109 448
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Archiu:2020-01-03 Vista de Titaigües 02.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Titaigües]]
[[Archiu:2020-01-03 Vista de Titaigües 02.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Titagües]]
'''Titagües''' (en [[castellà]] ''Titaguas''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] d'[[Els Serrans]]. Segons el [[INE]] de l'any [[2018]], conta en una població de 459 habitants.
'''Titagües''' (en [[castellà]] ''Titaguas''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] d'[[Els Serrans]].
== Geografia ==
Titagües és un poble accidentat pels contraforts meridionals de les serres de Losilla i el Sabinar, que forma part del conjunt de la serra del picote i drenat pel [[riu Turia]].
Circunden a Titagües els cerros de la Llàntia, Hontanar de l'Herrero, l'Alt del Manzano, Molga Modorra i Castell de la Cabrera, entre uns atres, tots ells de les serres de Losilla i del Sabinar.
El terreny, arenisc i calcàreu, està regat per numeroses fonts, com és la font de l'Or, la del Hontanar (que suministra aigua a la població) la del Rebollo, la de l'Albarzer... Algunes d'elles vénen definides popularment per ser saludables i en propietats curatives. La major part del terme (un 70%) corresponen a monts d'utilitat pública de titularitat municipal. Al voltant de 4.500 ha estan cobertes per boscs, majoritàriament de [[Pi (arbre)|pins]], [[Carrasca|carrasques]] i sabines. El clima és continental, d'[[Hivern|hiverns]] frets i llarcs i [[Estiu|estius]] curts i calorosos. Les precipitacions de [[pluja]] són freqüents en primavera, sent tormentoses en estiu i de [[neu]] en algun moment de l'hivern.
Es té accés, des de [[Valéncia]], a través de la carretera provincial CV-35.
=== Localitats limítrofes ===
El terme municipal de Titagües llimita en les següents localitats: [[Ares dels Oms]], [[Alpuente]], [[Chelva]] i [[Toixa]] totes elles de la [[província de Valéncia]].
== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Fernando Collado
| Partit_1 = Independent
| Alcalde_2 = Miguel Andrés
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Manuel Polo Monleón
| Partit_3 = [[UV]]
| Alcalde_4 = Manuel Polo Monleón
| Partit_4 = [[UV]]
| Alcalde_5 = Jenaro Polo Aguilar
| Partit_5 = [[UV]]
| Alcalde_6 = Ramiro Rivera Gracia
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Ramiro Rivera Gracia
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Ramiro Rivera Gracia
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = Ramiro Rivera Gracia
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_10 = Ramiro Rivera Gracia
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Ramiro Rivera Gracia
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Ramiro Rivera Gracia
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}
== Demografia ==
La seua població és de 505 habitants en l'any [[2023]] segons el cens del [[INE]].
<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2021]] !! [[2023]]
|-
| align=center| 622 || align=center| 613 || align=center| 609 || align=center| 556 || align=center| 554 || align=center| 555 || align=center| 543 || align=center| 544 || align=center| 522 || align=center| 541 || align=center| 470 || align=center| 505
|}
</center>
== Economia ==
L'economia és essencialment agrícola i ganadera. Els cultius són principalment [[cereal]] ([[ordi]]), [[armeler]] i [[vinya]] (que dona lloc al famós [[vi]] jove afrutatde Titagües). La ganaderia més desenrollada és la [[Porc|porcina]] i cunícula, registrant-se un aument de la ganaderia avícola. L'indústria és escassa; pero cal destacar el desenroll dels tallers artesanals.
El turisme rural és un dels sectors en vies de desenroll, que conta en major respal per part institucional.
== Persones destacades ==
[[Simón Rojas Clemente|Simón de Rojas Clemente i Rubio]] va nàixer en esta vila el [[27 de setembre]] de [[1777]] i va morir en [[Madrit]], el [[27 de febrer]] de [[1827]], va ser un naturaliste que va realisar numerosos i importants estudis i investigacions d'història natural. Entre les diverses responsabilitats que va eixercir, va ser bibliotecari del Jardí Botànic de Madrit, era amic del també naturaliste aragonés Marià Lagasca; va escriure sobre ornitologia (Nomenclator ornitológico, ed. de F. Martín Pol. Titagües: Ajuntament de Titagües, 2006), una història natural de la vila de Titagües (Història civil, natural i eclesiàstica de Titagües, ed. de F. Martín Pol. Valéncia: PUV, 2000), entre atres matèries. Publicà numerosos treballs sobre les varietats de [[cotó]] , [[vinya]], [[olivera]], [[llimera]], [[fraula]], [[creïlla]], [[pimentó]], [[forment]]...etc...
== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
== Referències ==
{{referències}}
* [https://www.titaguas.es/ Ajuntament de Titagües]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Titaguas INE. Població de Titagües]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==