| El '''Sol''' és l'[[estrela]] del sistema planetari en que es troba la [[Terra]]; per lo tant, és la més pròxima a la Terra i l'astre en major [[magnitut aparente]]. La seua presència o la seua absència en el [[cel]] determinen, respectivament, el [[dia]] i la [[nit]]. La [[energia]] radiada pel Sol és aprofitada pels sers [[fotosíntesis|fotosintètics]], que constituïxen la base de la [[cadena tròfica]], sent aixina la principal font d'energia de la [[vida]]. També aporta l'energia que manté en funcionament els [[clima|processos climàtics]]. El Sol és una estrela que es troba en la fase denominada seqüència principal, en un [[tipos espectral]] G2, que es va formar fa uns 5000 millons d'anys i romandrà en la seqüència principal aproximadament atres 5000 millons d'anys. El Sol, junt en la Terra i tots els cossos celests que orbiten al seu voltant, formen el [[Sistema Solar]]. | | El '''Sol''' és l'[[estrela]] del sistema planetari en que es troba la [[Terra]]; per lo tant, és la més pròxima a la Terra i l'astre en major [[magnitut aparente]]. La seua presència o la seua absència en el [[cel]] determinen, respectivament, el [[dia]] i la [[nit]]. La [[energia]] radiada pel Sol és aprofitada pels sers [[fotosíntesis|fotosintètics]], que constituïxen la base de la [[cadena tròfica]], sent aixina la principal font d'energia de la [[vida]]. També aporta l'energia que manté en funcionament els [[clima|processos climàtics]]. El Sol és una estrela que es troba en la fase denominada seqüència principal, en un [[tipos espectral]] G2, que es va formar fa uns 5000 millons d'anys i romandrà en la seqüència principal aproximadament atres 5000 millons d'anys. El Sol, junt en la Terra i tots els cossos celests que orbiten al seu voltant, formen el [[Sistema Solar]]. |