Diferència entre les revisions de "T"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[Archiu:Latin T.svg|200px|miniaturadeimagen|Lletra T]]
 
La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch.  
 
La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch.  
  
Llínea 24: Llínea 25:
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{reflist}}
 
{{reflist}}
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{DGLV|T}}
 +
{{Commonscat|T}}
  
 
[[Categoria:Llingüística]]
 
[[Categoria:Llingüística]]

Última revisió del 21:22 28 set 2022

Lletra T

La T, t en minúscula, és la vigèsima lletra de l'alfabet valencià i dècima sèptima de les consonants. El seu nom és te. En l'edat mija s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en valencià, puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch.

Com a curiositat, Lluís Fullana encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la RACV recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le[1] (escritura antiga per a mòle), almel-la[2] (variant dialectal d'armela) o guatla[3] (variant antiga de guala).

El diccionari de la RACV a voltes recull variants antigues que usaven els dígrafs arcaics, com per eixemple: platja[4] (hui plaja), metge[5] (hui mege), cotna[6] (hui cona), setmana[7] (hui semana), guatla[8] (hui guala), motlle[9] (variant de mol-le, hui mòle), atxa[10] (hui acha, que és una arma, no confondre en l'astral); naturalment totes estes grafies hui són arcaiques, el principal motiu pel qual estan en el diccionari és per a poder llegir texts antics sense cap problema.

Fonètica[editar | editar còdic]

En valencià representa l'oclusiva alveolar sorda.

En alguns dialectes és comú la pèrdua de la te final darrere de en (cant, pronunciat can) o de el (molt, pronunciat mol), açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que sempre pronuncia les tes.

Ortografia[editar | editar còdic]

S'escriu te[editar | editar còdic]

  • Inicial i interior de paraula: toca, costella, setze.
  • En el grup consonàntic TR: truc, atraure.
  • En el prefix grec AT-: atmòsfera (vore de).
  • Davant de Z: dotze.
  • En posició final de paraula posarem sempre T encara que en derivar se transforme en D o se conserve: fort, fortalea; cert, certea; càlit, no càlid, pero caliditat; abat, no abad, pero abadia.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons