Edició de «Ucrània»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 12: | Llínea 12: | ||
| capital_població = 2.660.401 hab. | | capital_població = 2.660.401 hab. | ||
| capital_coord = 50° 27′ N 30° 31′ E | | capital_coord = 50° 27′ N 30° 31′ E | ||
− | | ciutat_principal = | + | | ciutat_principal = Kíev |
| festa_nacional= | | festa_nacional= | ||
| idioma_oficial = [[idioma ucranià|Ucranià]] | | idioma_oficial = [[idioma ucranià|Ucranià]] | ||
Llínea 85: | Llínea 85: | ||
Despuix de la [[Revolució Russa de 1917]], Ucrània alcançà breument l'independència en dos estats que foren finalment units en [[1920]]. En [[1922]], el país fon dividit entre [[Polònia]] i l'[[Unió Soviètica]]. La part soviètica patí dos fams: en [[1921]]-[[1922]] i [[1932]]-[[1933]] esta última delliberada nomenada [[Holodomor]], en la que moriren diversos millons de persones (entre quatre i dèu, segons les fonts). Més una tercera fam provocada, posterior a la guerra en atre milló de víctimes estimades. | Despuix de la [[Revolució Russa de 1917]], Ucrània alcançà breument l'independència en dos estats que foren finalment units en [[1920]]. En [[1922]], el país fon dividit entre [[Polònia]] i l'[[Unió Soviètica]]. La part soviètica patí dos fams: en [[1921]]-[[1922]] i [[1932]]-[[1933]] esta última delliberada nomenada [[Holodomor]], en la que moriren diversos millons de persones (entre quatre i dèu, segons les fonts). Més una tercera fam provocada, posterior a la guerra en atre milló de víctimes estimades. | ||
− | En l'any [[1939]] l'Ucrània polaca fon ocupada per l'Unió Soviètica, seguida de la deportació massiva de polacs i l'extermini de tota l'inteligència polaca i ucraniana que no havia fugit, l'experiència de repressió predispongué a polacs i ucranians contra els russos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevic. En [[1941]] l'invasió d'[[Alemanya]] provocà la batalla del cerc de | + | En l'any [[1939]] l'Ucrània polaca fon ocupada per l'Unió Soviètica, seguida de la deportació massiva de polacs i l'extermini de tota l'inteligència polaca i ucraniana que no havia fugit, l'experiència de repressió predispongué a polacs i ucranians contra els russos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevic. En [[1941]] l'invasió d'[[Alemanya]] provocà la batalla del cerc de [Kíev]], a on caigueren presoners més de 660.000 soldats. Els anys d'ocupació i el fet de que durant [[1943]] tinguera en la seua terra les majors batalles, provocà la mort del 20% de la polació, percentage a soles igualat per [[Polònia]]. L'important comunitat judeua fon exterminada, i la política de terra cremada iniciada pels dos contendents deixà al país en runes. Un quart dels soldats soviètics morts en combat eren ucranians. |
Entre els anys [[1943]] i [[1952]] en els territoris recentment incorporats a la RSS de Ucrània (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevic nomenat UPA lluità contra: les SS alemanes; contra l'Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, proseguint la lluita despuix de la lliberació de l'eixèrcit roig. La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions massives cara a [[Sibèria]], pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses en tota Ucrània i provocant la mort d'un milló de ciutadans en la fam artificial de [[1947]]. | Entre els anys [[1943]] i [[1952]] en els territoris recentment incorporats a la RSS de Ucrània (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevic nomenat UPA lluità contra: les SS alemanes; contra l'Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, proseguint la lluita despuix de la lliberació de l'eixèrcit roig. La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions massives cara a [[Sibèria]], pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses en tota Ucrània i provocant la mort d'un milló de ciutadans en la fam artificial de [[1947]]. |