Diferència entre les revisions de "Usuari:Vinatea"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'uiquipedia.org' a 'lenciclopedia.org')
(No es mostren 17 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 2: Llínea 2:
 
[[Proyecte:Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia]]
 
[[Proyecte:Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia]]
 
[[Image:Vinatea.gif|thumb|300px.|rigth| Vinatea]]
 
[[Image:Vinatea.gif|thumb|300px.|rigth| Vinatea]]
[[http://www.uiquipedia.org/Proyecte:Portal]]
+
[[http://www.lenciclopedia.org/Proyecte:Portal]]
 
==La faena==
 
==La faena==
 +
*[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/20/valenciano-fotografio-muerte-manolete-sigue-activo-98-anos/716074.html Francisco Cano, 'canito' El valenciano que fotografió la muerte de Manolete sigue en activo a los 98 años]
 +
 
===Proximes traduccións===
 
===Proximes traduccións===
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Corpus_Christi Corpus]
+
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Imperio_de_Aragón.png]
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Consulado_del_Mar Consulat del Mar][http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Imperio_de_Aragón.png]
 
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Muralla_árabe_de_Valencia Muralla árabe]
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Muralla_árabe_de_Valencia Muralla árabe]
*Creu de maig
+
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Vicente_Soler_Solano]
*Convent del Carme
+
*[http://blogs.lasprovincias.es/punto-de-vista/2008/5/27/marchalenes-y-zaidia El Realet]
*Convent de Santo Domingo
 
 
 
 
===Fet===
 
===Fet===
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Torres_de_Quart#Origen_del_nombre Fet. Torres de Quart]
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Torres_de_Quart#Origen_del_nombre Fet. Torres de Quart]
Llínea 19: Llínea 18:
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Cofradía_de_San_Pascual_Baylón_(Valencia) Cofradia de San Pascual]
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Cofradía_de_San_Pascual_Baylón_(Valencia) Cofradia de San Pascual]
 
*[[Creus de maig]]
 
*[[Creus de maig]]
 +
*[[Corpus]]
 +
*[[Consulat del Mar]]
 +
*[[Convent de Santo Domingo]]
  
 
==Informacións==
 
==Informacións==
Llínea 27: Llínea 29:
 
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090516/valencia/virgen-sumergida-20090516.html Mare de Deu sumergida]
 
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090516/valencia/virgen-sumergida-20090516.html Mare de Deu sumergida]
 
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009052400_39_593571__Cultura-Hallan-pintura-mural-sXVIII-restauracion-iglesia-SMartin S. Martin]
 
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009052400_39_593571__Cultura-Hallan-pintura-mural-sXVIII-restauracion-iglesia-SMartin S. Martin]
----------
+
*[http://www.levante-emv.com/sociedad/2010/01/29/valencia-exportaba-moda-naranjas/674010.html 'El gremio más antiguo. Valencia exportaba moda antes que naranjas']
 
 
=Sigle d'Or Valencià=
 
El '''Sigle d'Or valencià''' o '''Sigle d'Or de les Lletres Valencianes''', correspon en un periodo històric que comprén part del [[sigle XIV]] y casi tot el [[sigle XV]].
 
 
 
Considerant-se un gran moviment cultural, comprén totes les ciències de l'época i aporta les millors obres lliteràries en llengua valenciana escrites en el regne de Valéncia. La immensa majoria de grans escritors d'esta época són valencians o escriuen en llengua valencià. Este gran resorgir del [[Regne de Valéncia]] es finalisarà poc després en el [[descobriment d'Amèrica]], la corona d'Aragó junt en la corona de Castella aplicarà tots els seus recursos en eixa gran empresa.
 
 
 
Un atre important factor serà la [[inquisició]], que produïx la fugida de gran número d'intelectuals, aixina com de comerciants, i orfebres.
 
 
 
== Situació sociopolítica ==
 
Per a comprendre realment este moviment és fonamental comprendre l'entorn, ya que qualsevol moviment cultural si be pot nàixer d'un canvi, necessita certa estabilitat per al seu creiximent.
 
 
 
Primer seria interessant saber que en estes terres ya estava sembrada la llavor, encara que esta venia des d'una atra cultura, [[a l'àrap]]. Com ''Taifa Balansiya'',  va introduir per primera vegada en el món occidental el paper en la fabrica de Xàtiva,  aixina com multitut de ciències.
 
 
 
També es van traduir multitut de texts, tant de la llengua [[Idioma àrap|àrap]], com de les [[llengües romanços]], i de l'idioma [[Idioma hebreo|hebreo]].
 
 
 
Després de la mort de [[Martí l'Humà]] i l'absència d'un successor directe, seguixen [[Interregne aragonés|uns anys d'inestabilitat]]. Valéncia fins al moment havia gojat d'entitat pròpia i era administrada per autoritats públiques, juges i tribunals, anteponent-se estos al dret de senyors i nobles.
 
 
 
Les ambicions dels nobles aragonesos i senyors catalans, que de nou es veuen en possibilitats d'estendre els seus senyorius i ampliar els seus dominis personals, revocant els drets conseguits pel poble valencià establits des de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]]. En el [[Compromís de Casp]] (1412), es conseguixen frenar eixes ambicions, ya que és triat com a successor [[Ferrando I d'Aragó]], de la casa de [[Trastamara]]. Esta casa es distinguixc per la seua vinculació a la burguesia, llimitant el poder dels nobles. En el regnat de [[Alfons el Magnànim]] (1416-1458), la [[Corona d'Aragó]], i el seu certa pacificació en Castella, comença una política exterior expansiva pel Mediterràneu.
 
 
 
En esta  expansió el regne de Valéncia va tindre un paper fonamental, aportant el finançament de les campanyes. Com prova d'això tenim  la relíquia del Sant Càliç que fon entregada com contraprestació per estes aportacions a l'ajuntament de Valéncia i deixada en custòdia en la Catedral, segons el documents.
 
 
 
Els conflictes en Catalunya fan que la burguesia fuja de les ciutats al camp o al Regne de Valéncia, a  on no es donen els estos problemes. Barcelona entraria en franca decadència i al contrari la ciutat de [[Valéncia]] va continuar creixent fins a conseguir els 75.000 habitants a mig de sigle, per lo que era la segona ciutat més gran de la península després de la [[Granada]] àrap.
 
 
 
La capital valenciana era el centre econòmic, polític i social de la [[Corona d'Aragó]] i d'ací el floriment intelectual que la va convertir en un foc lliterari d'importància. Cal destacar que el Sigle d'Or és un fenomen exclusiu de la capital del Túria ya que no va tindre paralelisme en les atres ciutats importants del Regne de Valéncia, si be, moltes de les personalitats que van a contribuir al seu desenroll provenien de distints llocs com Gandia, Villena, ...
 
 
 
També cabria destacar la convivència de diferents cultures, creant corrents humanístics molt importants. Moltes de les idees humanistes es van estendre per [[Itàlia]] i [[Europa]], igual que els èxits militars conseguits per la Corona d'Aragó.
 
 
 
El punt àlgit ho trobem en l'época dels Borja, que van introduir el [[Renaiximent]] en Espanya per Valéncia (deixant de mostra les pintures al fresc de la Catedral), i la cort humaniste de la reina Na Germana de  Foix (segona dona de Ferrando el Catòlic) i el seu espós el Duc de Calabria, que van conseguir reunir en el Palau Real de Valéncia a la flor i nata de la intelectualitat de la seua época. En este moment  s'inicià la llenta decadència que arribarà fins el [[sigle XVII]] en  la perduda dels furs y drets valencians.
 
 
== Fets rellevants ==
 
*El primer llibre imprés en valencià a Espanya es va realisar en [[Valéncia (ciutat)|Valencia]], açò denota un gran impuls sobre les obres escrites. Esta obra es titula '''''[[Obres o trobes en lahors de la Verjurada Maria]]''''' imprés l'any [[1474]].
 
 
 
*Àngels músics de la Catedral de Santa Maria en Valéncia, La Seu.
 
  
== Personages ilustres ==
+
==Arenós==
=== Escritors ===
 
* [[Jordi de Sant Jordi]] (13??-c. 1424) que seguix encara l'estil trobadoresc.
 
* [[Ausias March]] (c. 1397-1459), mestre de l'anàlisis introspectiva de l'home renaixentiste.
 
* [[Joanot Martorell]], alba, en el seu ''[[Tirant lo Blanch]]'', de la novela moderna europea, en el pròlec del qual es destaca "''M'atreviré expondre: no solament de llengua anglesa en portuguesa. Mes encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació a on vaig nàixer i soc natural senet puxa alegrar...''".
 
* [[Joan Roís de Corella]] (1433/43-1497), que lluïx un humanisme erudit.
 
* [[Jaume Roig]] (ca. 1400-1478), autor del ''[[Espill]]'' o ''[[Llibre dels dones]]'', i l'escola satírica valenciana.
 
* [[Isabel de Villena|Sor Isabel de Villena]] (1430-1490), ploma intimista i tendra.
 
* [[Sant  Vicent Ferrer]] Religiós, intelectual i polític. Destaquen els seus sermons. Artífex del [[Compromis de Casp]]. 
 
* [[Bonifaci Ferrer]]. Autor d'una traducció de la [[Bíblia]] a  la llengua valenciana.  Participà en el seu germà en el Compromis de Casp.
 
   
 
=== Pintura i escultura ===
 
En pintura i escultura es deixen sentir les tendències flamenques i italianes en artistes com:
 
* [[Lluís Dalmau]]
 
* [[Gonçal Peris]]
 
* [[Damián Forment]]
 
  
Este sigle, entre [[Edat Mijana]] i [[Renaiximent]], és vivificat per les seues relacions estretes en els italians: Alfons V el Magnànim s'instala en [[Nàpols]] a on manté una Cort  brillant, fins a la seua mort en 1458. El seu fill [[Ferran II d'Aragó|Ferrando II]] li succeïx a Nàpols en el mateix brillantor.
 
==Cites==
 
*{{cita| "Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in LINGUA VALENTINA composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo...".-Ramon Llul (1335) en el comentari expositiu de la seua  obra en llatí "Liber amici et amati" (fulla 34v del manuscrit "N. 250. sup" de la Biblioteca Ambrosiana de Milá)-}}
 
  
*{{cita|"...perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l'agen tret en LENGA CATHALANA...". .Fra Antoni de Canals (1352-1419), dominic com San Vicent Ferrer, en el pròlec de la seua traducció del "Valeri Maxim"}}
+
Trobant-se el rei a Xàtiva l'any de 1.254 i després d'haver derrotat al moro rebel i guanyat els castells i viles de què s'havia apoderat; per a agrair-li més cada dia al seu gran privat El senyor Jimeno (aixina ho diu l'història) i pagar-li els servicis que li havia fet en esta empresa, el dia 18 de febrer del mateix any, li va donar el Castillo i Vila de Borriol, en les seues Alqueries, termes Juridiscion Civil i Criminal i en tots els drets qualsevol que anessen.
  
*{{cita|"...Acaba la biblia molt vera e catholica: treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil cavaller: la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli de LENGUA latina en LA NOSTRA VALENCIANA per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret e en facultat de sacra theologia: e don de tota Cartoxa: germa del benaventurat Sanct Vicent Ferrer del ordre de pricadors...". Bonifaci Ferrer (1478)}}
+
Estava clar que el rei tenia en gran estima i no volia en cap manera quedar deutor pels molts servicis prestats i per la gran lleialtat demostrada al llarc de tota la seua vida militar al senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns.
  
*{{cita|"La present elegantissima e molt ornada obra de la hystoria de Alexandre, per Quinto Curcio Ruffo hystorial fon de grec en lati, e per Petro candido de lati en tosca, e per Luis de Fenollet en la present LENGUA VALENCIANA transferida...". Luis de Fenollet (1481) en "Historia de Alexandre de Quinto Curcio"}}
+
Per la qual cosa complint exactament en l'obligació del seu ocupació de Lloc tinent General del Regne de Valéncia, va atendre en gran zel i vigilància a les poblacions de les seues Viles i Castells. Trobant-se El senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns a Xàtiva l'any 1.255, va donar privilegis al senyor Jimeno Pérez d'Oriz, al senyor Gregorio de Calataiud, al senyor Jaime Doya, al senyor Pedro Milia, al senyor Lope Sánchez d'Esperandeu, i El senyor Arnau d'Alcaye, per a poblar el castell i vila de Bocayrente, vila d'Agres i el castell de Mariola; sis dies mes vesprada va despatar una altra orde de privilegis a la població del castell i vila d'Alcoy. Als cavallers següents: alcalde El senyor Juan Garcés, El senyor Bernardo Isvab, El senyor Bernardo Còlon i al senyor Guillén d'Ortanida.
  
*{{cita| "Libre primer de mestre Johan Gerson canceller de Paris de la imitacio de iesuchrist e del menyspreu de aquest mon esplanat de lati en VALENCIANA LENGUA per lo magnifich en Miquel Perez ciutada...".  "...que puix les vides de innumerables sanctes en vulgar prosa se troben escrites que la gloriosa vida de aquesta alta reyna de parays que es sancta sobre totes les sanctes no deu esser en la nostra VALENCIANA LENGUA callada..  Miquel Perez (1482. 1494) en sus obras "La imitacio de Jesuchrist" i "Vida de la Sacratissima Verge Maria"}}
+
L'any de 1.264 es van convocar Talls a Saragosa, a on els Rics Hòmens van presentar els desacords següents:
  
*{{cita|"Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri erudittissimi, civis Valentiani regie auctoritate notarii publici, latina et VALENTIANA LINGUA exactissima iligencia emmendatus...". Joan Esteve (1488) en su obra "Liber Elegantiarum", diccionari Llatí-Valencià}}
+
Retreien al rei que donava feus que eren d'honor a estrangers del regne i a persones que no podien ni havien de ser Rics Hòmens, com va fer en El senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns, que no era Rico Home per naturalea, a qui li havia atorgat la baronia de Llaure'ns i atres feus. I estos feus els havien de tindre ells i no perdre'ls si no era per raons provades i jujades davant de La Cort; i després les heretarien els seus fills i els més pròxims parents als que ells assenyalaren.
 +
El rei El senyor Jaume va mantindre al senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns en tots i cada un dels títols i honors que ell li havia atorgat.
  
*{{ "...lo libre del valeros e strenu cavaller Tirant lo Blanch Princep e Cesar del Imperi grech de Contestinoble. Lo qual fon traduit de Angles en lengua portoguesa. E apres en VULGAR LENGUA VALENCIANA per lo magnifich e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell...","...de portoguesa en VULGAR VALENCIANA per ço que LA NACIO DON YO SO NATURAL se puxa alegrar e molt aiudar per los tants e tan insignes actes coz hi son...".  Johanot Martorell (1490) en su obra "Tirant lo Blanch"}}
+
El senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns, fon un autèntic SENYOR FEUDAL. Els deures del vasall, respecte al seu senyor eren els següents: Guardar en totes circumstàncies la fidelitat deguda al seu Senyor, ajudar-li i defendre-li enfront de qualsevol, respondre a la crida del Senyor, acompanyar-li a la cúria comtal i a les juntes judicials, i sobretot prestar al seu Senyor els servicis militars de host, de cavalcada i de guàrdia. El vasall havia de mantindre els seus castells en bon estat de defensa, eixercir degudament l'ofici públic si este era l'objecte del feu, albergar el Senyor en els seus feus. Entre les obligacions del rei en el seu vasall, figurava la de protegir-li i ajudar-li dels seus enemics, rescabalar el vasall dels danys que patira en l'eixercici de les armes i fer-li justícia en tots els litigis del seu feu.
== Bibliografia ==
 
*Riquer, M. de (1990): Joanot Martorell, ''Tibant el Blanco'', traducció castellana de 1511, Barcelona, Planeta.
 
*Vidal Jové, J. F. (1969): Joanot Martorell, ''Tirant el Blanch'', traducció espanyola, pròlec de Mario Vargas Llosa, Madrit, Aliança.
 
  
==Enllaços externs==
+
El senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns va casar en Elpha Pérez i van tindre sis fills: Teresa Eximenis de Llaure'ns, Martín Garcés, Jimeno de Llaure'ns, Blasco Eximénez de Llaure'ns, Pedro Pérez de Llaure'ns i Juan Eximénez de Llaure'ns. (Veja arbre genealògic adjunt)
* [http://www.idiomavalenciano.com/siglo-de-oro-valenciano.html Siglo de Oro Valenciano]
 
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20080913/vida-ocio/valencia-revive-siglo-20080913.html Valencia revive su siglo de oro]
 
*
 
  
{{Traduït de|es|Siglo_de_Oro_Valenciano}}
+
ARMES DEL SENYOR JIMENO PÉREZ DE LLAURE'NS
 +
Escut d'or, en sabata de sabre. El seu fill Blasco Eximénez de Llaure'ns va canviar les seues armes per les d'escut en camp de plata, tres faixes de blau, ondulades.
 +
Comentaris de l'autor d'esta crònica: Opine que el Rei El senyor Jaume I possiblement va aconsellar al senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns que es fera amic personal de l'exrei almohade de Valéncia i que casara els seus dos fills El senyor Blasco Eximénez de Llaure'ns en la senyora Alda Fernández i Senyora Teresa Eximénez de Llaure'ns en El senyor Fernando Pérez Aparta – Omahet, fills de l'exrei almohade de Valéncia i Múrcia Zeit Abu Zeit, d'esta manera El senyor Jimeno entroncava en la família reial de l'exrei moro de Valéncia, i ademés rebia totes les posessions de l'exmonarca Almohade a través de les capitulacions matrimonials fetes en abdós matrimonis. El senyor Jimeno va donar a Zeit Abu Zeit protecció i ajuda per a combatre l'usurpador rei Zayan i també el suport necessari perquè fóra Senyor Feudal a les ordes del Rei El senyor Jaume I. La gran amistet que va haver-hi entre del senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns i el descendent dels califes almohades va arribar en el temps a tindre un ferm suport en el casament dels seus fills. Tal fon esta estreta unió que ZEIT ABU ZEIT va posar al seu fill Fernando el cognom Pérez en honor al seu padrí El senyor Jimeno Pérez i no el que li haguera correspost (Fernández).
 +
Segons els que van conéixer a Zeit Abu Zeit en persona deien el següent d'ell:“Era un home molt ben criat i menjat, humà, just i molt culte.
 +
Alt de cos, d'aspecte real (elegant), ulls molt bells de mirada noble i molt penetrant, rostre venerable i complaent que inspirava seguretat, ple de majestat; tènia el cabell llarc i portava sempre un bonet de seda en el cap; caminava sempre vestit de grana i acompanyat de molts criats, poetes i dels seus fills”.
 +
Us sempre el seu nom moro i no el cristià, firmava en àrab, posant el seu nom en moro.
 +
Sempre cap a notar que era fill de ZEIT ABU ABDALLAH, nét d'ABU HAFS, besnét del Califa príncep dels creients. Mai va despreciar ocasió per a donar a entendre que era rebesnét de MUHAMMAD EL MEBDY, fundador de la dinastia Almohade en 1.121.
  
[[Categoria:Lliteratura en valencià]]
+
http://arenos.iespana.es/barones.htm
[[Categoria:Cultura de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Història Valenciana]]
 

Revisió de 00:35 26 jul 2018

Archiu:Cambiarelmapa.jpg
Jordi Pujol: "cambiar 500 años de historia"

Proyecte:Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia

[[1]]

La faena

Proximes traduccións

Fet

Informacións

Arenós

Trobant-se el rei a Xàtiva l'any de 1.254 i després d'haver derrotat al moro rebel i guanyat els castells i viles de què s'havia apoderat; per a agrair-li més cada dia al seu gran privat El senyor Jimeno (aixina ho diu l'història) i pagar-li els servicis que li havia fet en esta empresa, el dia 18 de febrer del mateix any, li va donar el Castillo i Vila de Borriol, en les seues Alqueries, termes Juridiscion Civil i Criminal i en tots els drets qualsevol que anessen.

Estava clar que el rei tenia en gran estima i no volia en cap manera quedar deutor pels molts servicis prestats i per la gran lleialtat demostrada al llarc de tota la seua vida militar al senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns.

Per la qual cosa complint exactament en l'obligació del seu ocupació de Lloc tinent General del Regne de Valéncia, va atendre en gran zel i vigilància a les poblacions de les seues Viles i Castells. Trobant-se El senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns a Xàtiva l'any 1.255, va donar privilegis al senyor Jimeno Pérez d'Oriz, al senyor Gregorio de Calataiud, al senyor Jaime Doya, al senyor Pedro Milia, al senyor Lope Sánchez d'Esperandeu, i El senyor Arnau d'Alcaye, per a poblar el castell i vila de Bocayrente, vila d'Agres i el castell de Mariola; sis dies mes vesprada va despatar una altra orde de privilegis a la població del castell i vila d'Alcoy. Als cavallers següents: alcalde El senyor Juan Garcés, El senyor Bernardo Isvab, El senyor Bernardo Còlon i al senyor Guillén d'Ortanida.

L'any de 1.264 es van convocar Talls a Saragosa, a on els Rics Hòmens van presentar els desacords següents:

Retreien al rei que donava feus que eren d'honor a estrangers del regne i a persones que no podien ni havien de ser Rics Hòmens, com va fer en El senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns, que no era Rico Home per naturalea, a qui li havia atorgat la baronia de Llaure'ns i atres feus. I estos feus els havien de tindre ells i no perdre'ls si no era per raons provades i jujades davant de La Cort; i després les heretarien els seus fills i els més pròxims parents als que ells assenyalaren. El rei El senyor Jaume va mantindre al senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns en tots i cada un dels títols i honors que ell li havia atorgat.

El senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns, fon un autèntic SENYOR FEUDAL. Els deures del vasall, respecte al seu senyor eren els següents: Guardar en totes circumstàncies la fidelitat deguda al seu Senyor, ajudar-li i defendre-li enfront de qualsevol, respondre a la crida del Senyor, acompanyar-li a la cúria comtal i a les juntes judicials, i sobretot prestar al seu Senyor els servicis militars de host, de cavalcada i de guàrdia. El vasall havia de mantindre els seus castells en bon estat de defensa, eixercir degudament l'ofici públic si este era l'objecte del feu, albergar el Senyor en els seus feus. Entre les obligacions del rei en el seu vasall, figurava la de protegir-li i ajudar-li dels seus enemics, rescabalar el vasall dels danys que patira en l'eixercici de les armes i fer-li justícia en tots els litigis del seu feu.

El senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns va casar en Elpha Pérez i van tindre sis fills: Teresa Eximenis de Llaure'ns, Martín Garcés, Jimeno de Llaure'ns, Blasco Eximénez de Llaure'ns, Pedro Pérez de Llaure'ns i Juan Eximénez de Llaure'ns. (Veja arbre genealògic adjunt)

ARMES DEL SENYOR JIMENO PÉREZ DE LLAURE'NS Escut d'or, en sabata de sabre. El seu fill Blasco Eximénez de Llaure'ns va canviar les seues armes per les d'escut en camp de plata, tres faixes de blau, ondulades. Comentaris de l'autor d'esta crònica: Opine que el Rei El senyor Jaume I possiblement va aconsellar al senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns que es fera amic personal de l'exrei almohade de Valéncia i que casara els seus dos fills El senyor Blasco Eximénez de Llaure'ns en la senyora Alda Fernández i Senyora Teresa Eximénez de Llaure'ns en El senyor Fernando Pérez Aparta – Omahet, fills de l'exrei almohade de Valéncia i Múrcia Zeit Abu Zeit, d'esta manera El senyor Jimeno entroncava en la família reial de l'exrei moro de Valéncia, i ademés rebia totes les posessions de l'exmonarca Almohade a través de les capitulacions matrimonials fetes en abdós matrimonis. El senyor Jimeno va donar a Zeit Abu Zeit protecció i ajuda per a combatre l'usurpador rei Zayan i també el suport necessari perquè fóra Senyor Feudal a les ordes del Rei El senyor Jaume I. La gran amistet que va haver-hi entre del senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns i el descendent dels califes almohades va arribar en el temps a tindre un ferm suport en el casament dels seus fills. Tal fon esta estreta unió que ZEIT ABU ZEIT va posar al seu fill Fernando el cognom Pérez en honor al seu padrí El senyor Jimeno Pérez i no el que li haguera correspost (Fernández). Segons els que van conéixer a Zeit Abu Zeit en persona deien el següent d'ell:“Era un home molt ben criat i menjat, humà, just i molt culte. Alt de cos, d'aspecte real (elegant), ulls molt bells de mirada noble i molt penetrant, rostre venerable i complaent que inspirava seguretat, ple de majestat; tènia el cabell llarc i portava sempre un bonet de seda en el cap; caminava sempre vestit de grana i acompanyat de molts criats, poetes i dels seus fills”. Us sempre el seu nom moro i no el cristià, firmava en àrab, posant el seu nom en moro. Sempre cap a notar que era fill de ZEIT ABU ABDALLAH, nét d'ABU HAFS, besnét del Califa príncep dels creients. Mai va despreciar ocasió per a donar a entendre que era rebesnét de MUHAMMAD EL MEBDY, fundador de la dinastia Almohade en 1.121.

http://arenos.iespana.es/barones.htm