Edició de «Transició espanyola»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''Transició Espanyola''' és el periodo històric en el que es dona el procés pel qual [[Espanya]] deixa arrere el règim dictatorial del general [[Francisco Franco]], passant a regir-se per una [[Constitució]] que consagrava un Estat [[estat del benestar|social]], [[democràcia|democràtic]] i [[Estat de Dret|de Dret]]. | La '''Transició Espanyola''' és el periodo històric en el que es dona el procés pel qual [[Espanya]] deixa arrere el règim dictatorial del general [[Francisco Franco]], passant a regir-se per una [[Constitució]] que consagrava un Estat [[estat del benestar|social]], [[democràcia|democràtic]] i [[Estat de Dret|de Dret]]. | ||
| − | Respecte a la duració exacta de la transició, alguns l'emmarquen dins del periodo comprés entre la proclamació de [[Joan Carles I de Borbón]] com [[rei d'Espanya]] el [[22 de novembre]] de [[1975]] i l'entrada en vigor de la [[Constitució del 78|Constitució]], el [[29 de decembre]] de [[1978]]. Molts atres la situen entre dos dates clau: el [[20 de novembre]] de 1975, quan mor el dictador Francisco Franco; i el [[28 d'octubre]] de [[1982]], any en que deixa de governar la [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]] (UCD), partit que va promoure el canvi de règim polític i l'aprovació de la Constitució del 78, en l'elaboració de la qual va participar en tres dels set ponents que es | + | Respecte a la duració exacta de la transició, alguns l'emmarquen dins del periodo comprés entre la proclamació de [[Joan Carles I de Borbón]] com [[rei d'Espanya]] el [[22 de novembre]] de [[1975]] i l'entrada en vigor de la [[Constitució del 78|Constitució]], el [[29 de decembre]] de [[1978]]. Molts atres la situen entre dos dates clau: el [[20 de novembre]] de 1975, quan mor el dictador Francisco Franco; i el [[28 d'octubre]] de [[1982]], any en que deixa de governar la [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]] (UCD), partit que va promoure el canvi de règim polític i l'aprovació de la Constitució del 78, en l'elaboració de la qual va participar en tres dels set ponents que es van encarregar de la redacció del text. No obstant, també és possible trobar autors que situen l'inici de la transició en l'aprovació de la [[Llei Orgànica]] de l'Estat en [[1966]] o que prolonguen la seua duració fins a les eleccions de l'any [[1996]] en les que va guanyar el [[Partit Popular]]. |
Centrant-nos en el periodo que sol considerar-se pels historiadors com el més precís, s'iniciaria en la mort del general Franco, el 20 de novembre de 1975. El denominat [[Consell de Regència]] va assumir, de forma transitòria, les funcions de la Direcció de l'Estat fins al 22 de novembre, data en que és proclamat [[rei]] davant de les [[Corts]] i el Consell del Regne Joan Carles I de Borbón. | Centrant-nos en el periodo que sol considerar-se pels historiadors com el més precís, s'iniciaria en la mort del general Franco, el 20 de novembre de 1975. El denominat [[Consell de Regència]] va assumir, de forma transitòria, les funcions de la Direcció de l'Estat fins al 22 de novembre, data en que és proclamat [[rei]] davant de les [[Corts]] i el Consell del Regne Joan Carles I de Borbón. | ||
| − | El rei va confirmar en el seu càrrec al [[president del Govern]] del règim franquiste, [[Carlos Arias Navarro]]. No obstant, pronte es manifestaria la dificultat de dur a terme reformes polítiques | + | El rei va confirmar en el seu càrrec al [[president del Govern]] del règim franquiste, [[Carlos Arias Navarro]]. No obstant, pronte es manifestaria la dificultat de dur a terme reformes polítiques davall el seu Govern, lo que produiria un distanciament cada vegada major entre Arias Navarro i Joan Carles I. Finalment el president del Govern va presentar la seua dimissió al rei el dia [[1 de juliol]] de [[1976]]. Arias Navarro seria rellevat en el seu càrrec per [[Adolfo Suárez]], qui s'encarregaria d'empostar les conversacions en els principals líders dels diferents [[partits polítics]] i forces socials, més o menys llegals o tolerades, de cara a instaurar un règim democràtic a Espanya. |
| − | El camí utilisat fon l'elaboració d'una nova Llei Fonamental, l'octava, la [[Llei per a la Reforma Política]] que, no sense tensions, fon finalment aprovada per les Corts i someses a [[Referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política|referèndum]] el dia [[15 de decembre]] de 1976. Com a conseqüència de la seua aprovació pel poble espanyol, esta llei es va promulgar el [[4 de giner]] de [[1977]]. Esta norma contenia la derogació tàcita del sistema polític franquiste en | + | El camí utilisat fon l'elaboració d'una nova Llei Fonamental, l'octava, la [[Llei per a la Reforma Política]] que, no sense tensions, fon finalment aprovada per les Corts i someses a [[Referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política|referèndum]] el dia [[15 de decembre]] de 1976. Com a conseqüència de la seua aprovació pel poble espanyol, esta llei es va promulgar el [[4 de giner]] de [[1977]]. Esta norma contenia la derogació tàcita del sistema polític franquiste en només cinc artículs i una convocatòria d'eleccions democràtiques. |
| − | Estes eleccions es | + | Estes eleccions es van celebrar finalment el dia [[15 de juny]] de 1977. Eren les primeres eleccions democràtiques des de la [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]]. Unió de Centre Democràtic fon el partit més votat encara que no conseguix la majoria absoluta i és el partit encarregat de formar govern. A partir d'eixe moment comença el procés de construcció de la democràcia a Espanya i de la redacció d'una nova Constitució. |
El [[6 de decembre]] de 1978 es va aprovar en [[Referèndum per a la ratificació de la Constitució espanyola|referèndum la Constitució Espanyola]], entrant en vigor el 29 de decembre. | El [[6 de decembre]] de 1978 es va aprovar en [[Referèndum per a la ratificació de la Constitució espanyola|referèndum la Constitució Espanyola]], entrant en vigor el 29 de decembre. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
A principis de [[1981]] dimitix Adolfo Suárez a causa del distanciament en el rei i a les pressions internes del seu partit. Durant la celebració de la votació en el [[Congrés dels Diputats]] per a triar com a successor a [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] es produïx el [[colp d'Estat]] dirigit per [[Antonio Tejero]], [[Alfonso Armada]] i [[Jaime Milans del Bosch]], entre atres. El colp, conegut com ''[[Colp d'Estat a Espanya de 1981|23-F]] '', fracassarà. | A principis de [[1981]] dimitix Adolfo Suárez a causa del distanciament en el rei i a les pressions internes del seu partit. Durant la celebració de la votació en el [[Congrés dels Diputats]] per a triar com a successor a [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] es produïx el [[colp d'Estat]] dirigit per [[Antonio Tejero]], [[Alfonso Armada]] i [[Jaime Milans del Bosch]], entre atres. El colp, conegut com ''[[Colp d'Estat a Espanya de 1981|23-F]] '', fracassarà. | ||
| − | Les tensions internes de la UCD provocarien la seua desintegració a lo llarc | + | Les tensions internes de la UCD provocarien la seua desintegració a lo llarc de 1981 i [[1982]]. El segment [[democratacristià]] acabaria integrant-se en [[Aliança Popular]], passant aixina a ocupar la franja de centre-dreta. D'atra banda, els membres més pròxims a la [[social-democràcia]] s'unirien a les files del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE). |
El (PSOE) va succeir a la UCD despuix d'obtindre majoria absoluta en les [[Eleccions generals espanyoles de 1982|eleccions generals del 82]], ocupant 202 dels 350 bancs, i començant aixina la [[II Llegislatura d'Espanya]]. Per primera vegada des de les [[eleccions generals espanyoles de 1936|eleccions generals de 1936]], un partit considerat d'[[esquerra (política)|esquerres]] formaria govern. | El (PSOE) va succeir a la UCD despuix d'obtindre majoria absoluta en les [[Eleccions generals espanyoles de 1982|eleccions generals del 82]], ocupant 202 dels 350 bancs, i començant aixina la [[II Llegislatura d'Espanya]]. Per primera vegada des de les [[eleccions generals espanyoles de 1936|eleccions generals de 1936]], un partit considerat d'[[esquerra (política)|esquerres]] formaria govern. | ||