Torró

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Torró bla, de Xixona
Torró dur, d'Alacant

El torró (de terra, pel paregut en un tarroç)[1] és una massa dolça obtinguda per la cocció de mel (o sucres) a la que s'incorpora armeles pelades i pa torrat. A dita massa se li pot afegir, o no, clara d'ou per a que emulsione. Dita pasta és posteriorment amassada i tradicionalment se li dona forma final de tauleta rectangular o torta.

El terme torró es referix concrètament a la reposteria tradicional de Xixona (L'Alacantí) i es presenta en una varietat denominada torró d'Alacant en les armeles a la vista, i el torró de Xixona que presenta les armeles mòltes i és d'apariència pastosa. Abdós varietats formen part de la gastronomia nadalenca valenciana.

També es denomina tarró en les comarques castellonenques i terró en les terres alacantines i en el llenguage antic. En les comarques centrals valencianes la seua denominació més comú és torró, que també és la forma recomanada per la RACV.

Atres tradicions nadalenques són:

12 grans de raïm en la Nit de Cap d'Any Adorns nadalencs Arbre de Nadal Belem Casca
Corona d'Advent Dia d'Any Nou Dia de Nadal Estrela de Nadal Estrenes i Cistella de Nadal
Flor de Pasqua Loteria de Nadal Massapà Missa del Gall Nadalenques
Papa Noel Pinyates Posades Reis Macs Sants Inocents
Targetes de Nadal Tio o Tronc de Nadal Tortell de Reixos Visc i Agrévol

Refranys valencians

És molt popular el refrany que diu:

  • En diners, torrons.

Vore també

Referències

Enllaços externs

Commons