Teresa de Calcuta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Anjezë Gonxhe Bojaxhiu, coneguda com Teresa de Calcuta, Mare Teresa de Calcuta o Santa Teresa de Calcuta (Uskub —actual Skopie, Macedònia del Nort—, 26 d'agost de 1910 - † Calcuta, Índia, 5 de setembre de 1997), fon una monja catòlica d'orige albanés​ nacionalisada índia, que fundà la congregació de les Misioneres de la Caritat en Calcuta en l'any 1950.

Durant més de 45 anys va atendre a pobres, malalts, òrfens i moribunts, al mateix temps que guiava l'expansió de la seua congregació, en un primer moment en l'Índia i despuix en atres països del món. Despuix de la seua mort, fon beatificada pel papa Joan Pau II. La seua canonisació fon aprovada pel papa Francesc en decembre de 2015, en acabant de que la Congregació per a les Causes dels Sants reconeguera com a extraordinària la curació d'un brasiler malalt en estat terminal. L'acte oficial de canonisació tingué lloc en Roma en el matí del dumenge 4 de setembre de 2016.

Agnes descobrí la seua vocació des de primerenca edat, i en l'any 1928 ya havia decidit que estava destinada a la vida religiosa. Fon llavors quan va optar per canviar el seu nom a «Teresa» en referència a la santa patrona dels misioners, Teresa de Lisieux. Si be va dedicar els següents 20 anys a ensenyar en el convent irlandés de Loreto, va començar a preocupar-se pels malalts i pels pobres de la ciutat de Calcuta. Açò la va dur a fundar una congregació en l'objectiu d'ajudar als marginats de la societat, primordialment malalts, pobres i persones que no tenien llar.

En la década de 1970 era coneguda internacionalment i havia adquirit reputació de persona humanitària i defensora dels pobres i indefensos, en part pel documental i llibre Something Beautiful for God, de Malcolm Muggeridge.

Obtingué el Premi Nobel de la Pau en l'any 1979 i el més alt guardó civil de l'Índia, el Bharat Ratna, en 1980, per la seua llabor humanitària. Ad ells es varen sumar una decena de premis i reconeiximents de primer nivell, tant nacionals com a internacionals.

Rebé elogis de moltes persones, governs i organisacions. No obstant, va afrontar també una série de crítiques, com les objeccions de Christopher Hitchens, Michael Parenti, Aroup Chatterjee i el Consell Mundial Hindú, que li varen atribuir una mentalitat reaccionària i varen criticar la deficient atenció en els seus centres.

En l'any 2010, en el centenari del seu naiximent, fon homenajada en tot lo món, i el seu treball elogiat per la presidenta índia Pratibha Patil.

Cites

Qui dedica el seu temps a millorar-se a sí mateixa, no té temps per a criticar als demés.

Enllaços externs