78 812
edicions
Canvis
Text reemplaça - ' limítrofs' a ' llimítrofes'
[[Archiu:Sogorb i la Catedral des del Castell.jpg250px|miniaturadeimagen|Sogorb i la Catedral vistes des del castell.]]
[[Archiu:Sogorb i la Catedral des del Castell.jpg|miniaturadeimagen|250px|Sogorb i la Catedral vistes des del castell.]]
[[Archiu:Sogorb des de Castellnou.JPG|250px|miniaturadeimagen|Sogorp des de [[Castellnou]].]]
[[Archiu:Sogorb des de Castellnou.JPG|300px|miniaturadeimagen|Sogorp des de Castellnou]]
[[Archiu:Ayto Segorbe01.JPG|thumb|250px|Ajuntament de Sogorp]]
[[Image:Ayto Segorbe01.JPG|thumb|250px|Ajuntament de Sogorp]]
'''Sogorp''' (en [[castellà]] ''Segorbe''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], capital de la [[Comarques de la Comunitat Valenciana|comarca]] de l'[[Alt Palància]], situada al sur de la [[província de Castelló]].
'''Sogorp''' (en [[castellà]] ''Segorbe''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], capital de la [[Comarques de la Comunitat Valenciana|comarca]] de l'[[Alt Palància]], situada en el sur de la [[província de Castelló]].
== Geografia ==
== Geografia ==
El terme municipal, de 106,10 km², es troba travessat pel riu [[Palància]] de noroest a surest sent ocupat per la [[serra d’Espadà]] en la zona nort i per la [[serra Calderona]] en la zona sur. Se situa en el camí natural que unix [[Aragó]] en la [[Comunitat Valenciana]].
El terme municipal, de 106,10 km², es troba travessat pel riu [[Palància]] de noroest a surest sent ocupat per la [[serra d’Espadà]] en la zona nort i per la [[serra Calderona]] en la zona sur. Se situa en el camí natural que unix [[Aragó]] en la [[Comunitat Valenciana]].
'''Peñalba''' (també denominada Cárrica) i '''Villatorcas'''.
'''Peñalba''' (també denominada Cárrica) i '''Villatorcas'''.
=== Localitats limítrofs ===
=== Localitats llimítrofes ===
[[Altura (Alt Palància)|Altura]], [[Castellnou]], [[Geldo]], [[Xérica]], [[Navaixes]], [[Soneja]], [[Sot de Ferrer]] i [[el Vall d’Almonesir]] en la [[província de Castelló]] i [[Alfara d'Algímia]], [[Algar de Palància]], [[Algímia d'Alfara]], [[Gàtova]], [[Serra]] i [[Torres Torres]] en la [[província de Valéncia]].
[[Altura (Alt Palància)|Altura]], [[Castellnou]], [[Geldo]], [[Xérica]], [[Navaixes]], [[Soneja]], [[Sot de Ferrer]] i [[el Vall d’Almonesir]] en la [[província de Castelló]] i [[Alfara d'Algímia]], [[Algar de Palància]], [[Algímia d'Alfara]], [[Gàtova]], [[Serra]] i [[Torres Torres]] en la [[província de Valéncia]].
== Història ==
== Història ==
La presència humana en Sogorp està corroborada des de temps prehistòrics ya que les restes més antigues trobades en el tossal de Sopeña situen un assentament humà entorn de l'any [[1550 a. C.|1550 a. C.]] Això és degut al fet que la localitat se situa en un punt estratègic, una lloma des de la que es domina el camí natural entre la costa [[Mar Mediterraneu|mediterrànea]] i [[Aragó]].
La presència humana en Sogorp està corroborada des de temps prehistòrics ya que les restes més antigues trobades en el tossal de Sopeña situen un assentament humà entorn de l'any [[1550 a. C.|1550 a. C.]] Això és degut al fet que la localitat se situa en un punt estratègic, una lloma des de la que es domina el camí natural entre la costa [[Mar Mediterraneu|mediterrànea]] i [[Aragó]].
== Economia ==
== Economia ==
Tradicionalment el sector primari ha mantengut una gran importància en l'economia sogorbina. Ha tengut una relativa importància com a centre ganader (porcí i oví) pero si en alguna cosa ha destacat ha segut en l'agricultura. La vega del riu Palància, irrigada des de temps immemorials és molt fèrtil cultivant-se en ella sobretot arbres fruiters com ara [[taronja|tarongers]], [[nyispro|nyisprers]], [[Kaki|caquis]], [[cirera|cirerers]] i [[Albercoc|albercoquers]]. Ademés, les grans extensions de secà permeten el cultiu de l'[[oliva|olivera]], [[armela|armelers]] i [[Garrofera|garroferes]]. La mineria ha tengut una importància menor pero s'ha de destacar l'extracció d'argiles i algeps.
Tradicionalment el sector primari ha mantengut una gran importància en l'economia sogorbina. Ha tengut una relativa importància com a centre ganader (porcí i oví) pero si en alguna cosa ha destacat ha segut en l'agricultura. La vega del riu Palància, irrigada des de temps immemorials és molt fèrtil cultivant-se en ella sobretot arbres fruiters com ara [[taronja|tarongers]], [[nyispro|nyisprers]], [[Kaki|caquis]], [[cirera|cirerers]] i [[Albercoc|albercoquers]]. Ademés, les grans extensions de secà permeten el cultiu de l'[[oliva|olivera]], [[armela|armelers]] i [[Garrofera|garroferes]]. La mineria ha tengut una importància menor pero s'ha de destacar l'extracció d'argiles i algeps.
== Demografia ==
== Demografia ==
Sogorp conta en una població de 9.146 habitants en l'any 2022 segons el cens del [[INE Espanya|INE]], repartits entre el núcleu principal i les [[pedanies]] de Peñalba i Villatorcas. Recentment ha patit un notable increment en el seu padró degut a l'arribada d'immigrants superant els 8.000 habitants per primera vegada des de finals del [[sigle XIX]].
<center>
{|align="center" {{tablabonita}}
{| {{taulabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de Sogorp
|-
|-
![[1857]] !! [[1887]]!! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2019]] !! [[2022]]
|-
|-
| align=center| 7.951 || align=center| 7.440 ||align=center| 7.045 || align=center| 7.190 || align=center| 6.555 || align=center| 6.603 || align=center|6.502 || align=center| 7.317 || align=center| 7.538 || align=center| 7.342 || align=center| 7.535 || align=center| 7.435 || align=center| 7.839 || align=center| 8.730 || align=center| 8.889 || align=center| 8.979 || align=center| 9.146
|}
|}
<div style="font-size: 90%" >
<div style="font-size: 90%" >
'''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Institut Nacional d’Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index]. S’inclou en esta taula la població de Villatorcas, que en el cens de l'any 1857 era un municipi independent.
'''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Institut Nacional d’Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index]. S’inclou en esta taula la població de Villatorcas, que en el cens de l'any 1857 era un municipi independent.
</div>
</div>
</center>
== Monuments ==
== Monuments ==
=== Monuments civils ===
=== Monuments civils ===
* '''Conjunt de muralla i aqüeducte.''' Encara es conserva part del llenç de la muralla migeval, anterior al [[sigle XIII]], en el tram final del qual es troben alguns ulls de l'aqüeducte del [[sigle XIV]] que servia per a abastir d’aigua a la població.
* '''Conjunt de muralla i aqüeducte.''' Encara es conserva part del llenç de la muralla migeval, anterior al [[sigle XIII]], en el tram final del qual es troben alguns ulls de l'aqüeducte del [[sigle XIV]] que servia per a abastir d’aigua a la població.
* '''Arc de la Verònica'''. Esta porta d’accés s'obri en l'antiga muralla. Rep eixe nom perque en la seua part interior conserva una image de la Santa Faç (denominada pels poblatans la ''cabecica del nostre senyor''. De cuidades encara que reduïdes proporcions, es compon d’un arc de mig punt en dovelles extraordinàriament allargades que pareixen indicar un orige musulmà.
* '''Arc de la Verònica'''. Esta porta d’accés s'obri en l'antiga muralla. Rep eixe nom perque en la seua part interior conserva una image de la Santa Faç (denominada pels poblatans la ''cabecica del nostre senyor''. De cuidades encara que reduïdes proporcions, es compon d’un arc de mig punt en dovelles extraordinàriament allargades que pareixen indicar un orige musulmà.
* '''Torre del bochí'''. Se diu aixina perque era la residència del bochí. És de cos cilíndric, en una altura de 17,30 m. La part inferior és massiça fins a l'altura d’uns 8,30 m, i la part interna del cos superior té forma d’hexàgon seccionat i obert cap a l'interior en volta de creueria. La seua construcció va haver de realisar-se entorn al [[sigle XIV]].
* '''Torre del bochí'''. Se diu aixina perque era la residència del bochí. És de cos cilíndric, en una altura de 17,30 m. La part inferior és massiça fins a l'altura d’uns 8,30 m, i la part interna del cos superior té forma d’hexàgon seccionat i obert cap a l'interior en volta de creueria. La seua construcció va haver de realisar-se entorn al [[sigle XIV]].
[[Image:TorreCarcel Segorbe.jpg|thumb|200px|Torre de la presó]]
[[Archiu:Segorbe. Torre del Botxí y acueducto 2.JPG|250px|miniaturadeimagen|Torre del Bochí i aqüeducte]]
* '''Torre de la presó.''' Esta torre del sigle XIV situada junt en una de les antigues portes d'accés a la ciutat. Exteriorment és de planta cilíndrica en un cos inferior de major diàmetro i provablement més primitiu que l’anterior, en el que se situen les celes que varen ser utilisades com a presons. El segon cos tenen un diàmetro de 8,70 m. I està dividit interiorment en dos plantes de secció octogonal, en voltes de creueria estil gòtic, espilleres i comunicació fins a la terraça per una escala de caragol embeguda en el mur. L’altura total és de 21,30 m.
* '''Torre de la presó.''' Esta torre del sigle XIV situada junt en una de les antigues portes d'accés a la ciutat. Exteriorment és de planta cilíndrica en un cos inferior de major diàmetro i provablement més primitiu que l’anterior, en el que se situen les celes que varen ser utilisades com a presons. El segon cos tenen un diàmetro de 8,70 m. I està dividit interiorment en dos plantes de secció octogonal, en voltes de creueria estil gòtic, espilleres i comunicació fins a la terraça per una escala de caragol embeguda en el mur. L’altura total és de 21,30 m.
| Alcalde_8 = Rafael Calvo Calp
| Alcalde_8 = Rafael Calvo Calp
| Partit_8 = PP
| Partit_8 = PP
| Alcalde_9 = Rafael Calvo Calp
| Partit_9 = PP
| Alcalde_10 = José Rafael Magdalena Benedicto
| Partit_10 = PSPV-PSOE
| Alcalde_11 = Mari Carmen Climent García
| Partit_11 = PP
| Alcalde_12 = Mari Carmen Climent García
| Partit_12 = PP
}}
}}
== Persones célebres naixcudes en esta localitat ==
== Persones célebres ==
* [[José Camarón Bonanat]]: pintor ilustrat del [[sigle XVIII]]
* [[José Camarón Bonanat]]: pintor ilustrat del [[sigle XVIII]]
* [[Carlos Pau Español]]: botànic de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]]
* [[Carlos Pau Español]]: botànic de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]]
* [[Francesch Vicent]]: autor del primer tractat d'[[escacs]] del món
* [[Francesch Vicent]]: autor del primer tractat d'[[escacs]] del món
* [[Julio Cervera Baviera]]: pioner de la radiotelefonia (actualment ha segut reconegut com l’inventor de la ràdio)
* [[Juli Cervera i Baviera]]: pioner de la radiotelefonia (actualment ha segut reconegut com l'inventor de la [[ràdio]])
* [[Antonio Soriano Mor]]: fundador de la Llibreria Espanyola de [[Paris]].
* [[Antonio Soriano Mor]]: fundador de la Llibreria Espanyola de [[Paris]].
* [[Fernando del Rosario]], Vicepresident de la Creu Roja Espanyola, i president autonòmic de la [[Creu Roja]] de la Comunitat Valenciana.
* [[Fernando del Rosario]], Vicepresident de la Creu Roja Espanyola, i president autonòmic de la [[Creu Roja]] de la Comunitat Valenciana.
== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Castelló]]
== Referències ==
{{listaref}}
* [https://www.segorbe.es Ajuntament de Sogorp]
* [https://www.dipcas.es/es/ Diputació provincial de Castelló]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Segorbe INE. Població de Sogorp]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Segorbe}}
{{commonscat|Segorbe}}
{{Municipis de L'Alt Palància}}
{{Municipis de L'Alt Palància}}