Interior del Monasteri de Simat de Valldigna.
Mesquita de la Xara i Ermita de Santa Anna, Simat de Valldigna.

Simat de Valldigna és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la comarca de la Safor, en la província de Valéncia.

GeografiaEditar

Simat de Valldigna és un dels quatre pobles que integren la Valldigna, la qual constituïx una sub-comarca natural de la Safor. Es troba a 55 km de Valéncia i, ademés equidistant a 20 km de les localitats costeres de Gandia i Cullera aixina com també de Xàtiva i Alzira.

Localitats llimítrofesEditar

El terme municipal de Simat de la Valldigna llimita en els de Benifairó de Valldigna, Xeresa, Barig, Quatretonda, Barcheta, Carcaixent i Pinet, tots ells de la província de Valéncia.

AdministracióEditar

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Marcelí Almiñana PSPV-PSOE
1983 - 1987 Marcelí Almiñana PSPV-PSOE
1987 - 1991 Marcelí Almiñana PSPV-PSOE
1991 - 1995 Vicent Palomares PSPV-PSOE
1995 - 1999 Vicent Palomares PSPV-PSOE
1999 - 2003 Vicent Palomares PSPV-PSOE
2003 - 2007 Vicent Palomares PSPV-PSOE
2007 - 2011 Sebastian Mahiques (2007)
Eladi Mainar (2008)
Agustina Brines (2010)
PP
PSPV-PSOE
BNV
2011 - 2015 Sebastián Mahiques Morant PPCV
2015 - 2019 Víctor Mansanet Boïgues EUPV
2019 - 2023 Víctor Mansanet Boïgues EUPV
2023 Sebastián Mahiques Morant PPCV

DemografiaEditar

Simat de la Valldigna contava en 3.251 habitants en l'any 2023 segons el cens del INE.

[1]
Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2018 2021 2023
Població 3.223 3.141 3.148 3.114 3.120 3.112 3.121 3.291 3.090 3.589 3.325 3.286 3.251

EconomiaEditar

La Valldigna, a on es troba Simat, és una vall oberta cap a la mar, a on destaquen els extensos camps de tarongers, puix el sustent principal dels simateros és el cultiu de la taronja. L'indústria és més be escassa. A partir dels anys noranta es produïx un increment notable del sector de la construcció.

El sector agrícola és, puix, el predominant, concretament el cultiu, recolecció, manipulació i comercialisació de la taronja. El poble conta en un almagasén privat, que dona treball a una chicoteta part dels seus habitants.

Durant estos últims anys els diferents governs han intentat potenciar el Monasteri com a referent turístic del poble, pero la despesa per visitant encara no és massa important.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externsEditar

Commons


Municipis de La Safor
Ador    Alfauir    Almiserà    Almoines    L'Alqueria de la Comtesa    Alquerieta de Guardamar    Barig    Bellreguart    Beniarjó    Benifairó de Valldigna    Beniflà    Benirredrà    Castellonet    Daimús    La Font d'En Carròs    Gandia    Llocnou de Sant Jeroni    Miramar    Oliva    Palma de Gandia    Palmera    Piles    Potries    Rafelcofer    El Real de Gandia    Ròtova    Simat de Valldigna    Tavernes de Valldigna    Vilallonga    Xeraco    Xeresa