Canvis

El '''socarrat''' és una placa de fanc cuit, esmaltat en [[blanc]] i decorat generalment en tons rogencs o amarronacs i negrencs, destinat a colocar-se entre voltons, en sostres i ales d'edificis. És una peça d'orige migeval. En els socarrats se donen tres tipos bàsics de representació simbòlica: religiosa, magica i social.  

El '''socarrat''' és una placa de fanc cuit, esmaltat en [[blanc]] i decorat generalment en tons rogencs o amarronacs i negrencs, destinat a colocar-se entre voltons, en sostres i ales d'edificis. És una peça d'orige migeval. En els socarrats se donen tres tipos bàsics de representació simbòlica: religiosa, magica i social.  

Els '''socarrats''' com l'autèntica ceràmica tradicional migeval del [[Regne de Valéncia]]. Sense dubte, les peces de ceràmica més representatives de l'història de la ceràmica valenciana de l'[[Edat Mija]] foren les llosetes o plaques de fanc decorades tant en forma de socarrat o de rajoletes o taulellets vidriats. Estos anaven destinats a cobrir les entrevigues dels sostres, constituint una solució molt vistosa i prou més barata que el treginat de [[fusta]].  

Els '''socarrats''' com l'autèntica ceràmica tradicional migeval del [[Regne de Valéncia]]. Sense dubte, les peces de ceràmica més representatives de l'història de la ceràmica valenciana de l'[[Edat Mija]] foren les llosetes o plaques de fanc decorades tant en forma de socarrat o de rajoletes o taulellets vidriats. Estos anaven destinats a cobrir les entrevigues dels sostres, constituint una solució molt vistosa i prou més barata que el treginat de [[fusta]].  

Encara que la seua moda fon efimera, puix se fixa a finals del [[sigle XIV]] i no aplega a la segona mitat del [[sigle XVI]], el seu moment de major auge fon en la segona mitat del [[sigle XV]]. En ells confluixen les dos cultures que en aquella época de nostra rica història feren de les terres mediterranees una font viva de creació artística. Per tant el port de [[Valéncia]] va a tindre una de les seues principals activitats en l'exportació de terrissa blava i rossejada de [[Manises]] aixina com de socarrats, baldoses per als sols i taulellets decorats per als socols de les parets.  

Encara que la seua moda fon efimera, puix se fixa a finals del [[sigle XIV]] i no aplega a la segona mitat del [[sigle XVI]], el seu moment de major auge fon en la segona mitat del [[sigle XV]]. En ells confluïxen les dos cultures que en aquella época de nostra rica història feren de les terres mediterranees una font viva de creació artística. Per tant el port de [[Valéncia]] va a tindre una de les seues principals activitats en l'exportació de terrissa blava i rossejada de [[Manises]] aixina com de socarrats, baldoses per als sols i taulellets decorats per als socols de les parets.  

La producció de ceràmica Gotic-Mudejar, en la que trobem les manufactures dels taulellets socarrats i els blaus i verts vidriats s'ubica en la vila de Manises, a on els moriscs instalaren els seus tallers fora de les muralles, en la zona que hui se coneix com barri d'obradors. Estos són els ultims seigles de la convivencia de les cultures islàmica i cristiana. Els dirigents islamics resistiren tenaçment des de el [[sigle XI]] pero les seues disputes internes i l'alvanç de les tropes cristianes minaren el seu imperi. El desig dels [[Reis Catòlics]] unificar els seus subdits mediant l'unitat religiosa caigué, més tart, sobre les esquenes de la població musulmana. En Manises si be en els primers temps de la [[Reconquista]] els [[morisc|moriscs]] degueren formar barri abanda, més tart la convivencia mutua, l'intercanvi comercial i la participació d'herències sembla que foren mesclant la seua població en la cristiana.  

La producció de ceràmica Gotic-Mudejar, en la que trobem les manufactures dels taulellets socarrats i els blaus i verts vidriats s'ubica en la vila de Manises, a on els moriscs instalaren els seus tallers fora de les muralles, en la zona que hui se coneix com barri d'obradors. Estos són els ultims seigles de la convivencia de les cultures islàmica i cristiana. Els dirigents islamics resistiren tenaçment des del [[sigle XI]] pero les seues disputes internes i l'alvanç de les tropes cristianes minaren el seu imperi. El desig dels [[Reis Catòlics]] unificar els seus subdits mediant l'unitat religiosa caigué, més tart, sobre les esquenes de la població musulmana. En Manises si be en els primers temps de la [[Reconquista]] els [[morisc|moriscs]] degueren formar barri abanda, més tart la convivencia mutua, l'intercanvi comercial i la participació d'herències sembla que foren mesclant la seua població en la cristiana.  

== Atres accepcions ==

== Atres accepcions ==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

 

* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=socarrat Socarrat - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]

* [http://run.unl.pt/handle/10362/6348 "Els socarrats valencians, estudis de caracterisació i tècniques de neteja", per Luís Miguel Faria Soares Pinho da Silva, en RUN (''Repositorio Universidade Nova de Lisboa'')]

* [http://www.uv.es/lablaser/archivo/Documents/Informe.pdf Anàlisis d'un ''socarrat'' per l'Unitat d'Arqueometria de l'Institut de Ciència dels Materials de l'Universitat de Valéncia]

[[Categoria:Art Valencià]]

[[Categoria:Art Valencià]]