Edició de «Surrealisme»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Introducció == | == Introducció == | ||
− | Este moviment [[art|artístic]], intelectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de la lliberació de la ment, emfatisant les facultats [[imaginació|imaginatives]] i crítiques de l'[[inconscient]] i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritat que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per damunt de la realitat. Per a molts surrealistes, esta busca de transcendir la realitat tangible i d'assolir una que incorpora-se els elements de l'imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una [[revolució]] personal, cultural, política i social, a voltes concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. En paraules d'[[André Breton]], generalment considerat el fundador del surrealisme: "la bellea serà convulsiva o no ho serà". Diverses vegades els adherents al surrealisme han militat en el [[comunisme]] i en l'[[anarquisme]] per a alvançar un canvi polític social i polític de térmens radicals, en l'argument que | + | Este moviment [[art|artístic]], intelectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de la lliberació de la ment, emfatisant les facultats [[imaginació|imaginatives]] i crítiques de l'[[inconscient]] i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritat que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per damunt de la realitat. Per a molts surrealistes, esta busca de transcendir la realitat tangible i d'assolir una que incorpora-se els elements de l'imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una [[revolució]] personal, cultural, política i social, a voltes concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. En paraules d'[[André Breton]], generalment considerat el fundador del surrealisme: "la bellea serà convulsiva o no ho serà". Diverses vegades els adherents al surrealisme han militat en el [[comunisme]] i en l'[[anarquisme]] per a alvançar un canvi polític social i polític de térmens radicals, en l'argument que només quan les institucions del treball, la família i l'educació hagen segut transformades es podrà fer possible una participació general en el ''surreal''. Més recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el moviment [[feminisme|feministe]] i en activitats radicals de [[ecologisme|protecció del mig ambient]] per raons similars. |
La paraula ''surreal'' és amprada a voltes en l'intenció de descriure [[yuxtaposició|yuxtaposicions]] inesperades o l'us de [[non-sequitur|nonsequiturs]] en l'art o en el diàlec, particularment quan estes yuxtaposicions són presentades com si foren consistents. Estes interpretacions normalment són independents de la noció surrealista del terme i moltes voltes no tenen cap conexió directa, i són amprades tant en contexts formals com en informals. Est us ha segut durament criticat pels surrealistes. | La paraula ''surreal'' és amprada a voltes en l'intenció de descriure [[yuxtaposició|yuxtaposicions]] inesperades o l'us de [[non-sequitur|nonsequiturs]] en l'art o en el diàlec, particularment quan estes yuxtaposicions són presentades com si foren consistents. Estes interpretacions normalment són independents de la noció surrealista del terme i moltes voltes no tenen cap conexió directa, i són amprades tant en contexts formals com en informals. Est us ha segut durament criticat pels surrealistes. | ||
== Orige del terme == | == Orige del terme == | ||
− | El poeta [[França|francés]] [[Guillaume Apollinaire]] fon qui primer parlà en | + | El poeta [[França|francés]] [[Guillaume Apollinaire]] fon qui primer parlà en termes de ''surrealisme'' i ''surrealiste'', en l'any [[1917]]. |
== Filosofia surrealista == | == Filosofia surrealista == | ||
− | Esta emergí cap a l'escomençament dels anys vint, parcialment com una evolució del pensament propi del [[dadaisme]], en l'escritor [[França|francés]] Breton com el seu teorisador principal en un inici. | + | Esta emergí cap a l'escomençament dels anys vint, parcialment com una evolució del pensament propi del [[dadaisme]], en l'escritor [[França|francés]] Breton com el seu teorisador principal en un inici. |
− | '' | + | En el manifest surrealiste de Breton, publicat en [[1924]], es definix el ''surrealisme'' com: |
− | ''' | + | '''Diccionari''': ''Surrealisme'', n. Pur automatisme síquic, en el qual es propon expressar, tant verbalment com en l'escritura, o per qualsevol atre mètodo, el verdader mecanisme del pensament. El dictat del pensament en absència de qualsevol atre control eixercit per la raó, fora de qualsevol preocupació estètica o moral. |
− | + | '''Enciclopèdia''': ''Surrealisme''. ''Filosofia''. El surrealisme es basa en la credença en la realitat superior de certes formes d'associacions prèviament negades, en l'omnipotència del somi, durant el desinteressat joc del pensament. | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | + | [[Categoria:Surrealisme| ]] | |
− | [[Categoria:Surrealisme]] |