U (lletra)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Lletra U

La U, u en minúscula, és la vigèsima primera lletra de l'alfabet valencià i quinta de les vocals. El seu nom és u. També pot dur accent agut (ú) i diéresis (ü).

Fonètica[editar | editar còdic]

En valencià representa el sò [u], també s'escriu despuix de vocals per a formar els diftoncs decreixents au, eu, iu i ou, pero en cas de pronunciar-se com a hiats, s'escriuen en diéresis: , , i . Ademés, en les combinacions gue, gui, que, qui, la u porta diéresis quan se pronuncia: güe, güi, qüe, qüi.

Ortografia[editar | editar còdic]

S'escriu u[editar | editar còdic]

  • A principi, mitan i final de paraula.
  • En la paraula triumf i derivats.

S'escriu ú i ü[editar | editar còdic]

Vore: Accentuació de la llengua valenciana

Història[editar | editar còdic]

En llatí la u s'escrivia igual que la ve i, ademés, sempre s'escrivia en mayúscules: SENATVS POPVLVSQVE ROMANVS. La raó per la qual no es diferenciaven les us de les ves és perque en llatí clàssic abdós lletres se pronunciaven igual. Més tart, a començaments de l'Edat Mija, s'inventaren les minúscules, llavors se varen inventar dos minúscules per a la V: la v i la u, pero no estaven distribuïdes igual que hui en dia, antigament s'escribia, independentment del sò que feren: en mayúscula sempre V (VN MAGNIFICH E VIRTVOS CAVALLER), pero en minúscula s'escrivia v si era la primera lletra de la paraula i en el restant de casos sempre u (vn magnifich e virtuos caualler). El problema és que en l'Edat Mija ya es diferenciaven els sòns de ve i u, pero es seguien escrivint igual. Finalment se decidí usar la minúscula v per al sò de ve i la minúscula u per al sò de u, pero també es va inventar la mayúscula U per a representar el sò de u (UN MAGNIFICH E VIRTUOS CAVALLER, un magnifich e virtuos cavaller)

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons