745
edicions
Canvis
Mitan, permanéixer
| membre_de = [[ONU]], [[OSCE]], [[CEI]], [[OMC]] i [[COE]]
| membre_de = [[ONU]], [[OSCE]], [[CEI]], [[OMC]] i [[COE]]
| nota1 = L'[[Idioma rus]] és de facte (sense reconeiximent pel poder central) encara que també es oficial en certes regions.}}
| nota1 = L'[[Idioma rus]] és de facte (sense reconeiximent pel poder central) encara que també es oficial en certes regions.}}
'''Ucrània''' (en [[Idioma ucranià|ucranià]] ''Україна'', ''Ucraïna'') és un país d'[[Europa]] Oriental, el segon més gran del [[continent]] per extensió despuix de [[Rússia]] i per davant de [[França]] i [[Espanya]]. Llimita en Rússia a l'est, [[Bielorrússia]] al nort, [[Polònia]] a l'oest, [[Eslovàquia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Moldàvia]] (incloent [[Transnistria]]) al suroest, i la [[mar Negra]] i la [[mar d'Açov]] al sur.
'''Ucrània''' (en [[Idioma ucranià|ucranià]] ''Україна'', ''Ucraïna'') és un país d'[[Europa]] Oriental, el segon més gran del [[continent]] per extensió despuix de [[Rússia]] i per davant de [[França]] i [[Espanya]]. Llimita en Rússia a l'est, [[Bielorrússia]] al nort, [[Polònia]] a l'oest, [[Eslovàquia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Moldàvia]] (incloent [[Transnistria]]) al suroest, i la [[mar Negra]] i la [[mar d'Azov]] al sur.
El nort és una regió boscosa. El 90% de la seua extensió és una àmplia planura, inclinà cara a la Mar Negra i la Mar d'Açov. Abarca la major part de les abans mencionades terres negres de gran fertilitat i aptes per a la producció de cereals.
El nort és una regió boscosa. El 90% de la seua extensió és una àmplia planura, inclinà cara a la mar Negra i la mar d'Azov. Abarca la major part de les abans mencionades terres negres de gran fertilitat i aptes per a la producció de cereals.
El [[24 d'agost]] de l'any [[1991]] el parlament ucranià declarà l'independència, decisió que sigué ratificada l'[[1 de decembre]] per mig d'un referèndum popular.
El [[24 d'agost]] de l'any [[1991]] el parlament ucranià declarà l'independència, decisió que sigué ratificada l'[[1 de decembre]] per mig d'un referèndum popular.
L'estat rus fon succeït pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en l'estat de Halych-Volynia, en el que el príncip Danylo fon coronat rei en l'any [[1253]] pel llegat pontifici, permaneixent independent fins a l'unió dinàstica de [[1349]] en el rei Casimir de Polònia. El restant més tart fon absorbida per Lituània i Polònia.
L'estat rus fon succeït pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en l'estat de Halych-Volynia, en el que el príncip Danylo fon coronat rei en l'any [[1253]] pel llegat pontifici, permaneixent independent fins a l'unió dinàstica de [[1349]] en el rei Casimir de Polònia. El restant més tart fon absorbida per Lituània i Polònia.
A mitat del [[sigle XVII]], esclaus fugits de l'esclavitut als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit campesins per la seua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de l'esclavitut, molts oficials (especialment Hetmanes) eren membres de l'aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentres l'orient fon assimilat a l'Imperi Rus.
A mitan [[sigle XVII]], esclaus fugits de l'esclavitut als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit llauradors per la seua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de l'esclavitut, molts oficials (especialment Hetmanes) eren membres de l'aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentres l'orient fon assimilat a l'Imperi Rus.
L'atra mitat d''''Ucrània''' occidental fon conquistada pels polacs en [[1340]]. Remaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins [[1772]], any en que passà a mans austriaques i es convertí en la província de Galitzia. L'aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] d'un resorgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys més tart naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en l'any [[1876]] els [[sar]]s prohibiren l'idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.
L'atra mitat d''''Ucrània''' occidental fon conquistada pels polacs en [[1340]]. Permaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins [[1772]], any en que passà a mans austríaques i es convertí en la província de Galitzia. L'aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] d'un resorgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys més tart naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en l'any [[1876]] els [[sar]]s prohibiren l'idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.
El seu desenroll fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en l'any [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat de l'Imperi Austrohúngar.
El seu desenroll fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en l'any [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat de l'Imperi Austrohúngar.
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Idioma Ucranià]]
* [[Idioma ucranià]]
* [[URSS]]
* [[URSS]]