Diferència entre les revisions de "Usuari:Vinatea"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 18: Llínea 18:
  
 
----------
 
----------
 
==Milà==
 
'''Milà''' (en [[Idioma italiano|italiano]] ''Milà'' i en [[Idioma lombardo|lombardo]] ''Milà'') és la principal [[ciutat]] de la [[Itàlia]] septentrional.
 
 
És la capital de la [[província de Milà]] i de la regió de [[Llombardia]]. Es troba ubicada en la [[plana padana]], una de les regions més desenrollades d'Itàlia.
 
 
== Història ==
 
 
=== Antiguetat ===
 
 
Milà fon fundada pels [[celta]]s del nort italià al voltant de l'any [[600 a. C.|600 a. C.]] i fon després conquistada pels [[Roma (antiga)|romanos]] al voltant de l'any [[222 a. C.|222 a. C.]], els que li van donar el nom de Mediolanum.
 
 
En el [[sigle IV]], en temps del bisbe [[Ambrosio de Milà]] i l'emperador [[Teodosi I]], la ciutat es va convertir en capital del [[Imperi Romà d'Occident]] durant un breu periodo. En [[450]] la ciutat fon saquejada pels [[Huno]]s.
 
 
=== Edat Mijana ===
 
 
Després de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] Milà, igual que la resta d'Itàlia, fon ocupada per [[-ho]]s'i [[ostrogot]]s. La regió entorn de Milà va tindre una de les principals concentracions d'assentaments ostrogots a Itàlia.<ref>[[Franz Georg Maier|M<small>AIER</small>, Franz Georg]] (1968): ''Les transformacions del món mediterrani: sigles III-VIII.'' – Sigle XXI, Mèxic, 1999, p. 207. ISBN 968-23-0887-9</ref> En 539, durant les [[Guerra Gòtica (Itàlia)|Guerras Gòtiques]] entre [[Imperi Bizantino|bizantinos]] i ostrogots, el cap ostrogot [[Uraia]] va saquejar la ciutat, exterminant i esclavisant la seua població, i arrasant completament les seues muralles.<ref>[[Michel Rouche|R<small>OUCHE</small>, Michel]] (1982): «Fragmentació i canvi d'Occident (sigles V-VII)», en [[Robert Fossier|F<small>OSSIER</small>, Robert]] (ed.), ''L'Edat Mijana: 1. La formació del món medieval, 350-950.'' – Crítica, Barcelona, 1988, p. 94. ISBN 84-7423-352-6</ref> Fon finalment presa pel general bisantí [[Narsés (general bisantí)|Narsés]], qui la va reconstruir sense conseguir tornar-li el seu antiga esplendor.<ref>R<small>OUCHE</small>, Michel (1982), p. 94.</ref> En el 569, la ciutat fon conquistada pels [[llombard]]s,<ref>M<small>AIER</small>, Franz Georg (1968), p. 245.</ref> els que la van mantindre fins a 774, quan va pasar a les mans de [[Carlemany]].
 
 
A finals de sigle VIII, Milà va conseguir recuperar la seua antiga prosperitat. En estos moments la ciutat era governada per [[arquebisbe]]s, que més tard van ser perdent el poder en benefici de la noblea. De la mà d'estos la ciutat es va tornar pròspera i important en el sigle XI. En 1162 fon arrasada per [[Federico I Barba-rosa]], encara que es va recuperar i va véncer a este en 1176 en la [[batalla de Legnano]], junt en la resta de la [[Lliga Llombarda]]. D'esta manera va començar un nou periodo de prosperitat. Entre 1277 i 1447 la ciutat va estar davall poder dels [[Visconti]]. Durant la [[pesta negra]] del sigle XIV, Milà fon un dels pocs llocs d'Europa que no fon conseguit per la [[epidèmia]], perqué el bisbe va ordenar que emparedaren les tres primeres cases a les que va afectar. Els morts, els malalts i els sans van quedar atrapats en el seu interior sense distinció. El major auge de la ciutat fon conseguit per [[Gian Galeazzo Visconti]], [[Duc]] de la ciutat entre 1351 i 1402.
 
 
=== Renaixement ===
 
 
Durant el [[Renaixement]], Milà fon governada pels Ducs de les famílies [[Visconti]] (fins a [[1447]]) i [[Sforza]] (a partir de [[1450]]), els que mantenien als seus servicis a artistes de la talla de [[Leonardo dóna Vinci]] i [[Bramador]].
 
 
Durant el [[sigle XV]] la ciutat és conquistada pel [[rei]] [[Francia|francés]] [[Francisco I]]. Després de la derrota francesa en la batalla de [[Pavia]] en [[1525]], Milà passa a ser posessió [[España|española]] davall el comandament de [[Carlos V]]. El domini espanyol es va estendre fins a [[1713]].
 
 
=== Sigle XVIII ===
 
 
En [[1713]], en virtut del [[Tractat d'Utrech]], és cedida a [[Àustria]].
 
 
=== Sigle XIX ===
 
 
Després de la [[Revolució francesa]] és ocupada per [[Napoleó]], posteriorment la ciutat es va convertir en un dels principals centres del nacionalisme italià, reclamant la seua independència i la [[unificació italiana]].
 
 
En [[1859]], Àustria va cedir el control al [[regne de Piemont-Sardenya]], el qual més tard es convertiria en el regne d'Itàlia.
 
 
=== Sigle XX ===
 
 
En el [[sigle XX]], Milà fon el centre de la història d'Itàlia. Fon seu de la [[Exposició Universal]] de [[1906]].
 
 
Fon ciutat símbol del socialisme: entre atres, el centre de divulgació principal del [[Partit Socialiste Italià]], el periòdic [[l'Avanti]], establix ací la seua seu. Milà fon també el bresol del [[moviment fasciste]], que fon fundat el [[23 de març]] de [[1919]] en el nom de ''Movimento dei Fasci doní Combattimento''. Ademés, el primer programa del moviment fasciste fon en la ''piazza Sant Sepolcro''.
 
 
Ciutat emblema de la Ressistència (el [[25 d'abril]], festa italiana de l'alliberament, recorda la sublevació general partisana del 25 d'abril de [[1945]] que va portar a l'alliberament de la ciutat), fon en el segon després de guerra, un dels motors de la reconstrucció industrial i cultural del país. A Milà es van realisar algunes de les majors trobades del 68' italià que fon el primer episodi d'allò que s'ha conegut com ''Estratègia de la tensió'' (el [[12 de desembre]] de [[1969]] en la masacre de la ''Piazza Fontana'').
 
 
En l'últim quart de sigle la ciutat fon, en el bé i en el mal, centre de la política italiana: en la pujada al govern de la classe dirigent milanesa del [[PSI]]-guiada per [[Bettino Craxi]]- al govern italià, després en l'escàndol de [[Tangentopoli]], després encara en la pujada de l'empresari milanés [[Silvio Berlusconi]], ha conduït d'una coalició de centre dreta-.
 
 
=== Milà hui ===
 
 
Milà és un important centre comercial i industrial a nivell internacional ademés de ser el districte econòmic i capital financera d'Itàlia pels servicis terciaris, les [[finances]], la [[moda]], l'editoría i la [[indústria]]. És ademés seu de la [[Bosa d'Italia|Bolsa de valors]] (en ''piazza Affari'') gestionada per [[Borsa Italiana]], un dels més importants centres financers de [[Europa]] i és de gran atracció per les seus administratives de desenes de multinacionals. És un dels majors centres universitaris, editorials i televisius de [[Europa]]. És seu de la [[Fira de Milà]] en la major superfície expositiva de [[Europa]].
 
 
La ciutat de Milà esta present en les publicacions del ''Globalization and Work Cities Study Group'' de la Universitat de [[Loughborough]], on en el [[2004]] ha sigut classificada  com ''Incipient Global City'', junt en [[Amsterdam]], [[Boston]], [[Chicago]], [[Madrid]], [[Moscou]] i [[Toronto]].
 
 
== Geografia ==
 
 
Es troba a l'oest de [[Llombardia]]; cobrix una superfície de 1.982 [[quilòmetre cuadrado|km]]<sup>2</sup> i conta en una població de 3.775.765 habitants<!--(31/12/2004)-->. La província consta de 188 comunes. En els deu anys que van entre [[1991]] i [[2001]], la comuna de Milà va perdre 113.084 habitants (8,3%).
 
 
La ciutat és famosa per les seues firmes de [[moda]] i pel tradicional [[pastís]] nadalenc cridat ''[[panettone]]'', les tallades de carn empanada denominades ''“cotoletta allà milanese”'' i el [[arròs]]  groc pel [[safrà]] denominat ''"risotto allà milanese"''.
 
 
== Demografia ==
 
 
Té un total de 1.308.735 habitants, un [[Àrea urbana de Milán|área urbana]] sobre els 4.000.000, en una àrea metropolitana d'uns 7.400.000 {{fuente OECD}}.
 
 
És definida per alguns com la capital econòmica de [[Itàlia]]. No en va, Milà és un dels principals centres comercials i financers i una de les ciutats més riques de la Unió Europea, i seu de la [[Bosa d'Itàlia]]. Ademés, la [[Fira de Milà]] és considerada la més important de [[Itàlia]] i una de les principals del món.
 
===Etnias de Milàn===
 
En el [[cens]] del [[2007]] els grups i ètnies de Milàn 153 països.
 
 
== Clima ==
 
 
Segons la classificació de clima de Köppen, Milà és un ciutat classificada en un clima humit subtropical. En contrast en la major part de [[Itàlia]] que tenen un clima mediterrani, els hiverns a Milà són humits i freds mentres els estius són calents i en gaire vergonya habitualment. Les temperatures miges són entre -3/+6°C durant [[giner]] i de +15/+28°C en [[juliol]].
 
 
Són comuns les nevades a l'hivern encara que en el pas del temps han anat disminuint en freqüència i quantitat. La mijana històrica de neu en l'àrea de Milà està entre 35 i 45 cm. La humitat és prou alta durant l'any i la precipitació anual és de 1000 mm (40 en) de mijana aproximada.
 
 
== Economia ==
 
 
Milà és un dels centres comercials i financers del món. La ciutat és la seu de la [[Bosa d'Itàlia]], "Plaça Affari", i el seu interior és una àrea industrial d'avanguarda. Milà fon inclosa en una llista de deu [[Ciutat global|ciudades globals]] per Peter J. Taylor i Robert E. Lang de la [[Institució Brookings]], en l'informe econòmic "Ciutats nort-americanes en la Xàrcia Mundial de ciutats".
 
 
Milà és també coneguda com la seu de l'empresa de [[cote]]s, [[Alfa Romeu]], per a la seua producció de [[seda]], i com una de les líders mundials en el [[disseny]]. Ademés, FieraMilano, el Centre d'exposicions de la ciutat i el complex de la Fira de mostres, són notables.
 
 
== Administració ==
 
 
La ciutat de Milà està subdividida en 9 zones administratives, crides 'Zona'. En [[1999]] l'administració va decidir reduir el nombre d'estes zones de 21 a 9. La 'Zona 1' és el centre històric  i les atres huit són els llímits de la ciutat.<ref>[http://www.comune.milano.it/dseserver/WebCity/Documenti.nsf/a05ac22aa8296639012567b6005b1193/24ebbbc42dccc2a0c1256d570040abac?OpenDocument Pàgina oficial de Milà]</ref>
 
 
 
 
== Cultura ==
 
 
*'''La [[catedral de Milán|catedral]]''' (en [[idioma italiano|italiano]] ''duomo'', que prové del llatí "Domus Dei", òsia "Casa de Vaig donar-vos") d'estil [[arquitectura gótica|gótico]], en fatada [[neogótico|neogótica]]. La construcció de la catedral es va prolongar durant cinc sigles. Fon començada en 1387 en proyecte d'un arquitecte desconegut, sota la direcció de Simone dóna Orsenigo. És la tercera església més gran del món per extensió després de Sant Pere a Roma i Sant Pau de Londres. La diòcessi de Milà és la més gran del món.
 
[[Archiu:PiazzadelDuomoMilan.jpg|thumb|220px|Plaza del Duomo en les galeries de [[Víctor Manuel II|Vittorio Emanuele]] a la dreta.]]
 
*'''Les galeries de [[Víctor Manuel II|Vittorio Emanuele]]''', junt en la catedral, estan cobertes en grans cúpules de vidre en forma de [[creu llatina]], on es troben alguns dels cafés i comerços més coneguts de la ciutat. Fon projectada en la segona mitat del sigle XIX per Giuseppe Mengoni.
 
*La '''Piazza della Scala''', a l'atre extrem de les galeries. Plaça Comprentu. A pocs passos de la catedral es conserva esta prova silenciosa i arreplega de l'edat mijana a Milà. A la plaça s'aguaita el ''[[Palau de la Raó de Milán|Palacio de la Raó]]'' o ''Broletto Nuovo'', erigit [[1233]] pel podestá Oldrano de Tresseno; la pintoresca ''[[Loggia degli Osii|Logia dels Osii]]'', construïda en 1316 per [[Matteo Visconti]]; el Palau de les ''Escoles Palatines'', barroc (sigle XVII) i la ''Casa dels Panigarola'', gòtica. 
 
*El '''[[Teatre allà Scala]],''' el més gran teatre de [[òpera]] del món. El temple de la lírica italiana i mundial, escenari de les representacions memorables de [[Giuseppe Verdi]], [[Giacomo Puccini]], [[Gioacchino Rossini]], [[Gaetano Donizetti]] i [[Vincenzo Bellini]] i dels triomfs de [[Arturo Toscanini|Toscanini]], fon construït en el [[1778]] i es va estrenar el 3 d'agost en una opera del gran músic italià [[Antonio Salieri]] "l'Europa Riconosciuta" .
 
*'''Via Manzoni, [[via Montenapoleone]] i via Gesù''', on es troba el [http://www.museobagattivalsecchi.Org Museu Bagatti Valsecchi]- una casa-museu inspirada en els palaus senyorials del Cinquecento llombard, decorada en objectes i mobles renaixentistes italians.
 
[[Archiu:Santa Maria delle Grazie Milà.jpg|thumb|right|220px|[[Santa Maria delle Grazie]], creada per [[Bramador]].]]
 
*L'Església de '''[[Santa Maria de les Gràcies]]''', l'església fon començada per [[Giovanni Solari]] en [[1463]] i transformada en [[1492]] per [[Donato Bramador]]. En una paret del [[refectori]] de l'antic convent junt en l'església, es troba la pintura de [[l'Última Cena (Leonardo)|La últim sopar]], obra mestra de [[Leonardo dóna Vinci]].
 
[[Archiu:Milà brera cortile.jpg|thumb|right|220px|Academia Brera.]]
 
*La [[Pinacoteca doní Brera]], Pinacoteca Enrosiana, [[Poldi Pezzoli]] i les galeries dels Musei del Castello, que alberguen un gran número d'obres mestres de la pintura. (Pinacoteca Enrosiana): El seu primer nucli fon la colecció privada del cardenal Federico Borromeo, colocada ací en el sigle XVII. (Pinacoteca de Brera): Fon inaugurada en 1809 en el gran edifici que acull també l'Acadèmia d'Art. (Museu Poldi-Pezzoli): Fon fundat en la segona mitat del sigle XIX per voluntat de Gian Giacomo Poldi Pezzoli que va donar la seua colecció artística a la ciutat.
 
*'''[[Castillo Sforzesco]]'''. Fon començat pels Visconti en la segona mitat del sigle XIV i continuat en el sigle següent per Francesco Sforza, senyor de Milà. Les obres les van dirigir Giovanni dóna Milà i Filarete que va edificar la torre d'entrada.
 
*'''[[basílica de Sant Ambrosio|San Ambrosi]]'''. basílica fundat per Sant Ambrosi en el 386, en tres naus sense transepte, estructura que conserva inclús actualment a pesar de les reconstruccions dels sigles IX-XII, que la van convertir en un model d'arquictectura llombarda.
 
*'''Museu Bagatti Valsecchi'''. Una casa del sigle XIX inspirada en palaus senyorials del Cinquecento llombard, decorada en objectes i mobles renaixentistes italianes. Ha conservat l'aspecte de vivenda, on els amos de casa disposaven de totes les comoditats pròpies del sigle XIX, sense alterar l'harmonia general inspirada en l'antiguetat.
 
*'''[[Museu Cívic d'Història Natural de Milán|Museo d'història natural]]''', que conserva importants collectiones de de mineralogia, paleontologia, botaníca i zoologia.
 
*'''Cimiterio Monumentale'''. Un cementeri de 250.000 metres quadrats construït entre 1863 i 1875 on descansen les restes d'ilustres milanesos. Una visita obligada per la seua singularitat i espectacularitat.
 
 
== Orige etimològic ==
 
 
Els [[celta]]s la cridaven ''Médelhan'', per la qual cosa els romans la van batejar en [[llatí]] ''Mediolanum'', literalment ‘en el mig del pla', fent referència a què la ciutat es troba en el centre d'una [[plana]] al peu dels [[Alps]]. D'esta denominació prové el seu nom actual, Milà.
 
 
== Esport ==
 
 
Entre atres acontenyiments, la ciutat de Milà fon seu de la [[Copa Mundial de Futbol de 1934]] i de la [[Copa Mundial de Futbol de 1990]] ademés de ser seu de la [[Eurocopa 1980]].
 
 
Com en la resta del país l'esport més practicat i seguit de la ciutat és el [[futbol]]. En este esport destaquen dos dels més grans clubs del país, el [[Associazione Calci Milà]] i el [[FC Internazionale]]. Milà és l'única ciutat de [[Europa]] en la que dos equips han guanyat la [[Lliga de Campions de la UEFA]] i la [[Copa Intercontinental]]. Abdós equips disputen els seus partits locals en el [[Estadi Giuseppe Meazza]], o també cridat Estadi Sant Siro que disposa de 85.700 places.
 
 
També el famós circuit de Formula 1 de Monza està localisat prop de la ciutat i és un dels circuits de carreres més antic del món. L'asistència d'espectadors per a algunes de les carreres de Formula 1 disputades ha sigut de 137.000 espectadors, inclús en els [[anys 50]] va arribar a contindre 250.000.
 
 
El [[Olímpia Milà]] (patrocinat per Armani) és un equip [[Italia|italiano]] de basquetbol molt famós i al seu torn és un equip important a Europa. Disputa els seus trobades locals en el DatchForum arena que té una capacitat per a 14.000 espectadors.
 
 
=== Recintes ===
 
 
*[[Autòdrom Nazionale Monza]] – Carreres d'automòbils i motocicletes – 137,000
 
*Estadi Comunal [[Giuseppe Meazza]], en el barri de [[Sant Siro]] – Futbol Milà i Inter – 85,700
 
*[[Arena Cívica]] – Atletisme, rugbi, futbol i futbol americà - 30,000
 
*Brianteo – Atletisme, futbol – 18,568
 
*Hipòdrom del Trotter – Carreres de cavalls – 16,000
 
*Hipòdrom del Galoppo – Carreres de cavalls – 15,000
 
*[[Datch Forum]] – Basquetbol, hoquei sobre gel, voleibol, música – 9,000 a 12,000
 
*MazdaPalace – Basquetbol, voleibol – 9,000
 
*[[Velòdrom Vigorelli]] – Ciclisme i futbol americà – 12,000
 
*PalaLido – Basquetbol, voleibol – 5,000
 
*Agorà – Hoquei sobre gel – 4,000
 
*Nuovo Giuriati – Rugbi – 4,000
 
 
Ademés hi ha atres estadis i complexos multiusos localisats en l'àrea metropolitana com l'Estadi Monza Brianteo (18,000 espectadors), el PalaDesio (10,000) i l'Estadi Geas (8,500).
 
 
== Fills ilustres ==
 
* [[Sant Ambrosi]]
 
* [[Claudio Abbado]]
 
* [[Giorgio Armani]]
 
* [[Gae Aulenti]]
 
* [[Cesare Beccaria]]
 
* [[Silvio Berlusconi]]
 
* [[Umberto Boccioni]]
 
* [[Federico Borromeo]]
 
* [[Gianni Caproni]]
 
* [[Adriano Celentano]]
 
* [[Leonardo del Vecchio]]
 
* [[Giorgio Enrico Falk]]
 
* [[Giangiacomo Feltrinelli]]
 
* [[Dario Fo]] [[Premi Nobel]] de literatura en el [[1997]]
 
* [[Franca Rame]]
 
* [[Carlo Emilio Gadda]]
 
* [[Enrico Forlanini]]
 
* [[Riccardo Giacconi]]
 
* [[Luigi Giussani]]
 
* [[Carlo Gnocchi]]
 
* [[Francesco Hayez]]
 
* [[Paolo Maldini]]
 
* [[Filippo Tommaso Marinetti]]
 
* [[Alessandro Manzoni]]
 
* [[Valentino Mazzola]] 
 
* [[Sandro Mazzola]]
 
* [[Giuseppe Meazza]]
 
* [[Benito Menni]], sacerdot italià.
 
* [[Alda Merini]]
 
* [[Arnoldo Mondadori]]
 
* [[Ernesto Moneta]]
 
* [[Eugenio Munta-li]] [[Premi Nobel]] de literatura [[1975]]
 
* Giovanni Battista Montini- papa [[Pau VI]]
 
* [[Riccardo Muti]]
 
* [[Giulio Natta]] [[Premi Nobel]] de Química [[1963]]
 
* [[Giuseppe Parini]]
 
* [[Silvio Samarra]]
 
* [[Alberto Pirelli]]
 
* [[Gio Pomodoro]]
 
* [[Gio Posatu]]
 
* [[Carlo Porta]] 
 
* [[Miuccia Prada]]
 
* [[Salvatore Quasimodo]]  [[Premi Nobel]] de literatura [[1959]]
 
* [[Gianni Rivera]]
 
* [[Angelo Rizzoli]]
 
* [[Aldo Rossi]]
 
* [[Medardo Rosso]] 
 
* [[Edilio Rusconi]]
 
* [[Stendhal]] i.E. Henry Beyle
 
* [[Alessandro Sepùlveda]]
 
* [[Giorgio Strehler]]
 
* [[Giovanni Trapattoni]]
 
* [[Gian Giacomo Trivulzio]]
 
* [[Filippo Turati]] 
 
* [[Umberto Veronesi]]
 
* [[Alessandro Volta]]
 
* [[Adolfo Wildt]]
 
== Veja també ==
 
 
*[[Aglomeracions urbanes en la UE]]
 
 
== Referències ==
 
 
{{listaref}}
 
 
== Enllaços externs ==
 
 
{{commons|Milano}}
 
*[http://www.comune.milano.it Ajuntament] (lloc oficial, en italià; hi ha també unes pàgines en espanyol)
 
*[http://www.luisvila.com/Milan/gallery.Html Fotografies de Milà]
 
*[http://www.fotogalerien.ch/index.php?gallery=14&lang=1 Fotogalería de Milà] en anglés i alemany
 
 
 
[[Categoria:Milán| ]]
 
[[Categoria:ducats]]
 
[[Categoria:Localitats de la província de Milà]]
 

Revisió de 08:36 15 maig 2009