Torres de Quart
.png)
,_o_Porta_de_Quart_-_4.jpg)
Les Torres de Quart, també conegudes com Torres de la Calç, puix eren les portes d'entrada a la Ciutat de Valéncia de la calç.
La Porta de Quart o Torres de Quart (o també "portal" o "portes") és un portal que formava part de la muralla migeval que rodejava la Ciutat de Valéncia, el també conegut per Cap i Casal del Regne. Estan situades en l'encreuament del carrer de Guillem de Castro en el carrer de Quart.
La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat (plaça de La Mare de Deu, a on està la Seu) va cap a Quart de Poblet. Esta porta era l'accés per ponent a la ciutat, o del que venia de l'oest i Castella, sent per excelència el lloc d'entrada a la ciutat de Valéncia des del Regne de Castella i en l'actualitat continuen indicant al visitant el lloc a on comença el centre històric de la ciutat de Valéncia.
Durant la segona mitat del sigle XIX, se'n va derribar la muralla pero les portes de Quart i Serrans se varen salvar per ser en eixe temps presó.
Història[editar | editar còdic]
La Porta de Quart fon construïda entre el anys 1441 i 1460 per l'arquitecte Pere Bonfill, juntament en Tomàs Oller, Francesc Baldomar, Jaume Pérez i Pere Compte. Esta porta, oberta cap a ponent, formava part de la muralla del sigle XIV de Valéncia, junt en les Torres dels Serrans, obertes cap al nort. Atres portes a diferència de les dos citades, varen ser derruïdes a mitat del sigle XIX, en l'objectiu d'evitar l'encorsetament de la ciutat i facilitar el creiximent.
A partir de l'any 1626 i fins al sigle XVIII es va estajar en el seu interior la presó de dones.
La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèlics, com ara la Guerra de Successió, la Guerra del Francés i les revolucions cantonals. Sobre els seus grossos murs, fets de "cal i canto", encara es poden observar les ditades dels impactes provocats per les canonades de l'atac de Moncey i que va ser la primera derrota de l'eixèrcit de Napoleó.
En l'any 1931 varen ser declarades monument historic-artístic i són protegides per la llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.
Durant l'any 2007 han segut restaurades, tornant una part del seu antic aspecte exterior. Puix la part superior afegida en el sigle XX no s'ha derribat, fet que li modifica una miqueta el seu aspecte original.
Arquitectura[editar | editar còdic]
El seu estil arquitectònic és gòtic tardà militar, que s'inspira i imita la porta o arc de triumfo del Castell Nou o Maschio Angioino de Nàpols, dissenyat pel mallorquí Guillem Sagrera i a on varen intervindre atres mestres de la Corona d'Aragó quan Nàpols va ser conquistada per les tropes d'Alfons el Magnànim.
A diferència de les hexagonals Torres dels Serrans, les de Quart presenten una planta cilíndrica cap a l'exterior de la ciutat per a dificultar la seua escalada. El cos de la porta està reblit de maçoneria de calç i cantal pel sistema d'encaixonades.
L'edifici consta de tres cossos: Les dos Torres pròpiament dites, de forma cilíndrica, construïdes en morter i assentades sobre un basament de talús i el cos central, de planta rectangular, a on s'obri el portal formant un arc de mig punt.
En el lluït exterior encara se conserven les senyals de l'intens bombardeig patit durant el lloc francés a la ciutat de Valéncia en l'any 1808.
Presenten escassa decoració. Destaca a la part baixa una molura que baixa cap al sol en forma de talús inclinat, i a la part superior els marlets que coronen les dos torres (afegides en el sigle XX), l'accés a les quals es fa per escales de caragol. Entre les dos torres hi ha, en la part de dalt, un balcó corregut emmarletat, i a la part inferior, la porta pròpiament dita, en arc de mig punt, una miqueta deteriorat per les canonades, sobre el que apareixen diversos escuts de la ciutat i el regne i dos forats verticals per a llançar fleches o fusileria als que volien tirar la porta avall.
Pel que fa a la part que mira cap a l'interior de la ciutat, igual que a la Porta de Serrans, en la torre de l'esquerra hi ha una magnífica escala d'accés als cossos de dalt, que ací es mostren a gola oberta, és dir, sense cobrir, en estàncies obertes coronades en voltes gòtiques de creueria. Per tant, la finalitat defensiva de les torres a soles s'aplicava a l'exterior, mentres que l'interior es deixava sense protegir, a petició dels jurats, per tal que la fortalea no poguera ser utilisada per les forces militars en contra de la pròpia ciutat.
La disposició de les torres respecte a l'antiga muralla és llaugerament obliqua per a adaptar-se al traçat del carrer de Quart que no obstaculisa perpendicular a la muralla sino en diagonal.
L'estil de les Torres de Quart, gòtic tardà, es repetix en diverses ciutats italianes com ara Gènova.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià
- Aragó, Lucila; Azkárraga, José Mª; Salazar, Juan. Valencia 1931-1936 : guia urbana, la ciudad en la II República. 2a edició. Valéncia: Universitat de Valéncia, 2010. ISBN 978-84-370-7757-4
- «Estudio, diagnosis, limpieza y consolidación de las torres del portal de Quart, Valencia». Loggia, ISSN 1136-758-X, 22-23, 1996, pàg. 79
- Vaamonde Valencia, José Lino, Salvamento y protección del Tesoro Artístico español durante la guerra, 1936-1939, Caracas, Imprenta de Cromotip, 1973
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8
- JDiezArnal Torres de Cuarte
- Manuel Jesús, Ramírez Blanco. El Portal y las Torres de Quart de Valencia (s.XV). 2008. ISBN: 978-84-8363-211-6
- López Cavero, Javier. Torres de Serranos y de Quart - La ciudad amurallada de Valencia. 2015 Ajuntament de Valéncia
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Torres de Quart.