Edició de «Submarí»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Typhoon3.jpg||thumb|250px|Un submarí rus de clase Typhoon o Akula]]
 
[[Image:Typhoon3.jpg||thumb|250px|Un submarí rus de clase Typhoon o Akula]]
Un '''submarí''' és una [[embarcació]] en capacitat per a navegar baix l'[[aigua]]. La major part de submarins són militars, pero també n'existixen en objectius civils, normalment científics. Les característiques dels submarins varien molt segons el propòsit per al qual s'han construït. Per eixemple, hi ha grans submarins en armament i propulsió nuclear que poden estar mesos baix l'aigua, a canvi d'atres de científics, molt més chicotets, a soles soporten unes hores. Des dels models més primitius de propulsió manual els submarins han anat evolucionant fins a aplegar a haver-ne altament sofisticats. A pesar de que la major part dels alvanços han segut per raons militars, n'hi ha alguns que han segut per raons civils, és el cas del conseguits per [[Narcís Monturiol]].
+
Un '''submarí''' és una [[embarcació]] en capacitat per a navegar baix l'[[aigua]]. La majoria de submarins són militars, pero també existixen en objectius civils, normalment cientifics. Les caracteristiques dels submarins varien molt segons el propòsit per al que s'han construït. Per eixemple, hi ha grans submarins en armament i propulsió nuclear que poden permaneixer mesos baix l'aigua, a canvi d'atres de cientifics, molt més chicotets, soles soporten unes hores. Des dels models més primitius de propulsió manual els submarins han anat evolucionant fins a aplegar a haver-ne altament sofisticats. A pesar de que la majoria dels alvanços han segut per raons militars, n'hi ha alguns que han segut per raons civils, és el cas del conseguits per [[Narcís Monturiol]].
  
 
== Tecnologies dels submarins ==
 
== Tecnologies dels submarins ==
Llínea 6: Llínea 6:
  
 
=== Immersió ===
 
=== Immersió ===
Per tal de poder navegar baix l'[[aigua]] els submarins conten en depòsits de tapaç, els quals s'omplin en aigua per tal de sumergir-se (afonar-se baix l'aigua de forma controlada) i es buiden per tal d'emergir i poder navegar en superfície.  
+
Per tal de poder navegar baix l'[[aigua]] els submarins conten en un depòsit de tapaç, els quals s'omplin en aigua per tal de sumergir-se (afonar-se baix l'aigua de forma controlada) i se buiden per tal d'emergir i poder navegar en superficie.  
  
 
=== Sensors ===
 
=== Sensors ===
El [[periscopi]] permetia vore l'horisó exterior quan navegava sumergit, puix que baix de l'aigua la visibilitat empijora ràpidament en la profunditat. Per lo vist, el periscopi per als submarins fon ideat per Drzewiecki, cap a l'any [[1863]]. L'aparat consta d'un tubo llarc i prim d'[[acer]], que va conectat a un atre tubo de major diàmetro que este, que penetra el buc del submarí. Normalment no supera els sèt o huit metros de llarc; a l'extrem superior porta incorporat un sistema òptic complex (prisma-lent), que forma una image reduïda de l'horisó. Esta image és enviada per una lent a la part inferior del tubo més gran del periscopi i dins del submarí, és enviat a un atre sistema òptic molt complex, que dona l'image real de l'horisó observat en la posició en que estiga el submarí. Tots els submarins duen, ademés, el denominat periscopi nocturn, que posseïx una gran lluminositat, el qual és apropiat per a l'observació de la superfície marina durant la [[nit]].
+
El [[periscopi]] permetia vore l'horisó exterior quan navegava sumergit, posat que baix de l'aigua la visibilitat empijora ràpidament en la profunditat. Per lo vist, el periscopi per als submarins fon ideat per Drzewiecki, cap al any [[1863]]. L'aparat consta d'un tubo llarc i prim d'[[acer]], que va conectat a un atre tubo de major diàmetro que este, que penetra el buc del submarí. Normalment no supera els 7 o 8 metros de llarc; a l'extrem superior porta incorporada un sistema òptic complex (prisma-lent), que forma una image reduïda de l'horisó. Esta image és enviada per una lent a la part inferior del tubo més gran del periscopi i dins del submarí, és enviat a un atre sistema òptic molt complex, que dona l'image real de l'horisó observat en la posició en que estiga el submarí. Tots els submarins porten, ademés, el denominat periscopi nocturn, que posseïx una gran lluminositat, el qual és apropiat per a l'observació de la superficie marina durant la [[nit]].
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: