Canvis

|superfície = 69,3 km²

|superfície = 69,3 km²

|altitut = 66 m.

|altitut = 66 m.

|població = 83457 hab.

|població = 81.245 hab. ([[INE]] [[2018]])

|densitat = 1.209,52 hab./km²

|densitat = 1.209,52 hab./km²

|gentilici = torrentí/na

|gentilici = torrentí/na

|còdic_postal = 46900

|còdic_postal = 46900

|festes = 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)

|festes = 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)

|alcalde = Mª José Català Verdet ([[PPCV]])

|alcalde = Jesús Ros Piles ([[PSPV]])

|uep = [http://www.torrent.es Web Oficial de l'Ajuntament]

|uep = [http://www.torrent.es Web Oficial de l'Ajuntament]

|notes =  

|notes =  

}}

}}

 

'''Torrent''' (en [[castellà]] ''Torrente'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] situat en la comarca de [[L'Horta Oest]] de la [[província de Valéncia]].

'''Torrent''' (en [[castellà]] ''Torrente''), és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] situat en la comarca de [[L'Horta Oest]] de la [[província de Valéncia]].

== Història==

== Història==

=== Fundació ===

=== Fundació ===

Torrent se fundà en l'any [[1248]], dèu anys després de la Conquista de [[Valéncia]] per part de [[Jaume I]]. El rei oferí estes terres a ''fra en Hugo de Folcalquier'', tinent de l'Orde de Sant Joan de [[Jerusalem]] (Orde de l'Hospital) per a obtindre la seua ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.

Torrent se fundà en l'any [[1248]], dèu anys despuix de la Conquista de [[Valéncia]] per part de [[Jaume I]]. El rei oferí estes terres a ''fra en Hugo de Folcalquier'', tinent de l'Orde de Sant Joan de [[Jerusalem]] (Orde de l'Hospital) per a obtindre la seua ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.

Finalisada esta guerra, en [[1232]] Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Joan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia [[5 de Maig]] de [[1238]] és feu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.

Finalisada esta guerra, en [[1232]] Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Joan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia [[5 de maig]] de [[1238]] és feu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.

=== Els primers habitants ===

=== Els primers habitants ===

Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arquològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) així com la Torre i la seua fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.

Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arquològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) aixina com la Torre i la seua fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.

Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero és en la romanisació quan es poblarà densament en viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.

Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero és en la romanisació quan es poblarà densament en viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.

Després de la romanisació començà un periodo de domini musulmà, (a partir del [[segle VIII]]) que deixa la seua impronta sobre tot en la geografia urbana, en carrerons estrets i tortuosos, places i assucacs.

Despuix de la romanisació escomençà un periodo de domini musulmà, (a partir del [[sigle VIII]]) que deixa la seua impronta sobre tot en la geografia urbana, en carrerons estrets i tortuosos, places i assucacs.

== '''Monuments''' ==

== Monuments ==

*'''La Torre:''' La torre és el monument més característic de la ciutat. D'orige medieval, construïda en técniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que la  envoltaven. També poseïa uns camins subterràneus. És de base quadrangular en forma piramidal truncada i una alçària de 30 metres. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment té cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canons semicilíndrics. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica en la primera planta.

*'''La Torre:''' La torre és el monument més característic de la ciutat. D'orige migeval, construïda en tècniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que l'envoltaven. També posseïa uns camins subterràneus. És de base quadrangular en forma piramidal truncada i una alçària de 30 metres. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment té cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canó semicilíndriques. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica en la primera planta.

[[Image:Torre_Torrent.jpg|150px|right|thumb|La Torre, situada en la Plaça Major]]

[[Image:Torre_Torrent.jpg|150px|right|thumb|La Torre, situada en la Plaça Major]]

== Museus==  

== Museus==  

*'''Museu Comarcal de l'Hortar Sur:''' És un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamisació social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sur i constituixen les seues senyes d’identitat.

*'''Museu Comarcal de l'Hortar Sur:''' És un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamisació social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sur i constituïxen les seues senyes d’identitat.

El museu es troba instalat en casa de l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauradors construïda durant la primera década del [[segle XX]]. La visita a l’exposició permanent permet conéixer la forma de vida d’una família de la comarca que en la majoria dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra.

El museu es troba instalat en casa de l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauradors construïda durant la primera década del [[sigle XX]]. La visita a l’exposició permanent permet conéixer la forma de vida d’una família de la comarca que en la majoria dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra.

== Festes==  

== Festes==  

Moltes de les seues festes son similars a les que és celebren en Valéncia capital i la seua àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.

Moltes de les seues festes son similars a les que és celebren en Valéncia capital i la seua àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.

*'''Porrat de Sant Antoni Abat (Giner)''': És fa una foguera i una bendicio d'animals.

*'''Porrat de [[Sant Antoni Abat]] ([[giner]])''': És fa una foguera i una bendicio d'animals.

*'''1 de Febrer''': ''L'entrà de la flor''. Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.

*'''1 de [[febrer]]''': ''L'entrà de la flor''. Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.

*'''3 de Febrer: Sant Blai''': en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot el carrer Ramón y Cajal. Eixe dia és venen els típics gayatos i els ''sanblaiets'', que es beneïxen en la parroquia de Sant Lluís Beltran. És també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que Sant Blai és el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris son chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que feu Sant Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el ''rossejat''.

*'''3 de febrer: Sant Blai''': en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot el carrer Ramón y Cajal. Eixe dia és venen els típics gayatos i els ''sanblaiets'', que es beneïxen en la parroquia de Sant Lluís Beltran. És també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que Sant Blai és el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris son chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que feu Sant Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el ''rossejat''.

*'''15 al 19 de març''': [[Falles]].

*'''15 al 19 de [[març]]''': [[Falles]].

*'''Semana Santa''': Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.

*'''[[Semana Santa]]''': Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.

*'''Festes de la Verge del Rosari''': La nit del dissabte al primer [[dumenge]] de [[Maig]] és realisa ''l´Enramà'' en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.  

*'''Festes de la Verge del Rosari''': La nit del dissabte al primer [[dumenge]] de [[maig]] és realisa ''l´Enramà'' en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.  

*'''Festes de la Verge dels Desamparats''': És celebren el segon dumenge de Maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits i cants típics valencians. És una festivitat que és remonta ad este segle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.

*'''Festes de la [[Verge dels Desamparats]]''': És celebren el segon dumenge de maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits i cants típics valencians. És una festivitat que és remonta ad este sigle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.

== Personages Rellevants ==

== Personages Rellevants ==

*[[Anabel Medina]]: tenista, medalla de plata en dobles en els [[Jocs Olímpics de Pekín]] [[2008]].

*[[Anabel Medina]]: tenista, medalla d'[[argent]] en dobles en els [[Jocs Olímpics de Pekín]] [[2008]].

*[[Manuel Herreros]]: conegut com ''Champi'' fon un motocicliste, campeó del món en la categoria de 80cc en [[1989]].

*[[Manuel Herreros]]: conegut com ''Champi'' fon un motocicliste, campeó del món en la categoria de 80cc en [[1989]].