Canvis

{{Valéncia}}

{{Valéncia}}

[[Image:Quart.jpg|275px|right|thumb|<CENTER>Torres de Quart</CENTER>]]

[[File:Torres de Quart (València), o Porta de Quart - 4.jpg|right|thumb|<CENTER>Inscripció en les Torres de Quart</CENTER>]]

Les '''Torres de Quart''', també conegudes com Torres ''de la Calç'', puix eren  les portes d'entrada a la Ciutat de [[Valéncia]] de la calç.

[[File:Torres de Cuart, Valencia, España, 2014-06-30, DD 93.JPG|right|thumb|<CENTER>Interior de les Torres de Quart</CENTER>]]

La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat ([[plaça de La Mare de Deu]], a on està la [[Catedral de Valéncia|Seu]]) va cap a [[Quart de Poblet]]. Esta porta era l'accés per ponent a la ciutat, u del que venia de l'oest i [[Castella]].  

 

 

La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat ([[plaça de La Mare de Deu]], a on està la [[Catedral de Valéncia|Seu]]) va cap a [[Quart de Poblet]]. Esta porta era l'accés per ponent a la ciutat, o del que venia de l'oest i [[Castella]], sent per excelència el lloc d'entrada a la ciutat de Valéncia des del [[Regne de Castella]] i en l'actualitat continuen indicant al visitant el lloc a on comença el centre històric de la ciutat de Valéncia.  

Durant la segona mitat del [[sigle XIX]], se'n va derribar la muralla pero les portes de Quart i [[Torres dels Serrans|Serrans]] se varen salvar per ser en eixe temps presó.

Durant la segona mitat del [[sigle XIX]], se'n va derribar la muralla pero les portes de Quart i [[Torres dels Serrans|Serrans]] se varen salvar per ser en eixe temps presó.

A partir de l'any [[1626]] i fins al [[sigle XVIII]] es va estajar en el seu interior la presó de dones.  

A partir de l'any [[1626]] i fins al [[sigle XVIII]] es va estajar en el seu interior la presó de dones.  

La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèlics, com ara la [[Guerra de Successió]], la [[Guerra del Francés]] i les revolucions [[cantonalisme|cantonals]]. Sobre els seus grossos murs, fets de "cal i canto",  encara es poden observar les ditades dels impactes provocats per les canonades de l'atac de [[Moncey]] i que va ser la primera derrota de l'eixèrcit de [[Napoleó]].  

La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèlics, com ara la [[Guerra de Successió]], la [[Guerra del Francés]] i les revolucions [[cantonalisme|cantonals]]. Sobre els seus grossos murs, fets de "cal i canto",  encara es poden observar les ditades dels impactes provocats per les canonades de l'atac de [[Moncey]] i que va ser la primera derrota de l'eixèrcit de [[Napoleó]].  

== Arquitectura ==

== Arquitectura ==

El seu estil arquitectònic és [[arquitectura gòtica|gòtic]] tardà militar, que s'inspira i imita la porta o arc de triumfo del Castell Nou o ''Maschio Angioino'' de [[Nàpols]], dissenyat pel mallorquí [[Guillem Sagrera]] i a on varen intervindre atres mestres de la [[Corona d'Aragó]] quan Nàpols va ser conquistada per les tropes d'[[Alfons el Magnànim]].

El seu estil arquitectònic és [[arquitectura gòtica|gòtic]] tardà militar, que s'inspira i imita la porta o arc de triumfo del Castell Nou o ''Maschio Angioino'' de [[Nàpols]], dissenyat pel mallorquí [[Guillem Sagrera]] i a on varen intervindre atres mestres de la [[Corona d'Aragó]] quan Nàpols va ser conquistada per les tropes d'[[Alfons el Magnànim]].

Presenten escassa decoració. Destaca a la part baixa una [[molura|molura]] que baixa  cap al sol en forma de talús inclinat, i a la part superior els marlets que coronen les dos torres (afegides en el [[sigle XX]]), l'accés a les quals es fa per  escales de caragol. Entre les dos torres hi ha, en la part de dalt, un balcó corregut emmarletat, i a la part inferior, la porta pròpiament dita, en arc de mig punt, una miqueta deteriorat per les canonades, sobre el que apareixen diversos escuts de la ciutat i el regne i dos forats verticals per a llançar fleches o fusileria als que volien tirar la porta avall.

Presenten escassa decoració. Destaca a la part baixa una [[molura|molura]] que baixa  cap al sol en forma de talús inclinat, i a la part superior els marlets que coronen les dos torres (afegides en el [[sigle XX]]), l'accés a les quals es fa per  escales de caragol. Entre les dos torres hi ha, en la part de dalt, un balcó corregut emmarletat, i a la part inferior, la porta pròpiament dita, en arc de mig punt, una miqueta deteriorat per les canonades, sobre el que apareixen diversos escuts de la ciutat i el regne i dos forats verticals per a llançar fleches o fusileria als que volien tirar la porta avall.

Pel que fa a la part que mira cap a l'interior de la ciutat, igual que a la [[Porta de Serrans]], en la torre de l'esquerra hi ha una magnífica escala d'accés als cossos de dalt, que ací es mostren a ''gola oberta'', és a dir, sense cobrir, en estàncies obertes coronades en voltes gòtiques de creueria. Per tant, la finalitat defensiva de les torres a soles s'aplicava a l'exterior, mentres que l'interior es deixava sense protegir, a petició dels [[regidor|jurats]], per tal que la fortalea no poguera ser utilisada per les forces militars en contra de la pròpia ciutat.  

Pel que fa a la part que mira cap a l'interior de la ciutat, igual que a la [[Porta de Serrans]], en la torre de l'esquerra hi ha una magnífica escala d'accés als cossos de dalt, que ací es mostren a ''gola oberta'', és dir, sense cobrir, en estàncies obertes coronades en voltes gòtiques de creueria. Per tant, la finalitat defensiva de les torres a soles s'aplicava a l'exterior, mentres que l'interior es deixava sense protegir, a petició dels [[regidor|jurats]], per tal que la fortalea no poguera ser utilisada per les forces militars en contra de la pròpia ciutat.  

La disposició de les torres respecte a l'antiga muralla és llaugerament obliqua per a adaptar-se al traçat del carrer de Quart que no obstaculisa perpendicular a la muralla sino en diagonal.

La disposició de les torres respecte a l'antiga muralla és llaugerament obliqua per a adaptar-se al traçat del carrer de Quart que no obstaculisa perpendicular a la muralla sino en diagonal.

L'estil de les Torres de Quart, [[gòtic]] tardà, es repetix en diverses ciutats italianes com ara [[Gènova]].

L'estil de les Torres de Quart, [[gòtic]] tardà, es repetix en diverses ciutats italianes com ara [[Gènova]].

==Enllaços externs==

== Vore també ==

*[http://jdiezarnal.iespana.es/valenciatorrescuarte.html J.D.Arnal]

* [[Torres dels Serrans]]

*[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=11425&sid=ada271a59b40cb8a6dd2fa428fffd107 Valenciafreedom Moncey y las Torres]

 

* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1385 Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià]

* Aragó, Lucila; Azkárraga, José Mª; Salazar, Juan. Valencia 1931-1936 : guia urbana, la ciudad en la II República. 2a edició. Valéncia: Universitat de Valéncia, 2010. ISBN 978-84-370-7757-4

*  «Estudio, diagnosis, limpieza y consolidación de las torres del portal de Quart, Valencia». Loggia, ISSN 1136-758-X, 22-23, 1996, pàg. 79

{{Traduït de|es|Torres_de_Quart}}

* [https://cultural.valencia.es/es/museu/torres-de-quart/ Torres de Quart. CulturalValencia]

* [http://jdiezarnal.iespana.es/valenciatorrescuarte.html J.D.Arnal]

{{Monuments de Valéncia}}

{{Monuments de Valéncia}}