107 008
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − El '''té''' és una [[infusió]] de les fulles i brots de la planta del té. La paraula té prové del [[chinenc]] 茶, que té diverses pronunciacions segons el dialecte chinenc utilisat. D'elles, dos es varen exportar a atres països: "cha" i "té". Algunes llengües varen prendre la forma "té", com l'[[espanyol]] o l'[[anglés]], i atres varen prendre la forma "cha", com l'[[àrap]] شاي "shay" el [[portugués]], el [[japonés]], "чай"[chay][[rus]] .+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − Encara que la paraula "té" s'aplica a vegades a atres infusions este artícul tracta la Camellia sinensis exclusivament+ − + − + − La planta del té és un [[arbust]]. El té és l'infusió preparada en les seues fulles seques mòltes o brots de l'arbust ''Camellia sinensis'' o ''Camellia viridis'' en aigua calenta, que s'usa com beguda, en usos d'estimulant, estomecal i alimentari. El té pot també contindre unes atres herbes, espècies o fruites usades com a saborisants. − Com a arbust: té moltes ramificacions, d'entre 1 i 2 metros d'alçària, pot conseguir inclús els 12 metros, encara que molt rarament. Les fulles són sempre verdes, llanceolades cap avant i inclús del revés o obloncovades, d'uns 4 cm. d'ample i entre 3 i 12 cm. de llarc, sobre les quals destaca una forta nerviació. Les flors estan en grups de 2 o 3 o be aïllades, de color blanc, inclinat cap avall, i són aromàtiques. Les flors de Camellia japonica són dreçades.+ + − L'arbust ha creixcut silvestre a lo llarc de l'història, en Extrem Orient, encara que hui en dia es cultiva en molts llocs a banda, si es fa sobre terreny poc fèrtil, sol ser sobre una terraça. Se sol descopetar el centre i es poda per a que no supere els 2 metros d'alçària, facilitant aixina la llabor de recolecció. A partir del tercer any, les fulles poden collir-se en rendiment.+ + + + − + + + + + + + + + + − [[Image:Japanese Teapot.jpg|right|thumbnail|250px|<center>Una tetera japonesa</center>]]+ − El té prové principalment de la [[China]] continental, [[Índia]], [[Sri Lanka]], [[Taiwan]], [[Japó]], [[Nepal]], [[Austràlia]] i [[Kenya]]. − Els quatre tipos principals de té es distinguixen segons el seu processament. ''Camellia sinensis'' és un arbust, les fulles del qual, si no són secades apenes es recolecten, comencen a oxidar-se. Per a previndre este procés d'oxidació es calfen les fulles en l'objectiu de llevar la seua humitat. − + + + − *Té blanc - fulles jóvens (brots nous de l'arbust) que no s'han oxidat; els brots poden haver segut protegits del sol per a evitar la formació de [[clorofila]]. + − *Té vert - sense oxidació. És el preferit en Àsia, té vert és aixina denominat perque les fulles se sequen i són fragmentades ràpidament despuix de ser arreplegades. El té fet d'estes fulles és temperat i més fresc en el sabor que atres tipos de té. A causa d'açò, el té vert generalment no se servix en [[llet]] ni [[sucre]]. Alguns tipos de té vert són Gunpowder, Sencha, i Gyokuro, un té japonés també conegut com a té de rosada de perla. + − *Kukicha o Té d'hivern - Fulles velles torrades sobre foc. Popular com a aliment macrobiòtic en [[Japó]]. + − *Oolong (烏龍茶) - en un grau d'oxidació mig. El té del té oolong té característiques dels té negre i vert. Les seues fulles són fermentades prop de la mitat del temps de l'empleat en el té negre. Molta de la producció del món del té és de té oolong i prové de la província de Fukien de [[China]], a on es va originar. El té de Formosa, denominat per al nom anterior de [[Taiwan]], és considerat per molts el té més fi de t'oolong. + + − *Té negre - oxidació substancial. Realment un té marró, rogenc i fosc quan es fa, el té negre totalment condimentat és popular en nacions Occidentals. És té molt processat i més fort condimentat. Després que les fulles es trien, es fermenten en el sol obert sent secat abans. La grandària dels fulls de té determina la graduació de té negre. Les varietats negres comunes del té inclouen Ceilà, Assam, i Darjeeling, considerat per molts el té negre més fi. + − *Pu-erh (普洱茶), també nomenat té roig - és una subclasse del té negre de color rogenc, Pu-erh és un producte inusual atés que solen estacionar-se per un periodo de fins a 50 anys. És considerat un producte medicinal en China. + + − *Chong Cha (虫茶) - lliteralment "té cuc", es prepara en les llavors en conte de les fulles. Gastat com a producte medicinal en China. + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − + − + − Les fulles de té es processen per a produir el té vert o negre. La fabricació del té negre escomença en el procés de “dessecat” de les fulles, siga en forma natural o en aire calent. Després del dessecat, hi ha que passar el material entre els rodells per a escórrer els sucs i colpejar-ho per a trencar les fulles. Posteriorment se cernen i es fermenten per a conseguir la calitat del producte final. Llavors, cal secar, graduar i classificar el té fermentat per a empaquetar-ho. El té vert es prepara calfant les fulles, siga en plats calents o en vapor, les fulles se ruglonen en el rodell, es calfen i es ruglonen una atra vegada, per a conseguir la calitat desijada. − − La producció del té pot causar alguns rebujos gaseosos de l'operació de secat. Estes emissions tenen poca importància comparades en les descàrregues de les calderes a [[carbó]] o [[petròleu]] que s'utilisen per a produir el vapor. Els rebujos líquits procedents de les operacions de neteja són, igualment, de poca importància. − − == Sals minerals i principis actius del té: teofilina == − − Les sals minerals en el té són de [[sodi]], [[potassi]], i [[níquel]]. També conté [[coure]] i [[ferro]], [[silici]], [[alumini]], [[magnesi]], [[fòsfor]] i [[calci]], encara que algunes d'elles perden la seua solubilitat en l'envelliment de les fulles. − − Un atre dels continguts importants del té és el [[flúor]], conegut protector de les [[dent|dents]]. L'oli essencial destilat del té és de color [[groc]] i posseïx un forta olor, que és la causa dels aromes del té. Conté el té tanins catéquics i derivats polifenólics, com els flavonoides kenferol, quercetol i miricetol. − − Els components més coneguts del té, i els més apreciats pel seu efecte, són sens dubte les bases xàntiques, la principal d'elles és la [[cafeïna]], també conté [[teofilina]] i [[teobromina]]. La presència de [[vitamines]] en el té és mínima pero constituïxen un enriquiment de la beguda al contindre vitamines del tipos A, B, C, E i P. − − Es considera que el té en major cantitat de principis actius altament benèfics per a la salut humana és el te vert. − − == Història == − [[Image:800px-Hojas de te navarcles.jpg|thumb|right|300px|Paradeta de té en una fira en [[Navarcles]] (Espanya)]] − La costum de servir-se de les fulles de té per a conferir un bon sabor a l'aigua bollida es va utilisar per primera vegada en [[China]] cap al 2500 a. C. El té entrà en contacte en els europeus per primera vegada en l'[[Índia]], quan els portuguesos arriben ad ella en [[1497]], ya que en l'Índia l'us del té estava molt estés. El primer carregament de té va haver d'arribar a [[Amsterdam]] ([[Holanda]]) cap a [[1610]], per iniciativa de la [[Companyia de les Índies Orientals]]. En [[França]] no apareix la nova beguda fins a [[1635]] o [[1636]]. En [[Anglaterra]], el té negre arriba a través d'Holanda i dels cafeters de [[Londres]] que ho varen posar de moda cap a l'any [[1657]]. El consum de té a soles va adquirir notorietat, en [[Europa]], en els anys [[1720]]-[[1730]]. Comença llavors un tràfic directe entre [[China]] i Europa. Encara que tan sols una exigua part d'Europa oriental, Holanda i Anglaterra, consumien la nova beguda. [[França]] consumia molt poc, [[Alemanya]] preferia el [[café]] i [[Espanya]] era encara menys aficionada. Pero en el temps i en l'ajuda dels comerciants europeus el té aplegà a tot lo món, ya siguen llocs per al seu cultiu com a llocs per a beure'l. + − En [[Anglaterra]] aplegà a totes les classes socials, pobres i rics el bevien. Inclús es diu que va reemplaçar a la [[Ginebra (beguda)|ginebra]] (molt requerida per les classes baixes angleses), En [[Chile]] el consum del té és igual de popular com en Anglaterra, sent actualment el major consumidor per càpita d'[[Amèrica Llatina]]. Hui, el prendre té és una de les característiques del [[Regne Unit]]. Encara que en [[China]] es prenia el té des de molt abans, hui en dia és pres per més gent que en qualsevol atre país del món.+ − + − + − + − + − + − *Les sublevacions com el motí del té en Boston varen provocar l'inici de la guerra d'independència dels [[USA|Estats Units d'Amèrica]]. − + + − + + +
sense resum d'edició
[[File:Tea remix.png|thumb|<center>Servici de té (dalt) i hebres a granel (baix)</center>]]
{{Infobox pobles
[[Image:Tea set.jpg|thumb|Servici de té d'or i esmalt elaborat per David Andersen en la década de [[1930]] com a regal del Príncip de la Corona Noruega al president [[Roostvelt]].]]
|image_país = [[File:Localització d'Alaquàs respecte del País Valencià.png|120px]]
|image_província = [[File:Localització d'Alaquàs respecte de l'Horta Oest.png|120px]]
|nom = Alaquàs
|image_escut = [[File:Escut d'Alaquàs.svg|65px]]
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[L'Horta Oest]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Torrent]]
|coor = 39°27′30″N 0°27′46″O
|superfície = 3,9 km²
|altitut = 42 msnm
|població = 29.341 hab. ([[INE]] [[2018]])
|densitat = 7.557,43 hab./km²
|gentilici = Alaquaser/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46970
|festes = Principis de setembre
|alcalde = [[Jorge Alarte Gorbe]] ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.alaquas.org Web Oficial d'Alaquàs]
|notes =
}}
'''Alaquàs''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], situat en la zona oest de l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Oest]]. Conta en 29.341 habitants segons l'[[INE]] de l'any [[2018]].
== Designacions ==
== Geografia ==
[[Image:Tea plant drawing.png|right|150px|<center>Dibuix de la planta del té</center>]]
Situat a 42 m d'altitut i en 3,9 km² d'extensió, se localisa en l'[[Horta de Valéncia]], a 7 quilómetros a l'oest de la capital provincial i pertanyent a la comarca de [[L'Horta Oest]]. Llimita al nort i a l'oest en el municipi d'[[Aldaya]], i al sur en el de [[Torrent]] i el de [[Picanya]] i finalment a l'est en el de [[Chirivella]].
== Història ==
Antiga [[alqueria]] musulmana, la seua titularitat va ser otorgada per [[Jaume I d'Aragó]] a [[Bernardo Castelló]] en l'any [[1238]], el qual la canvià per atres possessions a [[Ponce Soler]]. Posteriorment, se li va confiscar i passa a mans de la Corona. En l'any [[1319]] [[Joan Escrivà]] comprà el senyoriu i despuix l'adquirí la família Vilaragut, els quals el vengueren en el [[sigle XV]] als Aguilar. Posteriorment passa a ser patrimoni dels [[Pardo de la Casta]]. Un dels membres d'esta família, Luis Pardo, obtingué el títul de comte d'Alaquàs en l'any [[1577]]. Més tart, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, despuix al baró de Bolbait. Hui se conserva el palau-castell alçat baix el patrimoni de [[Luis Pardo de la Casta]] i recentment recuperat per al públic general per l'Ajuntament d'Alaquàs; se tracta d'una construcció de planta quadrangular, en quatre torres de 25 m. d'altura, de les quals a soles se conservaven tres. En una recent restauració s'ha reconstruït la quarta torre.
=== Etimologia ===
El nom d'Alaquàs és de orige [[àrap]], ya que prove d'''al-quas'', és dir, ''els arcs'' o ''les arcades'' i fa referència a una localitat situada al voltant de 20 quilómetros del [[Barranc de Torrent]]. Com una séquia procedent de [[Manises]] esta construïda en moltes arcades, o degut a la possible existència d'unes arcades d'algun pont moro ya desaparegut, els àraps el nomenaren d'esta forma. Ya durant la conquista cristiana, despuix de sitiar la localitat, [[Jaume I d'Aragó]] donà a [[Berenguer de Castellnou]] ''Alaquaz'', tal com consta en el document de concessió.
== Demografia ==
En els [[anys 60]] se produí una gran aplegada d'immigrants d'[[Andalusia]] i [[Castella]] lo que feu aumentar la població considerablement fins a alcançar uns 24.000 habitants en [[1986]] i aplegant als 30.177 en l'any [[2007]].
== Cultiu i classificació ==
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:blacke;"|Evolució demogràfica d'Alaquàs<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
|-
! !![[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]]
|-
| Població||align=center| 1.846 || align=center| 2.062 || align=center| 2.370 || align=center| 2.672 || align=center| 2.765 || align=center| 3.276 || align=center| 3.753 || align=center| 4.332 || align=center| 8.116 || align=center| 19.639
|-
! !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2018]]
|-
| Població|| align=center| 23.550 || align=center| 24.107 || align=center| 26.939 || align=center| 30.104 || align=center| 30.177 || align=center| 29.474 || align=center| 29.341
|}
===Varietats de té===
== Estructura socioeconòmica ==
[[File:Pont del Barranc dels Cavalls, Aldaia 06.jpg|thumb|Barranc dels Cavalls]]
Les aigües del Barranc del Cavalls creuen el seu territori, a on se cultivaven productes hortofrutícoles, com [[creïlla|creïlles]], lleguminoses, [[cereal|cereals]], frutes i hortalices. En l'actualitat la agricultura és un sector residual. La seua potencia industrial tradicionalment estrebava en les fàbriques de joguets, mobles, plàstics, estores, fusta tallada, gelats, suro, confeccions i palmitos, aixina com la fabricació de productes de cantereria. Hui en dia la producció industrial és principalment la del sector del moble, encara que el creiximent de la zona industrial ha permés l'instalació d'empreses d'alimentació i de productes metàlics. La majoria de les empreses son de chicotet tamany en menys de 10 treballadors concentrant-se en els dos principals polígons industrials de la població: El Bovalar i Els Mollons.
El sector servicis és el segon en importància en l'economia local en el qual treballa més d'un 40% de la població.
La llínea del tren d'alta velocitat ([[Alta Velocitat Espanyola|AVE]]) passarà pel seu terme municipal.
EL ministeri de foment comunicà l'alcalde la seua decisió de dotar al poble en una estació de [[Rodalies]] de la llínea C-3 de [[Rodalies Valéncia]], la construcció de l'estació inclourà 140 places d'aparcaments i una passarela.
== Monuments i llocs de interés ==
[[File:Palau dels Aguilar d'Alaquàs 2.jpg|thumb|250px|[[Palau dels Aguilar]] d'Alaquàs]]
Entre els seus atractius turístics destaca el [[Palau dels Aguilar|Palau - Castell d'Alaquàs]]; edifici datat en l'any [[1582]], declarat Monument Nacional en [[1918]], i que en l'any [[2003]] passa a mans municipals desenrollant-se allí diverses activitats culturals (exposicions, concerts...). Atres llocs d'interés de la localitat son l'[[Iglésia de la Assunció]] (adjacent al Palau - Castell), la casa dels [[infants de Alòs]] (del S.XIX) i l'[[Iglésia de la Mare de Deu del Olivar]].
== Festes ==
Les seues festes majors se celebren a principis de setembre i entre els actes destaquen els Correfocs, els [[Moros i Cristians]], La ''Festa de l'[[Aigua]] '', en la qual els veïns ixen al carrer i se banyen uns a atres en aigua depositada en depòsits en el carrer, el ''Cant de la Carchofa'' i el ''[[Festival de Rock d'Alaquàs]] '', més conegut com ''FRA'' (http://www.festifra.net). En la localitat també se celebren les [[Falles]] en el mes de [[març]], contant en 12 [[comissió fallera|comissiones falleres]] i premis propis. Des de fa alguns anys, la ''Festa del Aigua'' s'ha suspés.
En primavera en honor a [[Sant Francisco de Paula]] se celebra la ''Festa del [[Porrat]] ''; Festa recuperada recentment en la qual se cuinen calderetes que son repartides entre els veïns. També se organisa una fira gastronòmica.
[[File:Malaysia-tea plantation.jpg|thumbnail|300px|right|<center>Plantació de té en [[Malàsia]]</center>]]
== Política ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = [[Albert Taberner]]
| Partit_1 = [[PCE]]
| Alcalde_2 = [[Francisco Tàrrega]]
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = [[Francisco Tàrrega]]
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = [[Adrià Hernandez]]
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = [[Adrià Hernandez]]
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = [[Jorge Alarte Gorbe]]
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = [[Jorge Alarte Gorbe]]
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = [[Jorge Alarte Gorbe]]
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
}}
== Producció del té ==
== Ciutats Agermanades ==
*{{flagicon|Italy}} [[Cremona]], ([[Lombardía]], [[Itàlia]])
*{{flagicon|Spain}} [[Lanjarón]], ([[Província de Granada]])
*{{flagicon|Spain}} [[Jerez de los Caballeros]], ([[Província de Badajoz]])
== Miscelànea ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.alaquas.org Pàgina web de l'Ajuntament d'Alaquàs]
*El primer en patentar una bossa de té fon Thomas Lipton.
* [http://www.alaquas.net Web ciutadana de l'Ajuntament d'Alaquàs]
*El té gelat fon inventat en la Fira Mundial de [[1904]] en Saint Louis per Richard Blechynden. Blechynden no conseguia vendré el té esperat a causa de la calor, per això va mesclar gèl en el té.
* [http://www.castell.alaquas.org Web del Castell d'Alaquàs]
*La beguda favorita del capità Jean-luc Picard de Star Trek és la mescla de Té Earl Ramat.
* [http://www.festifra.net Festival de Rock d'Alaquàs]
{{Traduït de|es|té}}
== Referències ==
{{Traduït de|es|Alacuás}}
[[Category:Begudes]]
{{Municipis de L'Horta Oest}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]