La República Oriental de l'Uruguai [1] és un país d'Amèrica del Sur. Dividit administrativament en 19 departaments, el seu territori, en una superfície de 176.215 km², és el segon més chicotet del subcontinent.

República Oriental del Uruguay
Bandera de Uruguai Escut de Uruguai
Bandera Escut
Lema: Libertad o Muerte
himne nacional: Himno nacional d'Uruguai
 
Situació de Uruguai
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Montevideo
Coat of arms of Montevideo Department.png

1.359.920 (2009)
34_53_S_56_10_W_ 34º 53′ S 56º 10′ O
ciutat més poblada Montevideo
Coat of arms of Montevideo Department.png
Idioma oficial Espanyol (de facto)
Forma de govern República presidencialista
Tabaré Vázquez
Raúl Fernando Sendic
Independència
 •  • Firmada
 • Ratificada
Conv. Preliminar de Pau
27 d'agost de 1828
4 d'octubre de 1828
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 91º
176 215 km2
1,5%
1564 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 135º
3286314 (2011)
18,78 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total (2013)
 • PIB per càpita

56 345 millons
n/d
PIB (PPA)
 • Total (2014)
 • PIB per càpita
Lloc 77º
USD 52 111 millons
n/d
IDH 0,793 (52º) – Alt
Moneda Pes ($, UYU)
‎Gentilici uruguayà, -na
Fus horari UTC-3
Domini Internet .uy
Prefix telefònic +598
Prefix radiofònic CVA-CXZ
Sigles país per a avions CX
Còdic ISO 858 / URY / UY
Membre de: ONU, OEA, Mercosur, UNASUR, CELAC, Grup de Riu, OEI, G77, Interpol, OIEA, FAO, FIDA, OACI, OMPI, OMS, ONUDI, OIT, OMC, OMI, OMM, FMI, UIT, UNCTAD, Unesco, UPU, OMT, ABINIA, OPANAL, BID, ISO, FLAR, Unió Llatina, FICR

Al nort i al nordest llimita en l'estat de Riu Gran del Sur (Brasil). A l'oest llimita en les províncies de Entre Ríos i Corrientes (Argentina) de les quals està separat pel riu Uruguai, i pel sur te costes sobre el Riu de la Plata, el qual ho separa de la província de Buenos Aires i de la ciutat de Buenos Aires. Pel surest, te costes sobre l' Oceà Atlàntic.

Govern i políticaEditar

La República Oriental de l'Uruguay és un Estat unitari democràtic i descentralisat de caràcter presidencialista.

Segons un informe publicat per la revista britànica The Economist (L'Economiste), Uruguay està considerat com el país més plenament democràtic de Suramèrica, ubicat en el lloc 15 sobre un total de 167 nacions, sent el més democràtic de Llatinoamèrica. I, ademés, és el segon d'Amèrica -per darrere de Canadà- en la taula dels països en menor índex de percepció de corrupció (elaborat per l'organisació Transparència Internacional).

Estructura políticaEditar

El seu govern es dividix en tres poders independents:

Poder eixecutiuEditar

El poder eixecutiu és eixercit pel president de la República, actuant en acort en el Ministre o Ministres respectius, o en el Consell de Ministres. El president és simultàneament cap d'Estat i Governe, i és electe junt en el Vicepresident per mig d'elecció popular directa. El President té un mandat de 5 anys sense reelecció immediata fins al cap d'igual periodo des de la cessació del seu càrrec. S'elegixen en una mateixa candidatura presentada pel respectiu partit. En cas que cap candidatura obtinga la majoria absoluta dels vots, es procedix a un segon regrés entre les dos primeres majories. En dita votació resulta guanyadora la candidatura que obtinga la majoria simple dels vots.

El President de la República nomena els titulars dels Ministeris i pot destituir-los. Aixina mateix, l'Assamblea General pot destituir als Ministres per majoria absoluta de vots.

Poder llegislatiuEditar

El poder llegislatiu residix en la Assamblea General, que consta d'una Cambra de Senadors de 31 membres (contant al president de la cambra, que és el Vicepresident de la República) i d'una Cambra de Representants de 99 membres. Les eleccions per al parlament se celebren en llistes tancades simultàneament en l'elecció presidencial (no s'aplica el vot per cada candidat a diputat o senador sino per una llista presentada per cada partit polític). Els diputats s'elegixen per departament, mentres que els senadors s'elegixen a escala nacional, abdós per a mandats de cinc anys. Cada u dels 19 departaments d'Uruguay és encapçalat per un intendent elegit popularment. Els edils de la Junta Departamental actuen com a poder llegislatiu a nivell departamental.

Poder judicialEditar

El poder judicial és encapçalat per la Suprema Cort de Justícia, els membres de la qual són nomenats per l'Assamblea General per mig d'una majoria de dos terços i els mandats dels quals duren dèu anys o fins que complixen 70 anys d'edat. La Suprema Cort de Justícia és l'última instància d'apelació i és també l'encarregada de jujar la constitucionalitat de les lleis. El poder judicial està compost aixina mateix per Tribunals d'Apelacions, Jujats Lletrats i Jujats de Pau.

ReferènciesEditar

Enllaços externsEditar

Commons

Enllaços governamentalsEditar

Enllaços a senyes polítiques i electoralsEditar

Enllaços culturalsEditar

Enllaços de turismeEditar


 
Països d'Amèrica
 
Amèrica del Nort: Canadà    Estats Units    Mèxic

Amèrica Central: Belize    Costa Rica    El Salvador    Guatemala    Hondures    Nicaragua    Panamà
Carip: Antigua i Barbuda    Bahames    Barbados    Cuba    Dominica    República Dominicana    Granada    Haití    Jamaica   Sant Cristòfol i Nevis    Sant Vicent i les Granadines    Santa Llúcia    Trinitat i Tobago
Amèrica del Sur: Argentina    Bolívia   Brasil    Chile    Colòmbia    Equador    Guyana    Paraguai    Perú    Surinam    Uruguai    Veneçuela