106 840
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 12:
Llínea 12: − + − + Llínea 38:
Llínea 38: − + − + Llínea 68:
Llínea 68: + − + − + − + + + − + − + Llínea 82:
Llínea 85: − +
Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries '
|superfície = 25 km²
|superfície = 25 km²
|altitut = 8 msnm
|altitut = 8 msnm
|població = 18597 hab.
|població = 18467 hab.
|densitat = 743,88 hab./km²
|densitat = 738,68 hab./km²
|gentilici = Siller/a
|gentilici = Siller/a
|llengua = [[Valencià]]
|llengua = [[Valencià]]
Popularment, és conta que el nom de la localitat prove de la paraula àrap ''Suhayla'', que vol dir ''terreny pla i pantanós'', i pel pas del temps derivà en el nom actual.
Popularment, és conta que el nom de la localitat prove de la paraula àrap ''Suhayla'', que vol dir ''terreny pla i pantanós'', i pel pas del temps derivà en el nom actual.
L'alqueria de Silla va ser donada pel rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] el [[15 de giner]] de [[1233]] a l'[[Orde de l'Hospital|Orde de Sant Joan de l'Hospital]], sent Mestre d'esta, En Hugo de Fullaquer qui conquista la torre àrap, centre neuràlgic de l'encomenda de Silla que passa despuix a l'[[Orde de Montesa]]. Hugo de Fullaquer otorga el 31 d'octubre del [[1243]] la primera Carta Pobla de Silla i foren els primers cristians venguts de fora els que s'establiren en cases i ocuparen terres.
L'[[alqueria]] de Silla va ser donada pel rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] el [[15 de giner]] de l'any [[1233]] a l'[[Orde de l'Hospital|Orde de Sant Joan de l'Hospital]], sent Mestre d'esta, En Hugo de Fullaquer qui conquista la torre àrap, centre neuràlgic de l'encomenda de Silla que passa despuix a l'[[Orde de Montesa]]. Hugo de Fullaquer otorga el 31 d'octubre del [[1243]] la primera Carta Pobla de Silla i foren els primers cristians venguts de fora els que s'establiren en cases i ocuparen terres.
En l'any [[1248]] és el senyor d'Amposta, de l'orde de l'Hospital, Pedro d'Alcalà, qui otorga la segona Carta Pobla de Silla, exactament el 25 de novembre de 1248 en unes condicions molt oneroses per als llauradors.
En l'any [[1248]] és el senyor d'Amposta, de l'orde de l'Hospital, Pedro d'Alcalà, qui otorga la segona Carta Pobla de Silla, exactament el [[25 de novembre]] de 1248 en unes condicions molt oneroses per als llauradors.
En l'any [[1317]] acaba el domini en Silla de l'orde de l'Hospital, passant a formar part de l'orde de Santa Maria de Montesa i continuant baix este domini fins a l'any [[1837]] que és produïa la [[Desamortisació de Mendizábal]] i en conseqüència la desaparició de prerrogatives i les propietats.
En l'any [[1317]] acaba el domini en Silla de l'orde de l'Hospital, passant a formar part de l'orde de Santa Maria de Montesa i continuant baix este domini fins a l'any [[1837]] que és produïa la [[Desamortisació de Mendizábal]] i en conseqüència la desaparició de prerrogatives i les propietats.
| Alcalde_9 = Serafín Simeón
| Alcalde_9 = Serafín Simeón
| Partit_9 = [[PP]]
| Partit_9 = [[PP]]
}}
== Demografia ==
== Demografia ==
Conta en una població de 17.546 habitants en [[2005]].
Conta en una població de 18.467 habitants en l'any [[2018]].
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
{| align="center" {{tablabonita}}
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]]
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]]
|-
|-
| align=center| 4.421 || align=center| 4.973 || align=center| 6.243 || align=center| 6.732 || align=center| 6.639 || align=center| 7.117 || align=center| 7.768 || align=center| 10.090 || align=center| 16.145 || align=center| 16.525 || align=center| 15.614 || align=center| 17.546 || align=center| 18.597
| align=center| 4.421 || align=center| 4.973 || align=center| 6.243 || align=center| 6.732 || align=center| 6.639 || align=center| 7.117 || align=center| 7.768 || align=center| 10.090 || align=center| 16.145 || align=center| 16.525 || align=center| 15.614 || align=center| 17.546 || align=center| 18.597 || align=center| 18.467
|}
|}
La proximitat a Valéncia ha facilitat la seua industrialisació, encara que no ha perdut totalment el seu caràcter agrícola inicial.
La proximitat a Valéncia ha facilitat la seua industrialisació, encara que no ha perdut totalment el seu caràcter agrícola inicial.
Dins del regadiu es troben l'[[arròs]], les [[hortalise]]s i la [[dacsa]]. En secà queden [[olivere]]s i [[garrofere]]s. En general a excepció del arrossar, la terra agrícola esta perdent terreny ràpidament per a donar cabuda a les plantes industrials que creixen a ritme accelerat. La ganaderia conta en caps de ganado vacú estabulat per a la llet, ganado llanar i varies granges avícoles i porcines. Existix comunitat de peixcadors que treballen sobre séquies i llac de l'Albufera.
Dins del regadiu es troben l'[[arròs]], les [[hortalise]]s i la [[dacsa]]. En secà queden [[olivere]]s i [[garrofere]]s. En general a excepció del arrossar, la terra agrícola esta perdent terreny ràpidament per a donar cabuda a les plantes industrials que creixen a ritme accelerat. La ganaderia conta en caps de ganado vacú estabulat per a la llet, ganado llanar i vàries granges avícoles i porcines. Existix comunitat de peixcadors que treballen sobre séquies i llac de l'Albufera.
Dins del sector industrial, el de major pes econòmic en la actualitat, conta en un cens de més de 500 industries, hi han fabriques de [[moble]]s, papers pintats, moquetes, artículs de plàstic, [[joguet]]s, materials per a la construcció, llicors, confeccions, tapisseries, embalage de cartó, maquinaria, construccions metàliques, neumàtics, pintures, verniços, etc.
Dins del sector industrial, el de major pes econòmic en la actualitat, conta en un cens de més de 500 industries, hi han fabriques de [[moble]]s, papers pintats, moquetes, artículs de plàstic, [[joguet]]s, materials per a la construcció, llicors, confeccions, tapisseries, embalage de cartó, maquinaria, construccions metàliques, neumàtics, pintures, verniços, etc.