Edició de «Sexisme»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
* Simplement tindre aversió a les dones ([[misogínia]]) o als hòmens ([[misàndria]]). | * Simplement tindre aversió a les dones ([[misogínia]]) o als hòmens ([[misàndria]]). | ||
| − | Les conviccions sexistes són un tipo d'[[essencialisme]], que sosté que els individus poden ser entesos (i a sovint jujats) en | + | Les conviccions sexistes són un tipo d'[[essencialisme]], que sosté que els individus poden ser entesos (i a sovint jujats) en tèrmens de les característiques del grup a qué pertanyen. En el cas del sexisme el grup és el relatiu al sexe -"home" o "dona"-, tot assumint que tots cau clarament a una de les dos categories. |
El sexisme ha estat històricament molt arrelat. En la lliteratura migeval la misogínia era un tòpic molt conreat, per eixemple [[Jaume Roig]] en l'obra "L'espill o Llibre de les dones". També l'actitut cavalleresca exalta i exagera la debilitat femenina. La ciència, fins al [[sigle XIX]], donava una explicació biològica sobre la pretesa inferioritat femenina que fea que es considerara la discriminació com quelcom natural i impedia el canvi. La discriminació contra la dona ha estat present en la vida quotidiana i de manera llegal fins que fa uns cent anys varen escomençar a desaparéixer les barreres en l'accés a l'educació universitària, a determinades professions, el dret a votar, etc. | El sexisme ha estat històricament molt arrelat. En la lliteratura migeval la misogínia era un tòpic molt conreat, per eixemple [[Jaume Roig]] en l'obra "L'espill o Llibre de les dones". També l'actitut cavalleresca exalta i exagera la debilitat femenina. La ciència, fins al [[sigle XIX]], donava una explicació biològica sobre la pretesa inferioritat femenina que fea que es considerara la discriminació com quelcom natural i impedia el canvi. La discriminació contra la dona ha estat present en la vida quotidiana i de manera llegal fins que fa uns cent anys varen escomençar a desaparéixer les barreres en l'accés a l'educació universitària, a determinades professions, el dret a votar, etc. | ||