107 119
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 7:
Llínea 7: − + − + − + − + − El 1931 van ser declarades [[monument historic-artístic]] i són protegides per la llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.+ − +
sense resum d'edició
[[Image:Quart.jpg|275px|right|thumb|Torres de Quart]]
[[Image:Quart.jpg|275px|right|thumb|<CENTER>Torres de Quart</CENTER>]]
Les '''Torres de Quart''', també conegudes com Torres ''de la Calç'', puix eren les portes d'entrada a la Ciutat de [[Valéncia]] de la calç.
Les '''Torres de Quart''', també conegudes com Torres ''de la Calç'', puix eren les portes d'entrada a la Ciutat de [[Valéncia]] de la calç.
La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat ([[plaça de La Mare de Deu]], a on esta la [[Catedral de Valéncia|Seu]]) va cap a [[Quart de Poblet]]. Esta porta era l'accés per ponent a la ciutat, u del que venia de l'oest i [[Castella]].
La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat ([[plaça de La Mare de Deu]], a on esta la [[Catedral de Valéncia|Seu]]) va cap a [[Quart de Poblet]]. Esta porta era l'accés per ponent a la ciutat, u del que venia de l'oest i [[Castella]].
Durant la segona mitat del sigle XIX, se'n va derribar la muralla pero les portes de Quart i Serrans se van salvar per ser en eixe temps presó.
Durant la segona mitat del [[sigle XIX]], se'n va derribar la muralla pero les portes de Quart i [[Torres dels Serrans|Serrans]] se van salvar per ser en eixe temps presó.
== Història ==
== Història ==
La Porta de Quart fon construïda entre [[1441]] i [[1460]] per l'arquitecte [[Pere Bonfill]], juntament en Tomàs Oller, [[Francesc Baldomar]], Jaume Pérez i [[Pere Compte]]. Esta porta, oberta cap a ponent, formava part de la [[muralla del sigle XIV]] de València, junt en les [[Torres de Serrans]], obertes cap al nort. Atres portes a diferència de les dos citades, van ser derruïdes a mitat del segle XIX, en l'objectiu d'evitar l'encorsetament de la ciutat i facilitar el creiximent.
La Porta de Quart fon construïda entre [[1441]] i [[1460]] per l'arquitecte [[Pere Bonfill]], juntament en Tomàs Oller, [[Francesc Baldomar]], Jaume Pérez i [[Pere Compte]]. Esta porta, oberta cap a ponent, formava part de la [[muralla del sigle XIV]] de [[Valéncia]], junt en les [[Torres de Serrans]], obertes cap al nort. Atres portes a diferència de les dos citades, van ser derruïdes a mitat del segle XIX, en l'objectiu d'evitar l'encorsetament de la ciutat i facilitar el creiximent.
A partir del 1626 i fins al sigle XVIII es va estajar en el seu interior la presó de dones.
A partir del 1626 i fins al [[sigle XVIII]] es va estajar en el seu interior la presó de dones.
La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèlics, com ara la [[Guerra de Successió]], la [[Guerra del Francés]] i les revolucions [[cantonalisme|cantonals]]. Sobre els seus grossos murs, fets de "cal i canto", encara es poden observar les ditades dels impactes provocats per les canonades de l'atac de Moncey i que va ser la primera derrota de l'eixercit de Napoleó.
La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèlics, com ara la [[Guerra de Successió]], la [[Guerra del Francés]] i les revolucions [[cantonalisme|cantonals]]. Sobre els seus grossos murs, fets de "cal i canto", encara es poden observar les ditades dels impactes provocats per les canonades de l'atac de Moncey i que va ser la primera derrota de l'eixercit de [[Napoleó]].
En [[1931]] van ser declarades [[monument historic-artístic]] i són protegides per la llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.
Durant el 2007 han estat restaurades, tornant una part del seu antic aspecte exterior. Puix la part
Durant el [[2007]] han segut restaurades, tornant una part del seu antic aspecte exterior. Puix la part
superior afegida en el sigle XX no se ha derribat, fe que li modifica una miqueta el seu aspecte original.
superior afegida en el sigle XX no se ha derribat, fe que li modifica una miqueta el seu aspecte original.