106 840
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + − + − Este modo de transport, en principi, es va pensar i va desenrollar únicament per a passagers; no obstant, gràcies a l'us de [[Element unitari de càrrega|contenidors aéreus]] i al disseny de nous [[Avió|avions]] destinats a càrrega, el volum de mercaderies transportat per este mig s'incrementa any rere any.+ − Les bestreta de la [[navegació aérea]], de les [[Telecomunicació|telecomunicacions]] i de les facilitats electròniques han permés que l'[[aviació]] haja progressat de forma sorprenent. − El transport aéreu és la modalitat de transport més regulada en el globo terrestre. A raïl de la [[II Guerra Mundial]], la majoria dels països del món varen subscriure el [[Conveni sobre Aviació Civil Internacional|Conveni de Chicago]] en l'any [[1944]] a on es varen assentar les bases de les regulacions del transport aéreu.+ − En desenrollar-se en el mig aéreu, goja de la ventaja de la continuïtat d'este, que s'estén sobre terra i mar, pero està llimitat per la necessitat de costoses [[Aeroport|infraestructures]] i un major cost econòmic que el restant dels mijos de transport.+ − == Característiques del transport aéreu ==+ − * '''Rapidea''': és el mig de transport més ràpit per a llargues distàncies. Resulta imprescindible per a enviaments urgents, de mercaderies peridores o d'alt valor monetari. − * '''Cost elevat''': també resulta el més costós per [[quilogram|kg]] o [[Metro cúbic|m³]] transportat de tots els mijos de transport. − * '''Càrrega llimitada''': per la capacitat de càrrega per pes o per volum de l'avió i les mesures de les portes i accessos. − == Tipos d'avions ==+ − {{AP|Aeronau}} − En la classificació de les aeronaus segons el seu disseny apareixen: − * Els [[aerodin]]s: aeronaus més pesades que l'aire i, per lo tant, les úniques capaces de generar sustentació; com el [[avió]] i el [[helicòpter]], entre atres vehículs − * Els [[aerostat]]s: aeronaus més llaugeres que l'aire, per lo que no generen sustentació; com el [[globo aerostátic]] i el [[dirigible]]. − També es pot classificar les aeronaus segons el tipo de càrrega que transporten:+ − + − * [[Avió de càrrega]]: destinat al transport de mercaderia en la seua totalitat.+ + − {| border="1" cellpadding="2"+ − |+ Càrrega transportada per tipo d'avió <ref>{{cita libro|apellido=Baena|nombre=Josep|título=Transporte internacional|fechaacceso=22 de enero de 2010|edición=Primera|año=2002|editorial=Fundación EMI-Manresa|ubicación=Manresa (Barcelona, España)|isbn=84-86684-17-X|capítulo=Capítulo 7. Transporte aéreo|páginas=52}}</ref> − |- − | align="center" | Tamany del avió || align="center" | Porcentaje − |- − | Avió chicotet (fins a 30 t de càrrega) || align="center" | 46 % − |- − | Avión mijà (entre 30 y 50 t de càrrega) || align="center" | 36 % − |- − | Avión gran (més de 50 t de càrrega) || align="center" | 18 % − |} − == Servicis aéreus o aviació civil ==+ − {{{AP|Aviació comercial}}} − {{AP|Aviació general}} − El primer vol autopropulsado d'un aeroplà va tindre lloc en l'any [[1903]] i va ser protagonisat pels germans [[Orville i Wilbur Wright]], considerats pares de l'aviació moderna.<ref name="WDL">{{cita web|url=http://www.wdl.org/es/item/11372/|título=Telegrama de Orville Wright (Kitty Hawk, Carolina del Norte) a su padre, en el que anuncia cuatro vuelos exitosos, 17 de diciembre de 1903|fechaacceso=21 de julio de 2013|fecha=17 de diciembre de 1903}}</ref>. − Dins de l'àmbit civil, el servici de transport aéreu inclou dos grans categories:+ − * [[Aviació comercial]], que pot ser regular ([[Aerollínea|llínees aérees]]) i no regular ([[vol chàrter]]). Les llínees aérees es caracterisen per estar subjectes a itineraris, horaris i freqüències, independentment de la demanda que posseïxquen. Els servicis no regulars són també coneguts com «a demanda». El sector que presta servicis de transport de passagers o càrrega és conegut en el seu conjunt com [[indústria aerocomercial]]. − * [[Aviació general]], que comprén el resto de vols tant comercials com a privats (escoles de pilots, fotografia aérea, ambulància aérea, tractaments agrícoles, extinció d'incendis...) − + − {{@AP|Aeroport}} − Els [[aeròdroms]] són una part necessària per al transport aéreu. Un [[aeròdrom]] permet el [[envolament]] i [[aterrisage]] de les aeronaus. − Els aeroports de dividixen en dos parts: El costat d'aire (de l'anglés ''air-side''), que inclou la [[pista d'aterrisage|pista]] (per a envolament i aterrisage), les [[carrer de rodage|pistes de carreter]], els [[hangar]]és i les zones d'aparcament dels avions (zones Apron). El costat de terra de l'aeròdrom (de l'anglés ''land-side'') està dedicat al [[passager]], i inclou la [[Terminal aeroportuaria|terminal de passagers]], les zones de comerç, aduana, servicis, estacionaments i demés.+ + + + + + + + + + + + + + + + + − + − El desenroll del [[transport multimodal]] ha obligat al transport aéreu a dispondre d'equips que reduïxquen els temps de càrrega i descàrrega per a reduir el cost. La [[Associació de Transport Aéreu Internacional|IATA]] ha realisat un esforç de normalisació dels elements de càrrega i en l'any [[1969]] va publicar el seu programa de «unitizació» o agrupació de les mercaderies en unitats superiors de càrrega, com el [[contenidor]] en el [[transport marítim]].+ + + − Els elements de càrrega són dispositius que s'utilisen per a contindre o subjectar la càrrega dins de l'avió. Existixen dos tipos d'elements de càrrega:+ − # [[Subjecció de càrrega|Elements de subjecció]] o ''tie down equipment''+ − # [[Element unitari de càrrega|Elements unitaris de càrrega]] o ''unit lloeu devices'', ULD. − − Per una atra part l'unitat de mesura utilisada en el transport de mercaderia per avió és el «FTK» (per les inicials en [[idioma anglés|anglés]] de ''Freight tonne-kilometrar'') que representa les tonellades de càrrega transportada per quilómetro. − − == Història == − El transport aéreu és la forma de transport modern que més ràpidament es va desenrollar. Encara que els pioners de l'aviació en [[Estats Units]], [[Germans Wright|Orville i Wilbur Wright]], varen fer el primer vol en l'aparat més pesat que l'aire en [[Kitty Hawk (Carolina del Nort)|Kitty Hawk]], [[Carolina del Nort]], en l'any [[1903]], no va ser fins al cap de la [[Primera Guerra Mundial]] quan el transport aéreu va alcançar un lloc destacat en tots els països. − − Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] els transportistes aéreus comercials varen rebre un major impuls quan els propulsors dels avions es varen fer més grans i eficients. Un alvanç important va tindre lloc en [[1958]] en l'inauguració, per part de les llínees aérees britàniques i nortamericanes, de l'[[Avió de reacció|avió]] per al transport comercial. A part dels avions supersònics, un gran alvanç en els viages aéreus va ser l'introducció, en l'any [[1970]], del [[Boeing 747]], el cridat reactor Jumbo, que pot traslladar des de 360 fins a més de 500 passagers en vols regulars. − − En [[Espanya]] també té gran importància el de transport aéreu, tant per a vols nacionals com per als internacionals. El primer és bàsic per a les relacions entre els territoris insulars de [[Balears]] i [[Canàries]] en la Península; ademés, les distàncies existents en la Península entre la capital i les ciutats costeres han fet rendables els desplaçaments per avió. Els conexions internacionals s'han incrementat per la situació estratègica de la Península en el món, sobretot en les relacions entre Llatinoamèrica i els països europeus i al fet de que siga un gran destí turístic mundial. − − També el transport aéreu ha tengut un gran creiximent en els últims 40 anys en Llatinoamèrica. [[Argentina]], [[Brasil]], [[Colòmbia]], [[Mèxic]] i [[Veneçuela]] són els països en major número de quilómetros volats en llínees aérees regulars. Les grans ciutats llatinoamericanes ([[Ciutat de Mèxic]], [[Buenos Aires]], [[São Paulo]] i [[Rio de Janeiro]]) són el principal punt d'orige i destí de la regió, encara que regularment les seues llínees aérees realisen vols cap a [[Extrem Orient]], [[Pròxim Orient]], [[Europa]], Estats Units i [[Canadà]]. Colòmbia, en [http://1919 1919], va ser el primer país que va tindre llínees aérees comercials. − − === Primers avions === − Un dels somis més vells de l'home ha segut el de volar i és aixina com inicia una busca constant per a inventar aparats que li permeten solcar els aires. [[Otto Lilienthal|Lilienthal]], inspirant-se en els pardals, va crear un planejador en llínea aerodinàmica. També es considera a [[Leonardo da Vinci]] precursor de la creació d'aeronaus. [[Traian Vuia]] va ser un inventor rumà que va dissenyar, va construir i va conseguir fer volar el primer avió autopropulsat més pesat que l'aire. Els germans Wright havien conseguit realisar el seu primer vol el [[17 de decembre]] de [[1903]], tres anys abans que Vuia pero varen amprar una catapulta per a conseguir l'envolament. − − === Globos aerostàtics === − En l'any [[1700]] es va començar a experimentar utilisant globos més llaugers que l'aire i aixina es va inventar el globo aerostàtic. Va ser tant l'auge dels globos elevats per [[hidrogen]] que es va crear un globo de passagers, pero este mig de transport en l'actualitat s'utilisa com a mig de diversió i per al turisme. Va ser creat pels germans [[Germans Montgolfier|Joseph i Jacques Montgolfier]]. − − === Avió d'hèliç i helicòpter === − Sorgixen en la [[Primera Guerra Mundial]], pero en la [[Segona Guerra Mundial]] s'alcança el major desenroll dels avions propulsats per hèliç. Hui en dia ha segut substituït per l'avió propulsat en motor de propulsió a chorro. − − L'helicòpter alcança el seu perfeccionament en la segona guerra mundial, ara servix com a eficaç mig de transport i servici en les grans ciutats degut a que la majoria d'edificis i hotels conten en ells. − − === Aeronaus modernes === − L'Indústria Aeronàutica, ha conseguit alcançar una rellevància important degut a que es fabriquen avions tan ràpits com la velocitat del sò, naus exploradores de l'espai, grans naus per a passagers que donen regrés al món. Entre els avions de passagers més importants estan: − − * [[Douglas DC-3]] − * [[Boeing 747|Boeing 747 (Jumbo Jet)]] − * [[Concort]] − * [[Tupolev El teu-144]] − * [[Airbus A380]] − − El [[4 d'octubre]] de [[1957]], [[Rússia]] va enviar el primer satèlit artificial de la [[Terra]] i des de llavors l'home ha buscat la manera de viajar a l'espai. El [[12 d'abril]] de [[1961]], es va elevar des de la plataforma de llançament el [[Vostok 1]] i despuix d'una hora en 48 minuts va retornar despuix de donar el regrés al món en un passager, [[Yuri Gagarin]]. − − Aixina en l'actualitat l'home busca inventar naus que ho transporten més allà del nostre planeta. − + − * [[Aeroport internacional]] − * [[Associació de Transport Aéreu Internacional]], *IATA − * [[Aviació]] − * [[Calle de rodage]] − * [[*Eurocontrol]] − * [[Factor d'estiba]] − * [[Navegació aérea]] − * [[Organisació d'Aviació Civil Internacional]], *OACI − * [[Pista d'aterrisage]] − * [[Transport marítim]] − − == Referències == − {{listaref}} − − == Bibliografia == − * {{cita libro|apellidos=Anaya Tejero|nombre=Julio Juan|título=El transporte de mercancías. (Enfoque logístico de la distribución).|edición=Primera|año=2009|editorial=ESIC Editorial|ubicación=Pozuelo de Alarcón (Madrid, España)|isbn=978-84-76356-612-4|páginas=178}} − * {{cita libro|apellidos=Arán Iglesia|nombre=Javier|título=Descubrir la carga aérea|fechaacceso=21 de diciembre de 2010|edición=Primera|año=2003|editorial=Centro de Documentación y Publicaciones de Aena|ubicación=Madrid (España)|isbn=84-95135-77-9|capítulo=Capítulo 2. La comunidad de carga aérea.|páginas=44-67}} − * {{cita libro|apellidos=Mira Galiana|nombre=Jaime|editor=Centro Intermodal de Logística, S.A. (Cilsa) e Instituto de Logística Iberoamericano (ILI)|título=La gestión del transporte. Introducción a la cadena de transporte|año=2001|editorial=Marge Design Editors, S.L.|ubicación=Barcelona (España)|isbn=84-86684-12-9|páginas=160}} − − [[Categoria:Transport]] − [[Categoria:Transport per avió| ]] − [[Categoria:Control i gestió del trànsit aéreu]] − {{Traduït de|es|Transporte aéreo}}+ + + + + − [[ar:طيران مدني]]+ − [[bg:Гражданска авиация]]+ − [[bs:Civilna avijacija]] − [[cs:Civilní letectví]] − [[de:Zivile Luftfahrt]] − [[el:Πολιτική αεροπορία]] − [[en:Civil aviation]] − [[fr:Aviation civile]] − [[he:תעופה אזרחית]] − [[ja:民間機]] − [[ka:სამოქალაქო ავიაცია]] − [[nl:Burgerluchtvaart]] − [[ro:Aviație civilă]] − [[ru:Гражданская авиация]] − [[sr:Цивилно ваздухопловство]] − [[tr:Sivil havacılık]] − [[uk:Цивільна авіація]] − [[zh:民用航空]] − [[es:Transporte aéreo]] − {{Traduït de|es|Transporte aéreo}}+ + +
sense resum d'edició
El '''transport aéreu''' o '''transport per avió''' és el servici de traslladar d'un lloc a un atre, [[passager]]s o [[Càrrega de pago|carregament]], per mig de l'utilisació de [[aeronau]]s, en fins lucratiu. Si este transport té fins [[Forces armades|militars]], este s'inclou en les activitats de [[llogística]].
[[File:BennyGoodmanandBandStageDoorCanteen.jpg|thumb|200px|Banda de Jazz]]
El '''''Jazz''''' és un [[gènero musical]], originari de [[Nova Orleans]] ([[Louisiana]], [[Estats Units d'Amèrica]]), a on es barreja una rítmica pròpia dels negres nortamericans (''[[blues]] '', principalment, pero també les ''work songs'', el ''ragtime'', les cançons dels "Minstrels") en una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer ([[trompeta]], [[corneta]], [[clarinet]], [[trombó]], [[tuba]], [[contrabaix|baix]], [[bombo]] i [[platerets]]).
[[Archiu:World-airline-routemap-2009.png|thumb|310px|Llínees comercials de transport per [[avió]] en l'any [[2009]]]]
Quan estos conjunts s'estabilisaren, substituïren la tuba pel [[contrabaix]], el bombo i platerets per la [[Bateria (instrument musical)|bateria]] i s'afegí el [[piano]]. Esta era la formació de l'Original [[Dixieland Jazz Band]], un grup blanc que amprà la paraula ''jazz'' per primera vegada, en l'any [[1917]].
Tant per repertori com per instrumentació, harmonia i sobre tot per l'improvisació (base característica del ''jazz'') s'anà evolucionant fins a arribar, als anys 80 i 90 del [[sigle XX]], a una fusió d'estils molt diversos. Aixina, juntament en cançons populars o d'operetes i musicals de Broadway, el ''jazz'' incorporà, a partir de l'any [[1920]], composicions pensades específicament per a ser interpretades per estos conjunts.
En l'estil nomenat "Chicago" - o ''hot jazz'' - s'enriquiren les improvisacions i s'incorporaren nous instruments com el [[saxofó]] (tenor i alt, principalment), la [[guitarra]] i el [[violí]]. Atres instruments que s'anaren incorporant, foren el vibrafon, els saxofons barítons i soprano, la [[flauta]], l'orgue i diferents tipos de [[percussió]] (conga , bongos). Aixina, els cantants, tan importants ya des dels inicis dels ''blues'', adoptaren el llenguage nou i a partir dels anys 30 s'incorporaren al ''jazz''.
Una atra característica distintiva d'este gènero musical són les ''jam sessions'', trobades de músics al final dels concerts, en que tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia. Entre finals dels [[anys 20]] i finals de [[1945]] triumfà l'estil nomenat ''[[swing]] '', interpretat per grans orquestes (''big bands'') de dotze o catorze instrumentistes.
Despuix de la [[Segona Guerra Mundial|II Guerra Mundial]] s'inicià l'esclat del ''[[be bop]] '' que revolucionà les formes d'improvisar, acostant-les quasi al vanguardisme, i també els tipos de sonoritat. El ''[[bop]] '' és la base del que es coneix, habitualment, com a ''modern jazz'', en oposició al ''mainstream'', més clàssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupció. Entre els derivats del ''bop'' trobem el ''cool'', també l'estil ''west coast'', el ''hard bop'', el ''third stream'' i, finalment, el ''free jazz'', en el que no se seguix cap patró melòdic ni harmònic, i a soles importa la timbrica, l'experimentació en els instruments i la discontinuïtat rítmica.
Des de finals dels [[anys 60]] i fins a l'actualitat, el ''jazz'' no ha deixat de barrejar-se en atres gèneros, com el ''[[rock]] '', ''jazz rock'' o el ''[[funky]] '' ([[nu Jazz]]), que ha fet que a sovint es nomenara ad esta tendència ''fussion''.
== Principals músics ==
* [[Avió comercial]]: destinat bàsicament al transport de passagers, que sol portar una miqueta de mercaderia en el celler.
[[Image:Louis_Armstrong.jpg|thumb|180px|[[Louis Armstrong]], un dels més importants músics de jazz]]
Per orde cronològic d'estils:
* New Orleans (Dixieland), Chicago (''hot jazz''): King Oliver, [[Louis Armstrong]], Kid Ory, [[Sidney Bechet]], Jelly Roll Morton, Johnny Dodds, Jimmie Noone Earl Hines, Fats Waller,
* ''Swing'' i anys 30: Fletcher Henderson, [[Coleman Hawkins]], Benny Carter, Roy Eldridge, [[Duke Ellington]], Bubber Miley, Johnny Hodges, Lawrence Brown, [[Ben Webster]], Ray Nance, [[Count Basie]], [[Lester Young]], Jo Jones, [[Ella Fitzgerald]], [[Billie Holiday]], [[Benny Goodman]], Gene Krupa, Harry James, [[Lionel Hampton]], Woody Herman, [[Art Tatum]], [[Glenn Miller]], [[Django Reinhardt]], [[Nat King Cole]], [[Charlie Christian]], [[Erroll Garner]].
* ''Be-bop'', ''cool'', ''jazz'' dels anys 50: [[Charlie Parker]], [[Dizzy Gillespie]], [[Thelonious Monk]], [[Kenny Clarke]], [[Max Roach]], J.J. Johnson, [[Miles Davis]], [[Stan Getz]], [[Gerry Mulligan]], [[Chet Baker]], Clifford Brown, [[Sarah Vaughan]], [[Dexter Gordon]], Clark Terry, Paul Gonsalves, [[Wes Montgomery]], [[Sonny Rollins]], [[John Coltrane]], [[Charles Mingus]], [[Bill Evans]], [[Tete Montoliu]], [[Cannonball Adderley]], Art Blakey, [[Sonny Clark]].
* ''Free jazz'', ''fussion'' i ''latin jazz'', últimes tendències : [[Ornette Coleman]], Archie Shepp, Sun Ra, Cecil Taylor, McCoy Tyner, Herbie Hancock, Chick Corea, Wayne Shorter, Jaco Pastorious, Keith Jarret, Ron Carter, Jack deJohnette, [[Pat Metheny]], Lester Bowie, Jan Garbarek, [[Winton Marsalis]], Terence Blanchard, David Murray, John Zorn, Don Byron, Theo Jörgensmann, Steve Coleman, Joshua Redman, James Carter, Diana Krall, Cassandra Wilson, Jordi Rossy, Poncho Sánchez, Chucho Valdés, Tito Puente...
== Infraestructures del transport aéreu ==
== Ritmes ballables del sigle XX en influència del Jazz ==
* El [[boston]].
* El [[one-step]].
* El [[fox-trot]].
* El [[charleston]].
* El [[bugui-bugui]].
* El [[swing]].
* El [[jive]].
* El [[lindy]].
* El [[jitter-burg]].
* El [[jerry bug]].
* El [[twist]].
* El [[rock'n'roll]].
* La [[rumba-fox]].
* El [[mambo]].
* La [[bossa nova]].
* El [[filin]].
* La [[salsa (ball)|salsa]].
== Elements de càrrega ==
== Principals músics valencians de jazz ==
[[Valéncia]] és terra de jazz i conta en varis músics valencians que tenen actualment prestigi internacional fora de les nostres fronteres:
*[[Chimo Tebar]]
*[[Perico Sambeat]]
== Principals festivals de jazz en la [[Comunitat Valenciana]] ==
*[http://www.palaudevalencia.com/ Festival de Jazz del Palau de la Música de Valéncia”]
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Aeroport]]
* [http://www.sedajazz.es/ Sedajazz, Colectiu de músics de Jazz de Valéncia]
== Enllaços externs ==
* [http://www.sedajazz.es/ Sedajazz, Colectiu de músics de Jazz de Valéncia]
* [http://www.ximotebar.com Web del músic Chimo Tebar]
* [http://www.pericosambeat.com/ Web del músic Perico Sambeat]
* [http://lnx.indajaus.com/acidjazzhispano/ "Acid Jazz Hispano"]
==Referències==
{{traduït de|ca|Jazz}}
[[Categoria:Música]]
[[Categoria:Gèneros musicals]]
[[Categoria:Jazz]]