Diferència entre les revisions de "Sidra"

(Pàgina nova, en el contingut: «La '''sidra''' és una beguda alcohòlica de baixa graduació (d'entre 4 i 8°) fabricada en el suc fermentat de la poma. Es tracta d'una beguda molt estesa p...».)
 
 
(No es mostren 13 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''sidra''' és una beguda alcohòlica de baixa graduació (d'entre 4 i 8°) fabricada en el suc fermentat de la [[poma]]. Es tracta d'una beguda molt estesa per tot lo món, aixina en [[Europa]] es troba a numerosos estats : [[Alemanya]], [[França]], [[Espanya]], [[Itàlia]], [[Escòcia]] i [[Anglaterra]].
+
[[File:Sidra - El Gaitero.JPG|thumb|right|300px|<center>Botella de Sidra</center>.]]
 +
La '''sidra''' és una beguda alcohòlica de baixa graduació (d'entre 4 i 8°) fabricada en el [[suc]] fermentat de la [[poma]]. Se tracta d'una beguda molt estesa per tot lo món, aixina en [[Europa]] es troba en numerosos estats: [[Alemanya]], [[França]], [[Espanya]], [[Itàlia]], [[Escòcia]] i [[Anglaterra]].
  
En [[Amèrica]], també es produïx en algunes regions de diversos països, provablement a causa de la influència de la immigració espanyola del segle passat: per eixemple en [[Mèxic]], en les ciutats de Huejotzingo i Zacatlán, de l'estat de Puebla i en [[Argentina]], sobretot a les províncies de Rio Negro, San Juan i Santa Fe.
+
En [[Amèrica]], també es produïx en algunes regions de diversos països, provablement a causa de l'influència de l'immigració espanyola del [[sigle]] passat: per eixemple en [[Mèxic]], en les ciutats de Huejotzingo i Zacatlán, de l'estat de Puebla i en [[Argentina]], sobretot en les províncies de Rio Negro, San Juan i Santa Fe.
  
Cal diferenciar la sidra natural de l'espumosa. En general, mentres al nort d'Espanya es consumix majoritàriament la sidra natural, en el rest del món és més habitual consumir la sidra espumosa (que es pareix més al [[cava]] o a la [[cervesa]]).
+
Cal diferenciar la sidra natural de la bromosa. En general, mentres que al nort d'Espanya es consumix majoritàriament la sidra natural, en el restant del món és més habitual consumir sidra bromosa (que es pareix més al [[cava]] o a la [[cervesa]]).
  
 +
== Referències ==
 +
 +
* [https://sidradeasturias.es/ Consejo Regulador de la D.O.P. "Sidra de Asturias"]
 +
* [https://ria.asturias.es/RIA/bitstream/123456789/278/1/Archivo.pdf Mangas Alonso, Juan J. (1996). Guía práctica de elaboración de la sidra artesana (PDF). Centro de Investigación Aplicada y Tecnología Agroalimentaria. pp. 2-32]
 +
* [https://www.euskonews.eus/0282zbk/gaia28205es.html  «La sidra asturiana. Antxon Agirre. Euskonews.com»]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* French, R.K. Robert Hale Ltd, ed. The history and Virtues of Cider (en [[anglés]]). ISBN 978-0709091226
 +
* Rodríguez Fernández, Perfecto. El léxico de la sidra y el vino en la diplomática medieval asturiana en latín (siglos VIII-XIII) (1983). Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos n.º 109-110
 +
* «Sidra asturiana, mitos y verdades». Planeta Vino (N°8). 2006
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{DGLV|Sidra}}
  
 
[[Categoria:Begudes]]
 
[[Categoria:Begudes]]
 
[[Categoria:Begudes alcohòliques]]
 
[[Categoria:Begudes alcohòliques]]

Última revisió del 10:15 8 gin 2024

Botella de Sidra
.

La sidra és una beguda alcohòlica de baixa graduació (d'entre 4 i 8°) fabricada en el suc fermentat de la poma. Se tracta d'una beguda molt estesa per tot lo món, aixina en Europa es troba en numerosos estats: Alemanya, França, Espanya, Itàlia, Escòcia i Anglaterra.

En Amèrica, també es produïx en algunes regions de diversos països, provablement a causa de l'influència de l'immigració espanyola del sigle passat: per eixemple en Mèxic, en les ciutats de Huejotzingo i Zacatlán, de l'estat de Puebla i en Argentina, sobretot en les províncies de Rio Negro, San Juan i Santa Fe.

Cal diferenciar la sidra natural de la bromosa. En general, mentres que al nort d'Espanya es consumix majoritàriament la sidra natural, en el restant del món és més habitual consumir sidra bromosa (que es pareix més al cava o a la cervesa).

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • French, R.K. Robert Hale Ltd, ed. The history and Virtues of Cider (en anglés). ISBN 978-0709091226
  • Rodríguez Fernández, Perfecto. El léxico de la sidra y el vino en la diplomática medieval asturiana en latín (siglos VIII-XIII) (1983). Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos n.º 109-110
  • «Sidra asturiana, mitos y verdades». Planeta Vino (N°8). 2006

Enllaços externsEditar