Torre de Benizahat

La Torre de Benizahat, situada en el carrer Trinitat nº 18, en la localitat valenciana de Vall d'Uxó, en la comarca de la Plana Baixa, província de Castelló, és una torre defensiva declarada, genèricament, com Be d'interés cultural, en anotació ministerial R-I-51-0012130, i data d'anotació 30 de maig de l'any 2008.

HistòriaEditar

La torre és lo únic que queda de l'antiga alqueria de Benizahat, de la que es coneixen també, la seua necròpolis i un aljup, els quals se situen en la plaça de l'Assunció, sent l'única torre que està en l'interior de la ciutat.​

En l'invasió musulmana es varen establir al voltant del riu Belcaire unes dotze alqueries, independents unes d'atres, contant en cementeri, zona industrial i agrícola pròpies; sis d'elles ubicades a on està actualment la localitat, eren les alqueries de: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta.​

Les atres sis alqueries varen desaparéixer o varen donar orige a atres poblacions com Alfondeguella. Este conjunt de menudes poblacions s'organisaven política i jurídicament baix la protecció del Castell, on l'aljama o representants de les alquerias garantisaven la seguritat de la vall, depenent del Amán de Valéncia, tot açò va quedar establit en la Carta Pobla de 1250.​

La situació es va mantindre durant la baixa Edat Mija, mentres La Vall va formar part del domini real, al qual va posar fi el rei Alfons V el Magnànim en l'any 1436, quan va donar al seu germà Enrique varis llocs i viles entre les que es trobava La Vall d'Uxó. Esta donació es va convertir en senyoriu fins que ya en ple sigle XIX estos privilegis foren abolits.​

Segons el llibre del Repartiment es diu que la torre de Benizahat fon donada el 1 d'octubre de 1248, a Ramón Despedriz i a la seua esposa.​

En l'expulsió dels moriscs en l'any 1609, es produïx un gran despoblació de la zona. Per a conseguir que tornara la població, els ducs varen establir en 1612, contractes de repoblament en gents vingudes del Maestrat de Montesa.

DescripcióEditar

La torre té una planta en forma de L, en una planta baixa i dos altures, aixina com un terrat inclinat arrematat en teixixca. Per la seua banda, l'interior de la torre estava acondicionada com a vivenda particular i lo únic que destaca és l'escala de caragol per a accedir a les plantes superiors.​

En la seua construcció es va amprar mamposteria i rajola. Destaquen els balcons de la primera planta. En l'última planta hi ha un gran buit obert arrematat per un arc.

Vore tambéEditar

Enllaços externsEditar