Edició de «Trénor»

[[File:Trenorexposicion.jpg|thumb|right|175px|Presentació de la Mostra ''"Trenor. L'exposició d'una gran família burguesa"'', celebrada en [[Valéncia]] en l'any [[2009]].]]

'''Trénor''' és una família nobiliària [[Comunitat Valenciana|valenciana]], d'orige [[República d'Irlanda|irlandés]], que es va establir en [[Valéncia]] a principis del [[sigle XIX]]. De marcada tradició militar, varen destacar com a importants comerciants i industrials. 

==Orígens del llinage Trénor==
Alguns han fixat els orígens d'este llinage irlandés en ''Trenmor'' o ''Treanmhar'', el nét dels quals era el poeta [[Oisín]],  guerrer de la [[Fianna]] en el [[Cicle de Fenian]] o Ossiánic de la [[mitologia irlandesa]]. El religiós Patrick Woulfe va afirmar en ''Irish Names and Surnames'' (''Llinages i Noms Irlandesos''), ([[Dublin]], [[1923]]), que deriva del llinage gaèlic ''Mac Treinfhir'' (''fill de Trienfear''), que significa lliteralment ''home fort'' i és un dels més antics d'[[Irlanda]].  El llinage Trénor era molt conegut en el [[sigle XVIII]], especialment en el [[Ulster]], pero és poc freqüent en l'actualitat. La grafia ''Trenor'' és la que va utilisar el primer Trénor de [[Valencia]], si be varen coexistir en [[Irlanda]] atres variants.

La branca valenciana dels Trénor provenia de la chicoteta noblea terratinent irlandesa ([[Gentry]]) des del [[sigle XVIII]], el primer membre de la qual conegut fon John Trenor, difunt en l'any [[1726]]. En l'actualitat hi ha uns huit-cents descendents d'esta família, establits principalment en [[Valéncia]], pero també en [[Astúries]], [[Barcelona]], [[Canàries]] i [[Madrit]].

==Historia==
Fon Thomas Trenor Keating qui va fundar en [[Valéncia]] esta aristocràtica família de militars i comerciants. Naixcut en l'any [[1798]], en [[Irlanda]], va abandonar la seua carrera militar despuix de la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] per a dedicar-se al comerç, seguint els passos de dos familiars seus, el general Philip Keating-Roche i Henry O'Shea. Es va instalar en [[Valéncia]] i va mamprendre diversos negocis, principalment d'importació i exportació. En l'any [[1823]] va mamprendre l'exportació de panses. En l'any [[1825]] va fundar la societat ''Henrique O'Shea, Trenor i Companyia'' i en [[1827]] la ''Banca Trenor''. Un atra de les seues societats fon ''Satchell i Trenor''. En [[1842]] va adquirir la ''Real Fàbrica de Sedes de Vinalesa''. Els seus principals negocis els va dur a terme en la casa ''Anthony Gibbs & Sons'' de [[Londres]] en la que, en [[1847]], va escomençar a importar abonament orgànic d'au del [[Perú]], cridat [[guano]]. Este abonament va tindre gran acceptació en el camp, fins al punt que encara hui es nomena ''guano'' a l'abonament orgànic en l'àmbit agrari valencià. Va entrar també en el sector dels segurs, com per eixemple en la companyia ''La Unión y el Fènix Español'', i en el dels ferrocarrils. Va obtindre també representacions consulars, com el consulat d'[[Estats Units]] en [[Valéncia]] i el viceconsulat de [[Dinamarca]]. En l'any [[1854]] va constituir en el seu nebot William Matheus-Trenor la societat ''Trenor i Companyia''. 

Thomas Trenor Keating va contraure matrimoni en l'any [[1829]] en Brígida Bucelli, filla del capità de fragata Fabiano Bucelli Carletti. Va tindre quatre fills, Federico (n. [[1830]]), Enrique (n. [[1833]]), Tomás (n. [[1835]]) i Ricardo (n. [[1840]]), i una filla, Elena (n. [[1838]]). Esta última va casar en el valencià José Inocencio de Pla White. A excepció d'Enrique, casat en Julia Montesinos, els seus fills barons varen contraure matrimoni en les filles de Vicente Palavicino i Vallés, IX Baró de Frignani i Frignestani i VII Marqués de Mirasol. Despuix de la mort de Thomas Trenor, en [[1858]], els seus fills Federico i Enrique varen prendre el relleu en els negocis familiars.
 
[[File:PalaciobaronesdeAlacuas.JPG|250px|right|thumb|'''Palau dels Barons d'Alaquàs''', actual seu de l'entitat [[Lo Rat Penat]]]]

La seua residència en [[Valéncia]] es trobava en el palau nomenat hui dels Barons d'Alaquàs, en el número 9 del carrer Trinquet de Cavallers, la propietat del qual va adquirir per mig de subasta en [[1845]]. En l'actualitat és la seu de la societat cultural [[Lo Rat Penat]]. 

En el transcurs dels anys, els Trénor varen acumular importants propietats. En l'any [[1838]] Thomas Trenor Keating va adquirir el [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] despuix de la seua [[desamortisació]], la finca del qual va dedicar a l'explotació i comercialisació agrícola. Encara hui és propietat de la família i està declarat Bé d'Interés Cultural per la [[Generalitat Valenciana]]. . En l'últim terç del [[sigle XIX]] varen adquirir el bosc de la Vallesa, en [[Paterna]], que va rebre la visita de [[Alfons XIII]] en l'any [[1923]]. En l'actualitat, la montanya de la Vallesa, encara propietat de la família, constituïx una important àrea forestal de gran valor ecològic dins de l'àrea metropolitana de [[Valéncia]]. També era de la seua propietat l'''Hort de Trénor'' en [[Torrent]], el [[Palau dels Pardo de Donlebún]] en [[Castropol]], [[Astúries]] i el [[Palau dels Comtes de Cervellon]], en [[Anna]], entre atres.

La societat familiar va continuar la seua activitat a lo llarc de tot el [[sigle XIX]] i primer terç del [[sigle XX]]. Als negocis habituals es varen sumar atres, com la Refineria Colonial de [[Badalona]], dedicada a la fabricació de terrosos de sucre, i la fàbrica d'àcit sulfúric i abonaments del Grau, pionera en [[Espanya]] en la tècnica de solubilisar els fosfats a través d'est àcit. En estos anys varen entrar en la societat alguns dels seus nets, entre els que va destacar [[Tomás Trénor i Palavicino]], [[Marquesat del Túria|I Marqués del Túria]], títul que li fon concedit per [[Alfons XIII]] per la promoció de l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]]. 

Segons afirma la ''Gran Enciclopèdia de la Regió Valenciana'', esta ingent activitat empresarial dels Trénor ''"va contribuir d'una manera decisiva al desenroll industrial i agrícola del [[Regne de Valéncia]]".''

==Títuls nobiliaris==
[[File:EscudoTrénor.gif|thumb|left|Escut d'armes dels Trénor]]
Ademés del [[Marquesat del Túria]], concedit a [[Tomás Trénor i Palavicino]] en [[1909]], els Trénor varen ser distinguits en atres títuls de noblea, com el comtat de Trénor, concedit a Francisco Trénor i Palavicino, en [[1911]], o el comtat de la Vallesa de Mandor, en [[Grandea d'Espanya]], concedit a Enrique Trénor i Montesinos, en [[1921]]. Al llarc dels anys, varen emparentar en atres famílies de la noblea valenciana i espanyola, vinculant-los a atres títuls del Regne com les Baronies d'Alaquàs i Picassent, els Comtats de Berbedel, Casp, Montornés, Noroña i de la Ventosa, o els Marquesats de Cordeñas, González de Quirós, Fuentehermosa, Lara, Mascarell de Sant Joan, Mirasol, Serdañola i Sot, entre atres. Algunes branques familiars sorgides de les distintes unions matrimonials són els Gómez-Trénor, Calabuig-Trénor, Garrigues-Trénor, Trénor-Pardo de Donlebún, Trénor-Despujol i Trénor-Löwenstein-Wertheim-Rosenberg, entre atres.

Alguns membres d'esta família varen ser cavallers de l'[[Orde de Malta]] i [[Grans d'Espanya]]. I molts d'ells varen ser distinguits en les màximes condecoracions civils i militars.

El lema de la família és ''Facta, non verba'' (''Fets, no paraules'').

==Trénor ilustres==
[[File:Tomás Trénor y Palavicino.jpg|thumb|175px|right|[[Tomás Trénor i Palavicino]], el primer [[Marques del Túria]] (Valéncia, 1864 - Madrit, 1913).]]

*Thomas Trenor Keating ([[Dublin]], [[Irlanda]], [[1798]] - [[Valéncia]], [[1858]]). Industrial. Fundador de la dinastia Trénor en [[Valéncia]].
*Federico Trénor i Bucelli ([[Valéncia]], [[1830]] - [[1897]]). Industrial, vicecònsul de [[Dinamarca]], diputat provincial i conseller del [[Banc d'Espanya]].
*Enrique Trénor i Bucelli ([[Valéncia]], [[1833]]-[[1916]]). Banquer. 
*Enrique Trénor i Montesinos ([[Valéncia]], [[1861]]-[[1928]]), I comte la Vallesa de Mandor i Comte de Montornés. Diputat en Talls, president d'honor de la Comissió Internacional d'Agricultura de [[Paris]] i representant espanyol en l'Institut Internacional d'Agricultura de [[Roma]]. Acadèmic de l'Acadèmia Nacional d'Agricultura de [[França]] i vicepresident de l'Associació d'Agricultors de [[Espanya]].
*[[Tomás Trénor i Palavicino]] ([[Valéncia]], [[1864]] - [[Madrit]], [[1913]]), [[marquesat del Túria|I Marqués del Túria]]. Militar, empresari i polític (diputat en Corts).
*Vicente Trénor i Palavicino ([[Valéncia]], [[1865]] - [[Palma de Mallorca]], [[1938]]), marqués de Sardañola i de Sot. Militar, president de la Diputació de Valéncia.
*[[Lleopolt Trénor i Palavicino]] ([[Madrit]], [[1870]]- [[Valéncia]], [[1937]]). Escritor, doctor en Dret i ingenier electriciste.
*Francisco Trénor i Palavicino ([[Valéncia]], [[1873]]-[[1935]]), I Comte de Trénor. Diputat en Corts i senador.
*[[Juan Antonio Gómez Trénor]], Comte de Trénor. Diputat en Corts i alcalde de [[Valéncia]] ([[1943]]-[[1947]]).
*[[Tomás Trénor Azcárraga]] ([[Valéncia]], [[1894]]-[[1981]]), [[marquesat del Túria|II Marqués del Túria]]. Diputat en Corts i alcalde de [[Valéncia]] ([[1955]]-[[1958]]). 
*Eulogio Gómez-Trénor Fos, ([[Valéncia]], [[1922]]-[[2003]]). Diputat en Corts.
*[[Gonzalo Moure|Gonzalo Moure Trénor]], ([[Valéncia]], [[1951]]), escritor.

==Bibliografia==
*Muñoz-Peirats, María José (2006). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. (ed.). Nobleza valenciana. Un paseo por la Historia., pp. 816. ISBN 84-482-4290-4. 
*Donoso Anes, Rafael; Giner Inchausti, Begoña, Ruiz Llopis, Amparo (2006). De Computis: Revista Española de Historia de la Contabilidad (ed.). La contabilidad de costes a finales del s. XIX: el caso de la empresa española Trénor y Cía. (1838-1926), pp. 42-67. 
*Zabala, Fernanda; Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos (2003). Carena Editors, S.L. (ed.). 125 valencianos en la historia, pp. 258. ISBN 8487398642. 
*Sierera Miralles, Carles; Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos (2008). Universidad de Valencia (ed.). Cuando el fútbol no era el rey: Los deportes en el espacio público de la Ciudad de Valencia, 1875-1909. ISBN 8437070945.

==Enllaços externs==
*[http://www.abcgenealogia.com/Trenor00.html#Banca ABC Genealogia: Trénor].
*[http://www.blasoneshispanos.com/Genealogia/ElencoDeNobleza/TitulosNobiliarosC.htm Elenco de Nobleza Española - Títuls nobiliaris d'Espanya]
*[http://www.memodoc.com/liste_titres_noblesse_espagnols.htm Memodoc - Liste des Titres de Noblesse de Familles Espagnoles]
*[http://www.uv.es/cultura/c/docs/exptrenor09cast.htm Universitat de Valéncia: Trénor. L'Exposició d'una família burguesa].
*[https://intranet.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/indiceHistorico&letra=t www.congreso.es Congres dels Diputats Índex històric de diputats]
*[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf  Biografies de polítics valencians]
*[http://www.ctav.es/icaro/obras/obras.asp?id=20071016128241112787 CTAV Colege Territorial d'Arquitectes de Valéncia. Lo Rat Penat. Palau dels Barons d'Alaquàs. C/ Trinquet de Cavallers 9]
*[http://www.vivirasturias.com/asturias/castropol/palacio-de-los-condes-de-trenor-o-de-los-pardo-donlebun/es vivirasturias.com Palau dels Condes de Trénor, en Astúries]
*[http://www.historiadeanna.com/XIXP Historia d'Anna]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Trénor}}

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Llinages valencians]]
[[Categoria:Famílies nobiliàries d'Espanya|Trenor]]