Diferència entre les revisions de "Surrealisme"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''surrealisme''', també conegut com '''suprarealisme''' o '''superrealisme''' (del francès ''surréalisme''), és el moviment d'[[avantguardes artístiq...».)
 
Llínea 1: Llínea 1:
El '''surrealisme''', també conegut com '''suprarealisme''' o '''superrealisme''' (del [[francès]] ''surréalisme''), és el moviment d'[[avantguardes artístiques|avantguarda]] més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots ells. Va ser creat el [[1924]] a partir, i al voltant del [[Manifest surrealista]] d'[[André Breton]], el seu guia espiritual.
+
El '''surrealisme''', també conegut com '''suprarealisme''' o '''superrealisme''' (del [[francés]] ''surréalisme''), és el moviment de [[vanguardes artístiques|vanguarda]] més important del periodo d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots ells. Fon creat en [[1924]] a partir, i al voltant del [[Manifest surrealiste]] d'[[André Breton]], el seu guia espiritual.
  
 
== Introducció ==
 
== Introducció ==
Aquest moviment [[art|artístic]], intel·lectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats [[imaginació|imaginatives]] i crítiques de l'[[inconscient]] i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritable que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat. Per a molts surrealistes, aquesta cerca de transcendir la realitat tangible i d'assolir-ne una que incorporés els elements de la imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una [[revolució]] personal, cultural, política i social, a vegades concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. En paraules d'[[André Breton]], generalment considerat el fundador del surrealisme: "la bellesa serà convulsiva o no ho serà". Diversos cops els adherents al surrealisme han militat en el [[comunisme]] i en l'[[anarquisme]] per avançar un canvi polític social i polític de termes radicals, amb l'argument que només quan les institucions del treball, la família i l'educació hagin estat transformades es podrà fer possible una participació general en el ''surreal''. Més recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el moviment [[feminisme|feminista]] i en activitats radicals de [[ecologisme|protecció del medi ambient]] per raons similars.
+
Este moviment [[art|artístic]], intelectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de la lliberació de la ment, emfatisant les facultats [[imaginació|imaginatives]] i crítiques de l'[[inconscient]] i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritat que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per damunt de la realitat. Per a molts surrealistes, esta busca de transcendir la realitat tangible i d'assolir una que incorpora-se els elements de l'imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una [[revolució]] personal, cultural, política i social, a voltes concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. En paraules d'[[André Breton]], generalment considerat el fundador del surrealisme: "la bellea serà convulsiva o no ho serà". Diverses vegades els adherents al surrealisme han militat en el [[comunisme]] i en l'[[anarquisme]] per a alvançar un canvi polític social i polític de térmens radicals, en l'argument que només quan les institucions del treball, la família i l'educació hagen segut transformades es podrà fer possible una participació general en el ''surreal''. Més recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el moviment [[feminisme|feministe]] i en activitats radicals de [[ecologisme|protecció del mig ambient]] per raons similars.
  
La paraula ''surreal'' és emprada a vegades amb la intenció de descriure [[juxtaposició|juxtaposicions]] inesperades o l'ús de [[non-sequitur|nonsequiturs]] en l'art o en el diàleg, particularment quan aquestes juxtaposicions són presentades com si fossin consistents. Aquestes interpretacions normalment són independents de la noció surrealista del terme i molts cops no hi tenen cap connexió directa, i són emprades tant en contexts formals com en informals. Aquest ús ha estat durament criticat pels surrealistes.
+
La paraula ''surreal'' és amprada a voltes en l'intenció de descriure [[yuxtaposició|yuxtaposicions]] inesperades o l'us de [[non-sequitur|nonsequiturs]] en l'art o en el diàlec, particularment quan estes yuxtaposicions són presentades com si foren consistents. Estes interpretacions normalment són independents de la noció surrealista del terme i moltes voltes no tenen cap conexió directa, i són amprades tant en contexts formals com en informals. Est us ha segut durament criticat pels surrealistes.
  
== Origen del terme ==
+
== Orige del terme ==
El poeta [[França|francès]] [[Guillaume Apollinaire]] fou qui primer parlà en termes de ''surrealisme'' i ''surrealista'', l'any 1917.
+
El poeta [[França|francés]] [[Guillaume Apollinaire]] fon qui primer parlà en termes de ''surrealisme'' i ''surrealiste'', en l'any [[1917]].
  
 
== Filosofia surrealista ==
 
== Filosofia surrealista ==
  
Aquesta emergí cap al començament dels anys vint, parcialment com una evolució del pensament propi del [[dadaisme]], amb l'escriptor [[França|francès]] Breton com el seu teorista principal en un inici.
+
Esta emergí cap a l'escomençament dels anys vint, parcialment com una evolució del pensament propi del [[dadaisme]], en l'escritor [[França|francés]] Breton com el seu teorisador principal en un inici.
  
Al manifest surrealista de Breton, publicat el 1924, es defineix el ''surrealisme'' com:
+
En el manifest surrealiste de Breton, publicat en [[1924]], es definix el ''surrealisme'' com:
  
'''Diccionari''': ''Surrealisme'', n. Pur automatisme psíquic, amb el qual es proposa d'expressar, tant verbalment com en l'escriptura, o per qualsevol altre mètode, el veritable mecanisme del pensament. El dictat del pensament en absència de qualsevol altre control exercit per la raó, fora de qualsevol preocupació estètica o moral.
+
'''Diccionari''': ''Surrealisme'', n. Pur automatisme síquic, en el qual es propon expressar, tant verbalment com en l'escritura, o per qualsevol atre mètodo, el verdader mecanisme del pensament. El dictat del pensament en absència de qualsevol atre control eixercit per la raó, fora de qualsevol preocupació estètica o moral.
  
'''Enciclopèdia''': ''Surrealisme''. ''Filosofia''. El surrealisme es basa en la creença en la realitat superior de certes formes d'associacions prèviament negades, en l'omnipotència del somni, durant el desinteressat joc del pensament.
+
'''Enciclopèdia''': ''Surrealisme''. ''Filosofia''. El surrealisme es basa en la credença en la realitat superior de certes formes d'associacions prèviament negades, en l'omnipotència del somi, durant el desinteressat joc del pensament.
  
 
[[Categoria:Surrealisme| ]]
 
[[Categoria:Surrealisme| ]]

Revisió de 20:44 1 ago 2010

El surrealisme, també conegut com suprarealisme o superrealisme (del francés surréalisme), és el moviment de vanguarda més important del periodo d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots ells. Fon creat en 1924 a partir, i al voltant del Manifest surrealiste d'André Breton, el seu guia espiritual.

Introducció

Este moviment artístic, intelectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de la lliberació de la ment, emfatisant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritat que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per damunt de la realitat. Per a molts surrealistes, esta busca de transcendir la realitat tangible i d'assolir una que incorpora-se els elements de l'imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una revolució personal, cultural, política i social, a voltes concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. En paraules d'André Breton, generalment considerat el fundador del surrealisme: "la bellea serà convulsiva o no ho serà". Diverses vegades els adherents al surrealisme han militat en el comunisme i en l'anarquisme per a alvançar un canvi polític social i polític de térmens radicals, en l'argument que només quan les institucions del treball, la família i l'educació hagen segut transformades es podrà fer possible una participació general en el surreal. Més recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el moviment feministe i en activitats radicals de protecció del mig ambient per raons similars.

La paraula surreal és amprada a voltes en l'intenció de descriure yuxtaposicions inesperades o l'us de nonsequiturs en l'art o en el diàlec, particularment quan estes yuxtaposicions són presentades com si foren consistents. Estes interpretacions normalment són independents de la noció surrealista del terme i moltes voltes no tenen cap conexió directa, i són amprades tant en contexts formals com en informals. Est us ha segut durament criticat pels surrealistes.

Orige del terme

El poeta francés Guillaume Apollinaire fon qui primer parlà en termes de surrealisme i surrealiste, en l'any 1917.

Filosofia surrealista

Esta emergí cap a l'escomençament dels anys vint, parcialment com una evolució del pensament propi del dadaisme, en l'escritor francés Breton com el seu teorisador principal en un inici.

En el manifest surrealiste de Breton, publicat en 1924, es definix el surrealisme com:

Diccionari: Surrealisme, n. Pur automatisme síquic, en el qual es propon expressar, tant verbalment com en l'escritura, o per qualsevol atre mètodo, el verdader mecanisme del pensament. El dictat del pensament en absència de qualsevol atre control eixercit per la raó, fora de qualsevol preocupació estètica o moral.

Enciclopèdia: Surrealisme. Filosofia. El surrealisme es basa en la credença en la realitat superior de certes formes d'associacions prèviament negades, en l'omnipotència del somi, durant el desinteressat joc del pensament.