Edició de «Tonico Sansano i Mora»

{{wikificar}}
[[Archiu:Tonico sansano.jpg|thumb|300px|Tonico Sansano i Mora]]
'''Antoni Sansano i Mora''' fon un Ilicità, ilicitaniste, valencià, valencianiste, republicà i socialiste. poeta, escritor, cantor, periodiste, folcloriste, autor teatral, actor, músic, empresari espardenyer i exiliat. Fon fill de l'ex-alcalde d'Elig, Vicent Sansano Fenoll.

Antoni Sansano Mora -popularment conegut com Tonico en tota la comarca del [[Baix Vinalopó]], té el premi '''PALMA DORADA del Grup Cultural Ilicit'''à per la seua defensa i promoció de la cultura i identitat local i valenciana des de diversos sectors.

'''Senyes biogràfiques:''' 
Naixqué en [[Elig]], en lo carrer llavors [[Ramon i Cajal]] hui Racó de Sant Jordi, creuament al carrer Àngel, entre els barris del Raval, i la Pobla de Sant Jordi, en una casa vella que ya no existix, el 1 de juny de [[1899]]. Fill de l'alcalde, i empresari ilicità Vicent Sansano Fenoll (quines industries arribaren a produir més ganàncies i beneficis que la pròpia banca establida llavors en [[Elig]], arribant a ser president provincial i regional d'empresaris d'espardenyers competint en els burguesos indústrials d'[[Elig]], els Ripoll).

El seu nom ocupà un lloc en el folclor local en unes copletes que el poble inventà i cantà (Hui encara és canten i conserven)... Com la famosa: "De l' aigua dolça venim de fer-mos un nugolet, de la que cau de la séquia de la font de Sansanet".

Es casà en Josefina Castaño, d'una important familia ilicitana, de la qual no tingué fills.  

'''Inicis. Lliteratura i periodisme:''' 
Quan tenia 12 anys d'edat, escrigué la seua primera comèdia en valencià local: Els dos marits de ma filla, que arribà a representar-se en acceptació popular. Ya adolescent fundà el semanari local escrit a mà, El Árbol de la Verdad, del que se encarregava de la secció periodística en valencià. En [[1910]] son pare Vicent -l'alcalde i indústrial Sansanet- fundà el periòdic comarcal La Libertad en el que colaborà Tonico i del que despuix és feu càrrec en [[1916]].

'''Teatre:'''
Tonico posà en peu un elenc teatral en l'exclusiu objecte d'oferir obres en valencià escrites pels propis membres de l'agrupació teatral.

'''Periodisme localiste:''' 
Fon co-fundador dels periòdics Tiempos Nuevos i Nuestro Periódico, en els que a més d'escriure seccions en valencià, en les seues opinions recolzava l'autonomia valenciana, el republicanisme, el socialisme, el progressisme, l'autoctonia i idiosincràsia del nostre poble i la seua identitat.

'''Música. Cultura tradicional, folclor:''' 
En Coral Ilicitana, impartí classes de música, cant i guitarra-bandúrria per a folclor tradicional. Dedicà la mitat de sa vida a recopilar gravant en cassette i escrivint-les, les coples, havaneres, tant locals com a comarcals que no estaven la majoria d'elles escrites, cançons autòctones en valencià local, i que pervivien en la tradició oral de [[Santa Pola]],[[Crevillent]] i [[Elig]]; cabal valiós de cultura que s'hauria perdut sense la seua intervenció. Gravà de forma artesanal un disc-cassette en moltes d'aquelles cançons en la seua veu i instruments. En [[1970]] creà el Grup ilicità de Folc (guitarres, bandúrries) per a resucitar i impulsar el nostre folclor local i comarcal en [[valencià]] i que durant uns anys actuava tots els dumenges en el Gran Teatre. En el seu assessorament i intervenció, s'editaren varis discs i cassettes de cançons populars a càrrec del grup local Cadafal i també pel cantant ilicità Pep Marcos i el seu grup Alcudia.

'''Poesía. Associacionisme:''' 
Fon President, fundador i honorífic president de la 'Hermandad de Poetas de Elche'.Organisà els primers concursos de poesia i [[Jocs Florals]] d'esta entitat.

'''Detalls biogràfics personals:''' 
Tingué que eixir a l'exili a [[Algèria]], en [[Orà]], s'integra en la colónia d'ilicitans exiliats allí residents. Torna a casa gràcies a les intercessions de son pare.

'''Radio. Artículs. Tertúlies. Llengua Valenciana:'''
Quan és restaura la democràcia i durant tota la transició, Tonico treballa junt a periodistes ilicitans com l'actual decà Gómez Orts en el periòdic Canfali. Tingué vàries seccions, pero la més llegida fon Tonico y sus Elchadas. La seua ploma era irònica i mordaç. Participa en Ràdio [[Elig]] EAJ 45 AM. com tertulià en el Raconet de la llengua que realisà el Grup Cultural Ilicità.

'''Mérits. Distincions. Premis. Guardons. Trofeus. Reconeiximents. Homenages:'''
Ramón Pastor Castell, alcalde, li concedí el premi de l' Ajuntament 'Ram d'Or' i els informadors peridistes locals, el seu premi 'Dàtil d'Or'. L'entitat musico-cultural 'Coral Illicitana' junt ad atres corals, associacions, entitats i orfeons musicals; li oferiren dos homenages públics en actuacions musicals en el Gran Teatre i en el salò d'actes de la seu de l'entitat cultural 'Peña Madridista Ilicitana'. Actualment, i gràcies a la petició de l'entitat Grup Cultural Ilicità 'Tonico Sansano Mora' que porta el seu nom i d'alguns dels seus familiars i gràcies a l'ex-alcalde Diego Macià; té un carrer dedicat. Es tracta del carrer on està el nou Hospital Comarcal del Vinalopó 'Dr. Más Magro' en la zona de El Plà de Sant Josep.

Fallí en braços del seu nebot José María Castaño Peral, el dia 19 de juny de [[1990]].

== Enllaços externs ==
*[http://www.laverdad.es/alicante/pg060614/prensa/noticias/Elche/200606/14/ALI-ELC-243.html Tonico Sansano, un valor en alza] Artícul de Josep Esteve Rico Sogorb.
*[http://www.diarioinformacion.com/secciones/noticia.jsp?pRef=1991_13_615189__Elche-Inauguracion-calle-poeta-Tonico-Sansano Inaguració d'un carrer en el nom de Tonico Sansano]
*[http://www.eselx.com/ficha.aspx?canal=cultura&id=5757 Tonico Sansano, l'últim romantic]
*[http://www.diarioinformacion.com/secciones/noticia.jsp?pRef=1994_13_616204__Elche-Ayuntamiento-inaugura-calle-dedicada-ilicitano-Tonico-Sansano Nota sobre l'inaguració d'un carrer en el nom de Tonico Sansano]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Valencianisme]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]