El tali (del grec θαλλός, rama verda) és un metal escàs de color blanc blavós, llauger i molt tòxic, per lo que s'utilisa en insecticides i raticides.

El seu número atòmic és el 81 i el seu símbol és Tl.

Característiques principalsEditar

Este metal és molt bla i maleable; es pot tallar en un gavinet. En ser expost a l'aire passa de presentar una lluentor metàlica a ràpidament bafar-se en un to gris blavenc semblat al plom. Pot dispersar-se pels següents métodos de difusió:

  • Aire interior: El tali es pot lliberar a l'aire interior en forma de partícules fines (aerosol)
  • Aigua: El tali no es pot utilisar per a contaminar l'aigua perque no es dissol en l'aigua
  • Aliments: El tali es pot utilisar per a contaminar els aliments
  • Aire exterior: El tali es pot lliberar a l'aire exterior en forma de partícules fines (aerosol)
  • Agrícola: Si el tali es llibera a l'aire en forma de partícules fines (aerosol), té el potencial de contaminar els productes agrícoles

AplicacionsEditar

Us històricEditar

El sulfat de tali, que és inodor i insipit va ser usat per a exterminar rates i formigues. Des de l'any 1972 el seu us va ser prohibit en Estats Units a causa de la seua toxicitat. Atres països varen seguir l'eixemple en els anys següents. Les sals de tali es varen usar com a tractament de dermatofitosis, atres infeccions de la pell i per a reduir la sudoració nocturna dels pacients en tuberculosis. No obstant, este us va ser molt llimitat pel seu estret índex terapèutic, i el desenroll de medicaments més eficients.​

ÒpticaEditar

Els cristals de bromur i el yodur de tali s'utilisen en cristals infrarrojos, degut a que són més durs i transmeten llongituts d'ona més llargues que atres materials. Estos materials es coneixen en el nom comercial de KRS-5.17​ L'òxit de tali s'usa per a la confecció de lents pel seu alt índex de refracció.

ElectrònicaEditar

La conductivitat elèctrica del sulfur de talio canvia en l'exposició a la llum infrarroja fent en això els seus composts útils en fotorresistors.​ El seleniuro de tali s'ha usat com bolómetro per a la detecció de llum infrarroja.​

Imagenología mèdicaEditar

El tali s'utilisa en la cintigrafía per a l'identificació de tumors òsseus​ i en el seguiment de l'efectivitat de les teràpies anticancer.​

Aixina mateix, és útil en la detecció d'àrees isquémiques del cor, ya que l'isòtop 201 del tali solament s'unix a teixit no isquèmic ni infartat, excloent d'eixe modo al teixit en algun grau de dany per falta de suministrament d'oxigen, lo que pot ser vist gràficament en una gammagrafía.

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Douglas, Kenneth T.; Bunni, Marlene A.; Baindur, Swati R. (1990). «Thallium in biochemistry». International Journal of Biochemistry 22 (5): 429-438. doi:10.1016/0020-711X(90)90254-Z.
  • G. Kirchhoff, R. Bunsen (1861). «Chemische Analyse durch Spectralbeobachtungen». Annalen der Physik und Chemie 189 (7): 337-381. doi:10.1002/andp.18611890702
  • Shaw, D. (1952). «The geochemistry of thallium». Geochimica et Cosmochimica Acta 2 (2): 118-154. Bibcode:1952GeCoA...2..118S. doi:10.1016/0016-7037(52)90003-3
  • Weeks, Mary Elvira (1932). «The discovery of the elements. XIII. Supplementary note on the discovery of thallium». Journal of Chemical Education 9: 2078. doi:10.1021/ed009p2078
  • Zitko, V.; Carson, W. V.; Carson, W. G. (1975). «Thallium: Occurrence in the environment and toxicity to fish». Bulletin of Environmental Contamination and Toxicology 13 (1): 23-30. PMID 1131433. doi:10.1007/BF01684859

Enllaços externsEditar

Commons