel; Valdivieso, Enrique. (2004) [1981]. «Bormujos». Guía artística de Sevilla y su provincia II. Sevilla: Diputación de Sevilla y Fundación José Manuel Lara. pp. 19-22. ISBN 84-96152-42-1
  • Navarro Rivas, Juan Pablo (2014). ...y Sevilla. Sevilla: Editorial Maratania. ISBN 978-84-935339-9-1
  • Robles, Francisco; Pastor, Álvaro (2007). Historia de Sevilla. Sevilla: Signatura ediciones. ISBN 978-84-96210-58-5
  • Tabernero, Pedro Sevilla, el signo. Sevilla, Ayuntamiento de Sevilla, 2004

Enllaços externs

Commons


Municipis i pedanies de la Comarca Metropolitana de Sevilla
Alcalá de Guadaíra | Almensilla | Bormujos | Camas | Casavacas | Castilleja de Guzmán | Castilleja de la Cuesta | Coria del Río | Dos Hermanas | El Castellón | El Gordillo | El Toril | Espartinas | Fuente del Rey | Gelves | Gines | Isla Mayor | La Jarilla | La Puebla del Río | La Rinconada | Los Abetos | Los Labrados | Mairena del Aljarafe | Marismas y Puntales-Adriano | Montequinto | Palomares del Río | Salteras | San Juan de Aznalfarache | Santiponce | Sevilla | Tarazona | Tarazonilla | Tomares | Valencina de la Concepción



 
Capitals de província d'Espanya · 750px-Flag of Spain svg.png
Alacant · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Barcelona · Bilbao · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló de la Plana · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas de Gran Canària · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Palma · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Sant Sebastià · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Vitòria · Zamora