106 840
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − El '''té''' és una [[infusió]] de les fulles i brots de la planta del té. La paraula té prové del [[chinenc]] 茶, que té diverses pronunciacions segons el dialecte chinenc utilisat. D'elles, dos es varen exportar a atres països: "cha" i "té". Algunes llengües varen prendre la forma "té", com l'[[espanyol]] o l'[[anglés]], i atres varen prendre la forma "cha", com l'[[àrap]] شاي "shay" el [[portugués]], el [[japonés]], "чай"[chay][[rus]] .+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − Encara que la paraula "té" s'aplica a vegades a atres infusions este artícul tracta la Camellia sinensis exclusivament+ − + − + − La planta del té és un [[arbust]]. El té és l'infusió preparada en les seues fulles seques mòltes o brots de l'arbust ''Camellia sinensis'' o ''Camellia viridis'' en aigua calenta, que s'usa com beguda, en usos d'estimulant, estomecal i alimentari. El té pot també contindre unes atres herbes, espècies o fruites usades com a saborisants. − Com a arbust: té moltes ramificacions, d'entre 1 i 2 metros d'alçària, pot conseguir inclús els 12 metros, encara que molt rarament. Les fulles són sempre verdes, llanceolades cap avant i inclús del revés o obloncovades, d'uns 4 cm. d'ample i entre 3 i 12 cm. de llarc, sobre les quals destaca una forta nerviació. Les flors estan en grups de 2 o 3 o be aïllades, de color blanc, inclinat cap avall, i són aromàtiques. Les flors de Camellia japonica són dreçades.+ − L'arbust ha creixcut silvestre a lo llarc de l'història, en Extrem Orient, encara que hui en dia es cultiva en molts llocs a banda, si es fa sobre terreny poc fèrtil, sol ser sobre una terraça. Se sol descopetar el centre i es poda per a que no supere els 2 metros d'alçària, facilitant aixina la llabor de recolecció. A partir del tercer any, les fulles poden collir-se en rendiment.+ + + − + + − [[File:Aichi Prefectural Ceramic Museum 2018 (135).jpg|right|thumbnail|250px|<center>Una tetera japonesa</center>]]+ − El té prové principalment de la [[China]] continental, [[Índia]], [[Sri Lanka]], [[Taiwan]], [[Japó]], [[Nepal]], [[Austràlia]] i [[Kenya]].+ − Els quatre tipos principals de té es distinguixen segons el seu processament. ''Camellia sinensis'' és un arbust, les fulles del qual, si no són secades apenes es recolecten, comencen a oxidar-se. Per a previndre este procés d'oxidació es calfen les fulles en l'objectiu de llevar la seua humitat. − ===Varietats de té===+ − *Té blanc - fulles jóvens (brots nous de l'arbust) que no s'han oxidat; els brots poden haver segut protegits del sol per a evitar la formació de [[clorofila]]. + + − *Té vert - sense oxidació. És el preferit en Àsia, té vert és aixina denominat perque les fulles se sequen i són fragmentades ràpidament despuix de ser arreplegades. El té fet d'estes fulles és temperat i més fresc en el sabor que atres tipos de té. A causa d'açò, el té vert generalment no se servix en [[llet]] ni [[sucre]]. Alguns tipos de té vert són Gunpowder, Sencha, i Gyokuro, un té japonés també conegut com a té de rosada de perla. + + + + + + + − *Kukicha o Té d'hivern - Fulles velles torrades sobre foc. Popular com a aliment macrobiòtic en [[Japó]]. + + − *Oolong (烏龍茶) - en un grau d'oxidació mig. El té del té oolong té característiques dels té negre i vert. Les seues fulles són fermentades prop de la mitat del temps de l'empleat en el té negre. Molta de la producció del món del té és de té oolong i prové de la província de Fukien de [[China]], a on es va originar. El té de Formosa, denominat per al nom anterior de [[Taiwan]], és considerat per molts el té més fi de t'oolong. + − + + + − + − + + + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − Les fulles de té es processen per a produir el té vert o negre. La fabricació del té negre escomença en el procés de “dessecat” de les fulles, siga en forma natural o en aire calent. Després del dessecat, hi ha que passar el material entre els rodells per a escórrer els sucs i colpejar-ho per a trencar les fulles. Posteriorment se cernen i es fermenten per a conseguir la calitat del producte final. Llavors, cal secar, graduar i classificar el té fermentat per a empaquetar-ho. El té vert es prepara calfant les fulles, siga en plats calents o en vapor, les fulles se ruglonen en el rodell, es calfen i es ruglonen una atra vegada, per a conseguir la calitat desijada.+ + + + − La producció del té pot causar alguns rebujos gaseosos de l'operació de secat. Estes emissions tenen poca importància comparades en les descàrregues de les calderes a [[carbó]] o [[petròleu]] que s'utilisen per a produir el vapor. Els rebujos líquits procedents de les operacions de neteja són, igualment, de poca importància.+ + + − == Sals minerals i principis actius del té: teofilina ==+ − + − Les sals minerals en el té són de [[sodi]], [[potassi]], i [[níquel]]. També conté [[coure]] i [[ferro]], [[silici]], [[alumini]], [[magnesi]], [[fòsfor]] i [[calci]], encara que algunes d'elles perden la seua solubilitat en l'envelliment de les fulles. − − Un atre dels continguts importants del té és el [[flúor]], conegut protector de les [[dent|dents]]. L'oli essencial destilat del té és de color [[groc]] i posseïx un forta olor, que és la causa dels aromes del té. Conté el té tanins catéquics i derivats polifenólics, com els flavonoides kenferol, quercetol i miricetol. − − Els components més coneguts del té, i els més apreciats pel seu efecte, són sens dubte les bases xàntiques, la principal d'elles és la [[cafeïna]], també conté [[teofilina]] i [[teobromina]]. La presència de [[vitamines]] en el té és mínima pero constituïxen un enriquiment de la beguda al contindre vitamines del tipos A, B, C, E i P. − − Es considera que el té en major cantitat de principis actius altament benèfics per a la salut humana és el te vert. − − == Història == − − − La costum de servir-se de les fulles de té per a conferir un bon sabor a l'aigua bollida es va utilisar per primera vegada en [[China]] cap al 2500 a. C. El té entrà en contacte en els europeus per primera vegada en l'[[Índia]], quan els portuguesos arriben ad ella en [[1497]], ya que en l'Índia l'us del té estava molt estés. El primer carregament de té va haver d'arribar a [[Amsterdam]] ([[Holanda]]) cap a [[1610]], per iniciativa de la [[Companyia de les Índies Orientals]]. En [[França]] no apareix la nova beguda fins a [[1635]] o [[1636]]. En [[Anglaterra]], el té negre arriba a través d'Holanda i dels cafeters de [[Londres]] que ho varen posar de moda cap a l'any [[1657]]. El consum de té a soles va adquirir notorietat, en [[Europa]], en els anys [[1720]]-[[1730]]. Comença llavors un tràfic directe entre [[China]] i Europa. Encara que tan sols una exigua part d'Europa oriental, Holanda i Anglaterra, consumien la nova beguda. [[França]] consumia molt poc, [[Alemanya]] preferia el [[café]] i [[Espanya]] era encara menys aficionada. Pero en el temps i en l'ajuda dels comerciants europeus el té aplegà a tot lo món, ya siguen llocs per al seu cultiu com a llocs per a beure'l. − − En [[Anglaterra]] aplegà a totes les classes socials, pobres i rics el bevien. Inclús es diu que va reemplaçar a la [[Ginebra (beguda)|ginebra]] (molt requerida per les classes baixes angleses), En [[Chile]] el consum del té és igual de popular com en Anglaterra, sent actualment el major consumidor per càpita d'[[Amèrica Llatina]]. Hui, el prendre té és una de les característiques del [[Regne Unit]]. Encara que en [[China]] es prenia el té des de molt abans, hui en dia és pres per més gent que en qualsevol atre país del món. − − == Miscelànea == − − *El primer en patentar una bossa de té fon Thomas Lipton. − *El té gelat fon inventat en la Fira Mundial de [[1904]] en Saint Louis per Richard Blechynden. Blechynden no conseguia vendré el té esperat a causa de la calor, per això va mesclar gèl en el té. − *La beguda favorita del capità Jean-luc Picard de Star Trek és la mescla de Té Earl Ramat. − *Les sublevacions com el motí del té en Boston varen provocar l'inici de la guerra d'independència dels [[USA|Estats Units d'Amèrica]]. − − {{Traduït de|es|té}} − − [[Category:Begudes]]
sense resum d'edició
[[File:Tea remix.png|thumb|<center>Servici de té (dalt) i hebres a granel (baix)</center>]]
{{Infobox pobles
[[Archivo:Tea set.jpg|thumb|Servici de té d'or i esmalt elaborat per David Andersen en la década de [[1930]] com a regal del Príncip de la Corona Noruega al president [[Roostvelt]].]]
|image_país = [[File:Localització d'Almàssera respecte del País Valencià.png|95px]]
|image_província = [[File:Localització d'Almàssera respecte de l'Horta Nord.png |160px]]
|nom = Almàssera
|image_escut = [[File:Escut d'Almàssera (amb filacteri).svg|90px]]
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Nort]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Moncada]]
|coor = 39°30′42″N 0°21′2″O
|superfície = 2,7 km²
|altitut = 10 msnm
|població = 7.308 hab.
|densitat = 2.706,66 hab./km²
|gentilici = Almasserer/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46132
|festes = 4º dumenge d'agost
|alcalde = Laura Roig Panach ([[PPCV]])
|uep = [http://www.almassera.infoville.es Web Oficial d'Almàssera]
|notes =
}}
'''Almàssera''' (en [[castellà]] ''Almácera'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la [[província de Valéncia]], en la comarca de la [[Horta Nort]]. Segons el [[INE]] de l'any [[2017]] contava en una població de 7.308 habitants.
== Designacions ==
==Geografia==
[[File:Tea plant drawing.png|right|150px|<center>Dibuix de la planta del té</center>]]
Situat al nort de la [[ciutat de Valéncia]], en el marge esquerre del barranc de [[Carraixet]]. El terme és completament pla. El terreny és d'argila i arenes. El barranc de Carraixet ho creua d'oest a est i servix de llímit en [[Alboraya]] i [[Tavernes Blanques]]; normalment està sec, excepte en els periodos de pluja, que poden produir-se perilloses inundacions (com [[Gran riuada de Valéncia|la de 1957]], que va causar danys copiosos).
El clima és [[clima mediterràneu|mediterràneu]].
===Localitats llimítrofs===
El terme municipal d'Almàssera llimita en les localitats següents:
[[Alboraya]], [[Bonrepòs i Mirambell]], [[Meliana]], [[Tavernes Blanques]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
== Cultiu i classificació ==
=== Accessos ===
La manera més senzilla d'arribar des de la ciutat de [[Valéncia]] és a través de la carretera [[CV-300]]. També conta en estació de ferrocarril en la llínea 3 de [[Metrovalencia]].
==Història==
Va ser una antiga [[alqueria]] musulmana donada pel rei [[Jaume I el Conquistador]] en l'any [[1238]] al bisbe d'Osca, Vidal de Canelles. En l'any [[1242]] pertanyia a Miró de Ciutadella. Està documentat el manament d'un pagament de cinquanta sòlits a D.P. Marrades a data del [[7 de maig]] de [[1372]] i un atre el [[26 de juny]] del mateix any, segons consta en el llibre Claveria Comuna.
Despuix fins a l'any [[1610]], va ser senyoriu dels Arts, passant posteriorment a ser propietat dels [[comtes de Parcent]], fins a l'abolició dels senyorius en l'any [[1814]].
==Demografia==
Almàssera té una població de 7.308 habitants segon el INE de l'any 2017.
{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica d'Almàssera <ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
|-
! !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2017]]
|-
| Població||align=center| 1.675 || align=center| 1.956 || align=center| 2.261 || align=center| 2.335 || align=center| 2.625 || align=center| 2.729 || align=center| 2.965 || align=center| 4.713 || align=center| 5.482 || align=center| 5.396 || align=center| 5.759 || align=center| 6.737 || align=center| 6.883 || align=center| 7.308
|}
==Economia==
La superfície cultivada és de regadiu. Solen obtindre's tres collites a l'any. Els principals cultius són [[hortaliça|hortalices]]. Se rega en aigües de les séquies de Rascanya i Real de Moncada.
La principal indústria és la ceràmica i la fosa.
*Té negre - oxidació substancial. Realment un té marró, rogenc i fosc quan es fa, el té negre totalment condimentat és popular en nacions Occidentals. És té molt processat i més fort condimentat. Després que les fulles es trien, es fermenten en el sol obert sent secat abans. La grandària dels fulls de té determina la graduació de té negre. Les varietats negres comunes del té inclouen Ceilà, Assam, i Darjeeling, considerat per molts el té negre més fi.
==Monuments==
[[File:Almàssera. Església des de l'avinguda de santa Maria del Puig.jpg|thumb|250 px|Iglésia Parroquial d'Almàssera]]
*'''Iglésia Parroquial'''. La parròquia d'Almàssera va ser anexa a la d'Alboraya fins al [[sigle XIV]]. En l'any [[1699]] va ser reconstruïda. En l'any [[1792]] es va començar a edificar un atre temple, junt en l'anterior, acabat en la primera mitat del [[sigle XIX]]. En l'actual parròquia es conserva l'aquillat de les Sagrades Formes del ''Miracle dels Peixets''.
*Pu-erh (普洱茶), també nomenat té roig - és una subclasse del té negre de color rogenc, Pu-erh és un producte inusual atés que solen estacionar-se per un periodo de fins a 50 anys. És considerat un producte medicinal en China.
*'''Creu Coberta''' (Cruz Coberta). Com s'indica el seu nom, se tracta d'una creu coberta per a que no es degrade per les inclemències del temps.
*Chong Cha (虫茶) - lliteralment "té cuc", es prepara en les llavors en conte de les fulles. Gastat com a producte medicinal en China.
==Festes locals==
*'''Festes Majors'''. Les festes municipals, o festes majors, tenen lloc a finals d'[[agost]], en el seu dia cima el quart [[dumenge]] d'agost, que se celebra el dia del Corpus, per privilegi papal. L'acte més important durant eixe dia és la tradicional processó del [[Corpus]], en la que participen numerosos veïns del poble interpretant a personages bíblics, junt en les danses i la presència dels jagants.
Atres dies importants són el dia del Crist de la Fe i la Providència, en solemne processó i el dia de les Calderes, que posa fi a les festes en l'espectacular preparació d'este plat típic i el colofó de ''la Chopà'' que consistix en una batalla d'[[aigua]] entre els veïns.
== Producció del té ==
==Política==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Vicente Bayarri Orrios
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = Antonio Sánchez Aguilar
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Vicente Bayarri Orrios<br> Antonio Sánchez Aguilar <br> Rafael Yagüe Monrabal
| Partit_3 = [[UCD]] <br> [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Julián Puché <br> Enric Ramon i Montanyana
| Partit_4 = [[PPCV]] <br>[[Unió Valenciana|UV]]
| Alcalde_5 = Enric Ramon i Montanyana
| Partit_5 = [[Unió Valenciana|UV]]
| Alcalde_6 = Enric Ramon i Montanyana
| Partit_6 = [[Unió Valenciana|UV]]
| Alcalde_7 = Enric Ramon i Montanyana
| Partit_7 = Ex-[[Unió Valenciana|UV]]
| Alcalde_8 = Laura Roig Panach
| Partit_8 = [[PPCV]]
}}
==Enllaços externs==
*[http://www.almassera.infoville.Es Web Oficial d'Almàssera]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://www.almasseraxelciudadano.Com Web Informació sobre Almàssera]
== Referències ==
{{Traduït de|es|Almácera}}
{{Municipis de l'Horta Nort}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[File:Hojas de te navarcles.jpg|thumb|right|300px|Paradeta de té en una fira en [[Navarcles]] (Espanya)]]