Diferència entre les revisions de "Trigonometria"
(Text reemplaça - 'Poseix' a 'Posseïx') |
|||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Trigonometria 03.svg|thumb|right|Triàngul en raons trigonomètriques]] | [[File:Trigonometria 03.svg|thumb|right|Triàngul en raons trigonomètriques]] | ||
| − | La '''trigonometria''' és una branca de la [[matemàtica]], significat de la qual etimològicament és 'la medició dels [[triàngul|triànguls]]'. Deriva dels | + | La '''trigonometria''' és una branca de la [[matemàtica]], significat de la qual etimològicament és 'la medició dels [[triàngul|triànguls]]'. Deriva dels térmens [[grec antic|grecs]] τριγωνο trigōno 'triángul' i μετρον metró 'mesura'.<ref>http://www.etymonline.com/index.php?search=trigonometry</ref> |
| − | En | + | En térmens generals, la trigonometria és l'estudi de les raons trigonomètriques: [[seno]] i [[cosecant]], [[coseno]] i [[secant]], [[tangent]] i [[cotangent]]. Intervié directa o indirectament en les demés branques de la matemática i s'aplica en tots aquells àmbits a on se requerixen mesures de precisió. La trigonometria s'aplica a atres branques de la [[geometria]], com és el cas del estudi de les [[esfera|esferes]] en la geometria de l'espai. |
| − | + | Posseïx numeroses aplicacions, entre les que s'encontren: las tècniques de triangulació, per eixemple, són usades en [[astronomia]] per a medir distàncies a [[estrela|estreles]] pròximes, en la medició de distàncies entre punts [[geografia|geogràfics]], i en sistemes de navegació per [[satèlit artificial|satèlits]]. | |
== Història == | == Història == | ||
| − | {{|Història de la trigonometria}} | + | {{AP|Història de la trigonometria}} |
[[Archiu:Plimpton 322.jpg|thumb|Tablilla [[babilònia]] Plimpton 322.]] | [[Archiu:Plimpton 322.jpg|thumb|Tablilla [[babilònia]] Plimpton 322.]] | ||
| − | Els antics egipcíacs i els babilonis coneixien ya les teoremes sobre les proporcions dels costats dels triànguls semblants. Pero les societats | + | Els antics egipcíacs i els babilonis coneixien ya les teoremes sobre les proporcions dels costats dels triànguls semblants. Pero les societats prehelèniques carien de la noció d'una mesura de l'àngul i per lo tant, els costats dels triànguls es varen estudiar en la seua mesura, un camp que es podria cridar trilaterometría. |
| − | Els astrònoms babilonis varen portar registres detallats sobre l'eixida i posta de les estreles, el moviment dels planetes i els eclipses solars i lunar, | + | Els astrònoms babilonis varen portar registres detallats sobre l'eixida i posta de les estreles, el moviment dels planetes i els eclipses solars i lunar, lo que requerix la familiaritat en la distància angular mesura sobre l'esfera celest. Sobre la base de l'interpretació d'una tablilla cuneïforme [[Plimpton 322]], alguns inclús han afirmat que els antics babilonis tenien una taula d'secante. Hui, no obstant, hi ha un gran debat sobre si es tracta d'una taula de ternes pitagóriques, una taula de solucions d'equacions de segon grau, o una taula trigonomètrica. |
| − | [[Archiu:Rhind Mathematical Papyrus.jpg|thumb|Papir | + | [[Archiu:Rhind Mathematical Papyrus.jpg|thumb|Papir d'Ahmes]] |
| − | Els egipcíacs, en el segon mileni abans de Crist, utilisaven una forma primitiva de la trigonometria, per a la construcció de les piràmides. El ''[[Papir | + | Els egipcíacs, en el segon mileni abans de Crist, utilisaven una forma primitiva de la trigonometria, per a la construcció de les piràmides. El ''[[Papir d'Ahmes]], escrit per l'escriga egipcíac Ahmes (c. 1680-1620 a. C.), conté el següent problema relacionat en la trigonometria: |
: Si una piràmide és de 250 colzes d'alt i el costat de la seua base és de 360 colzes de llarc, ¿quin és el seu [[Seked]]? | : Si una piràmide és de 250 colzes d'alt i el costat de la seua base és de 360 colzes de llarc, ¿quin és el seu [[Seked]]? | ||
La solució al problema és la relació entre la mitat del costat de la base de la piràmide i la seua altura. En atres paraules, la mesura que es troba per a la ''seked'' és la [[cotangent]] de l'àngul que formen la base de la piràmide i la seua respectiva cara. | La solució al problema és la relació entre la mitat del costat de la base de la piràmide i la seua altura. En atres paraules, la mesura que es troba per a la ''seked'' és la [[cotangent]] de l'àngul que formen la base de la piràmide i la seua respectiva cara. | ||
| − | |||
==Referències== | ==Referències== | ||
| Llínea 28: | Llínea 27: | ||
{{Traduït de|es|Trigonometría}} | {{Traduït de|es|Trigonometría}} | ||
| + | [[Categoria:Matemàtiques]] | ||
[[Categoria:Geometria]] | [[Categoria:Geometria]] | ||
[[Categoria:Trigonometria]] | [[Categoria:Trigonometria]] | ||
Última revisió del 00:56 6 jul 2022
La trigonometria és una branca de la matemàtica, significat de la qual etimològicament és 'la medició dels triànguls'. Deriva dels térmens grecs τριγωνο trigōno 'triángul' i μετρον metró 'mesura'.[1]
En térmens generals, la trigonometria és l'estudi de les raons trigonomètriques: seno i cosecant, coseno i secant, tangent i cotangent. Intervié directa o indirectament en les demés branques de la matemática i s'aplica en tots aquells àmbits a on se requerixen mesures de precisió. La trigonometria s'aplica a atres branques de la geometria, com és el cas del estudi de les esferes en la geometria de l'espai.
Posseïx numeroses aplicacions, entre les que s'encontren: las tècniques de triangulació, per eixemple, són usades en astronomia per a medir distàncies a estreles pròximes, en la medició de distàncies entre punts geogràfics, i en sistemes de navegació per satèlits.
Història[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Història de la trigonometria.
Els antics egipcíacs i els babilonis coneixien ya les teoremes sobre les proporcions dels costats dels triànguls semblants. Pero les societats prehelèniques carien de la noció d'una mesura de l'àngul i per lo tant, els costats dels triànguls es varen estudiar en la seua mesura, un camp que es podria cridar trilaterometría.
Els astrònoms babilonis varen portar registres detallats sobre l'eixida i posta de les estreles, el moviment dels planetes i els eclipses solars i lunar, lo que requerix la familiaritat en la distància angular mesura sobre l'esfera celest. Sobre la base de l'interpretació d'una tablilla cuneïforme Plimpton 322, alguns inclús han afirmat que els antics babilonis tenien una taula d'secante. Hui, no obstant, hi ha un gran debat sobre si es tracta d'una taula de ternes pitagóriques, una taula de solucions d'equacions de segon grau, o una taula trigonomètrica.
Els egipcíacs, en el segon mileni abans de Crist, utilisaven una forma primitiva de la trigonometria, per a la construcció de les piràmides. El Papir d'Ahmes, escrit per l'escriga egipcíac Ahmes (c. 1680-1620 a. C.), conté el següent problema relacionat en la trigonometria:
- Si una piràmide és de 250 colzes d'alt i el costat de la seua base és de 360 colzes de llarc, ¿quin és el seu Seked?
La solució al problema és la relació entre la mitat del costat de la base de la piràmide i la seua altura. En atres paraules, la mesura que es troba per a la seked és la cotangent de l'àngul que formen la base de la piràmide i la seua respectiva cara.
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Trigonometria.- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Trigonometría de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.