107 008
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − {{En desenroll}} − − − + − + + Llínea 13:
Llínea 11: − + Llínea 26:
Llínea 24: − + − + − +
sense resum d'edició
{{Ficha de tractat
{{Ficha de tractat
|nom = Tractats constitutius de la Comunitat Econòmica Europea
|nom = Tractats constitutius de la Comunitat Econòmica Europea
|subtítul = Tractats de Roma
|subtítul = Tractats de Roma
|image =
|image = Treaty of Rome.jpg
|image_tamany =
|image_tamany =
|imagen_peu =
|image_peu = La cerimònia de firma del Tractat en el Palazzo dei Conservatori en la Colina Capitolina
|tipo = Tractat fundacional
|tipo = Tractat fundacional
|data_redacció =
|data_redacció =
|lloc_subscripció = [[Colina Capitolina]], [[Roma]], [[Italia]]
|lloc_subscripció = [[Colina Capitolina]], [[Roma]], [[Italia]]
|data_sagellat =
|data_sagellat =
|data_efectiu = 1 de gener de 1958
|data_efectiu = 1 de giner de 1958
|condició_efectiu =
|condició_efectiu =
|data_expiració =
|data_expiració =
Els '''Tractats de Roma''', firmats el [[25 de març]] de [[1957]], són dos dels tractats que varen donar orige a l'[[Unió Europea]]. Abdós tractats varen ser firmats per [[Alemània Federal]], [[Bèlgica]], [[Quarta República Francesa|França]], [[Itàlia]], [[Luxemburc]], i els [[Paisos Baixos]].
Els '''Tractats de Roma''', firmats el [[25 de març]] de [[1957]], són dos dels tractats que varen donar orige a l'[[Unió Europea]]. Abdós tractats varen ser firmats per [[Alemània Federal]], [[Bèlgica]], [[Quarta República Francesa|França]], [[Itàlia]], [[Luxemburc]], i els [[Paisos Baixos]].
El primer va establir la [[Comunitat Econòmica Europea]] (CEE) i el segon va establir la [[Comunitat Europea de l'Energia Atòmica]] (CEEA o Euratom). Abdós tractats junt en el de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]] (#SECA), varen donar orige posteriorment a les [[Comunitats Europees]].
El primer va establir la [[Comunitat Econòmica Europea]] (CEE) i el segon va establir la [[Comunitat Europea de l'Energia Atòmica]] (CEEA o Euratom). Abdós tractats junt en el de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]] (CECA), varen donar orige posteriorment a les [[Comunitats Europees]].
Despuix de ser ratificats pels parlaments de cada estat, els tractats varen entrar en vigor l'[[1 de giner]] de [[1958]] i el tractat de la @CEE ha segut modificat en numeroses ocasions. Des de llavors s'ha canviat de nom des del '''Tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea''' al '''Tractat constitutiu de la Comunitat Europea''' i finalment, '''Tractat de Funcionament de l'Unió'''.
Despuix de ser ratificats pels parlaments de cada estat, els tractats varen entrar en vigor l'[[1 de giner]] de [[1958]] i el tractat de la CEE ha segut modificat en numeroses ocasions. Des de llavors s'ha canviat de nom des del '''Tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea''' al '''Tractat constitutiu de la Comunitat Europea''' i finalment, '''Tractat de Funcionament de l'Unió'''.
Varen ser les primeres organisacions internacionals [[supranacional]]és, despuix de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]] (C.I.C.A), creada uns anys abans. Els tres conformen els "Tractats Constitutius" de les [[Comunitats Europees]].
Varen ser les primeres organisacions internacionals [[supranacional]]s, despuix de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]] (C.I.C.A), creada uns anys abans. Els tres conformen els "Tractats Constitutius" de les [[Comunitats Europees]].
Els firmants de l'acort varen ser [[Paul-Henri Spaak]], [[Antonio Segni]] i [[Konrad Adenauer]] entre uns atres.
Els firmants de l'acort varen ser [[Paul-Henri Spaak]], [[Antonio Segni]] i [[Konrad Adenauer]] entre uns atres.