Iglésia de la nostra Senyora dels Àngels
Vista general de Toixa

Toixa (en castellà Tuéjar), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca d'Els Serrans. Poble del militar Diego Solaz.

GeografiaEditar

Els monts de Toixa formen part de les estribacions secundàries de la cordillera Ibèrica, que penetra en la província de Valéncia a través de les de Conca i Terol, donant lloc a una molt accidentada topografia. La part compresa en el marge esquerre del riu Turia, que representa casi les dos terceres parts de la superfície, està constituïda per les estribacions del massiç de Javalambre que penetra en la província de Valéncia a través de les serres de Tortajada i del Sabinar. La part occidental, compresa en la marge dreta del riu Turia, està constituïda per estribacions de la Serranía de Conca. Es té accés, des de Valéncia, a través de la carretera provincial CV-35 i, des d'Utiel, a través de la carretera CV-390.

Llaurat en totes direccions per innumerables barrancs este territori és dels més accidentats de la província de Valéncia; pero per això mateixa, un dels més bells, en estar solcat per dos rius: el Turia i el Tuéjar, de cristalines aigües que nutrixen suficientment la fèrtil horta de Toixa. El pi carrasco, és l'espècie dominant de la flora d'esta terra, dins de l'estrat arbòreu, encara que també es veuen masses forestals de pi rodeno, pi laricio, àlber blanc, chop negre, saüc, quejigo, i carrasques. Sobre la fauna està integrada per multitut d'espècies com el rabosot, javalí, cérvol, mufló i totes aquelles que presenta la ganaderia local.

Localitats limítrofesEditar

El terme municipal de Toixa llimita en les següents localitats: Alpuente, Ares dels Oms, Titagües, Chelva, Benagéber, i Sinarcas totes elles de la província de Valéncia. També llimita en Santa Creu de Moya i Talayuelas, estos dos últims pertanyents a la província de Conca, en Castella-la Mancha.

AdministracióEditar

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Manuel Moreno Martínez Independent
1983 - 1987 Tomás Herrero Peñalver PSPV-PSOE
1987 - 1991 Vicente Varea Moreno TUI
1991 - 1995 José Llovera Ródenas PPCV
1995 - 1999 Delfín Martínez Dorce TIP
1999 - 2003 Delfín Martínez Dorce PPCV
2003 - 2007 Francisco Javier Oltra Martínez PPCV
2007 - 2011 Francisco Javier Oltra Martínez PPCV
2011 - 2015 Francisco Javier Oltra Martínez PPCV
2015 - 2019 Francisco Javier Oltra Martínez PPCV
2019 - 2023 Josefina Herrero Peñalver Entre Todos Tuéjar
2023 Carlos Tarazón Illueca Entre Todos Tuéjar


DemografiaEditar

La població conta en 1.201 habitants segons el INE de l'any 2023.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2008 2012 2018 2020 2023
1.463 1.400 1.375 1.342 1.311 1.268 1.225 1.212 1.271 1.206 1.132 1.137 1.201

EconomiaEditar

L'esplendor de l'horta de Toixa es va truncar en la década dels 80 del passat sigle a causa de les caigudes de preus dels productes agrícoles i està actualment semiabandonada. En el secà, a on abans hi havia grans extensions de vinya, ara són armelers i oliveres els que s'ensenyoregen del paisage. Per tant, l'agricultura ha perdut importància i s'ha desenrollat la ganaderia intensiva. Es calcula que hi ha unes 25.000 caps de ganado porcí repartides en unes 40 explotacions, i més de 150.000 aus en diverses granges.

Monuments i llocs d'interésEditar

És una població turística d'interior que conta en molts interessos culturals i mig ambientals.

Es poden visitar pintures rupestres, alguna de les seues dos ermites, la seua bonica iglésia, el seu chicotet recint amurallat, els restants del seu antic castell, els seus portals amurallats,cascades, algunes de les seues històriques fonts, zones recreatives de gran valor mig ambiental com La Tartalona o "El Azud" del riu Toixa i sobretot, alguns dels seus barris més representatius d'orige mossàrap i que es troben a esquenes de l'iglésia de la nostra Senyora dels Àngels.

És molt recomanable fer la ruta dels llavadors. La ruta recorre varis llavadors de la població en els que la majoria d'ells mantenen la seua estructura original.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externsEditar

Commons


Municipis de Els Serrans
Les Alcubles    Alpont    Andilla    Ares dels Olms    Benaixeve    Bugarra    Calles    Chelva    Chestalgar    Chulilla    Domenyo    Figueroles dels Serrans    La Llosa del Bisbe    Pedralba    Sot de Chera    Titagües    Toixa    El Vilar    La Yesa