Diferència entre les revisions de "Usuari discussió:Teniente"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 78: Llínea 78:
 
== Us de la preposició "de" ==
 
== Us de la preposició "de" ==
  
En ningún lloc fica que la preposició "de" no puga acompanyar a la paraula "mitan" com has ficat en l'artícul del Mercat Central de Castelló, per lo tant el torne a modificar i el deixe com estava, mentres no justifiques en documentació lo que has dit. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 03:31 10 feb 2019 (CET)
+
En ningún lloc fica que la preposició "de" no puga acompanyar a la paraula "mitan" com ha ficat en l'artícul del Mercat Central de Castelló, per lo tant el torne a modificar i el deixe com estava, mentres no justifique en documentació lo que ha dit. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 03:31 10 feb 2019 (CET)

Revisió de 02:33 10 feb 2019

Sobre l'artícul "LO", entenc que en determinades comarques seguix estant molt viu, pero encara que siga normatiu, no és l'habitual en el restant de la Comunitat Valenciana a on solament s'aplica com a neutre i/o en situacions esporàdiques i l'enciclopèdia s'ha de fer per a tot lo mon i no a soles per a unes determinades comarques. --Jose2 (discussió) 22:06 12 jun 2018 (CEST)

......................................... Si continues en eixa actitut no tindre més remei que bloquejar el teu conter. No fases més reversions dels artículs ya revisats --Jose2 (discussió) 22:09 12 jun 2018 (CEST)

Ho entenc, pero almanco trobaria llògic usar l'artícul "lo" en pàgines referents a llocs, menjars, festes, dialectes... del nort, per respecte a la variant dialectal d'ací. --Teniente (discussió) 22:15 12 jun 2018 (CEST)

Està clar pero qualsevol wikipedia te que tindre una homogeneitat en els seus artículs i les variants dialectals encara que siguen correctes en alguns casos sino són habituals no es utilisen habitualment per a no perdre l'homogeneitat. --Jose2 (discussió) 22:20 12 jun 2018 (CEST)


Feta hui mateixa la consulta de Burgos/Burc/Burch a la RACV i al professorat dels Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat. En efecte Burc es referix a un arraval o ciutat amurallada, Burch provablement es tracta d'un localisme, sense difusió generalisada i el nom habitual i general és Burgos que en ser nom propi no es traduïx. Per lo tant puix passe a corregir l'articul seguint estes recomanacions donades. --Jose2 (discussió) 21:48 14 jun 2018 (CEST)


En l'artícul Dumenge: Si és una variant dialectal ya s'entén que és en alguns llocs, queda redundant

No considere que sea redundant sino que és convenient aclarir que no és la forma habitual. --Jose2 (discussió) 17:18 16 jul 2018 (CEST)

Ab / En

La preposició "ab" és un arcaisme totalment en desús en la llengua valenciana. La forma correcta i recomanada per la RACV per a la preposició castellana "con" és "en" --Jose2 (discussió) 18:25 24 jul 2018 (CEST)

Esta / Aquesta

Si en un artícul precisament lo que s'esta fent hincapie és en les diferencies entre 2 normatives no pots fer lo que estas fent perque això encara complica més les coses i tots sabem que el terme recomant per la AVL és "Aquesta" i el terme recomant per la RACV és "Esta" Fes el favor de no complicar més les coses.(discussió)

Sí, l'artícul mostra les diferències, pero tampoc s'ha de mentir o ocultar coses (que és una atra forma de mentira) com per eixemple que l'AVL recomana les formes "aquesta" i "ens" perque també recomana, i d'exactament igual manera, "este" i "nos". En lo cas de l'IEC sí que és veritat que recomana "aquest" i "ens" encara que "este" i "nos" també s'usen amplament en Catalunya, pero en lo cas de l'AVL, posar només la forma "aquest" i "ens" és falsejar, ocultar les formes igual de recomanades "este" i "nos". Si l'artícul mostra un text escrit ab tres normatives diferents, lo lògic és escriu-re'l ab les formes recomanades de cada acadèmia, en este cas hi ha dos formes igual de recomanades (encara que l'AVL té una clara preferència per "este" i, curiosament, per "ens", pero en tots los documents normatius les posa al mateix nivell ab "aquest" i "nos"), llavons no n'amagarem cap perque açò és una enciclopèdia que busca ilustrar i no ocultar. --Teniente (discussió) 11:13 25 jul 2018 (CEST)

Ningú mentix, la forma recomanada per la AVL és "Aquesta" i la forma recomanada per la RACV es "Esta", ho tens en els manuals d'estil recomants per la AVL per eixemple per als mijos de comunicació.(Usuari Discussió:Jose2)

En el Llibre d'estil per als mitjans audiovisuals en valencià ([per ací et deixe l'enllaç]) la forma "este" apareix 43 vegades, la forma "estos" apareix 10 vegades, la forma "esta" apareix 21 vegades i la forma "estes" apareix 13 vegades, la forma "est" apareix 0 vegades, açò és un total de 87 vegades en que apareix "este" i derivats. En quant a les formes derivades de "aquest": "aquest" apareix 0 vegades, "aquesta" apareix 0 vegades, "aquests" apareix 0 vegades, "aquestos" apareix 0 vegades, "aquestes" apareix 0 vegades, açò és un total de 0 vegades que apareix la forma "aquest" i derivats. Clarament en este document normatiu (i en tots los atres) de l'AVL hi ha una preferència per "este" i els seus derivats, la forma "aquest" no apareix ni una sola vegada en tot lo manual, aixina que això de que l'AVL recomana "aquesta" és fals, sí, l'accepta com a normativa al mateix nivell que "esta", pero la mateixa acadèmia preferix usar "esta" i, de fet, promou lo seu us. --Teniente (discussió) 11:40 25 jul 2018 (CEST)
Extret textual de la Gramàtica Normativa Valenciana de l'AVL (que per ací et deixe també l'enllaç): "Tant les formes simples com les reforçades són pròpies del valencià, i resulten igualment vàlides. En l’actualitat, les formes simples són generals en la llengua oral, i són majoritàries també en la ràdio, en la televisió i en els texts d’algunes institucions públiques valencianes. Les formes reforçades s’usen de manera preferent en registres escrits d’àmbits com ara el literari o l’universitari." (pàgina 132). --Teniente (discussió) 11:48 25 jul 2018 (CEST)

Pots ficar tots els enllaços que vuillgues pero tots sabem que la AVL recomana sempre i utilisa els termens "Aquest, aquesta, aquestos...." i la RACV "Este, esta, estos...." . No tens més que llegir qualsevol test oficial de qualsevol conselleria. (Usuari Discussió:Jose2)

Una cosa és lo que faça la conselleria o els organismes oficials i una atra és lo que faça l'AVL i la majoria d'escritos que usen estes normes. --Teniente (discussió) 12:14 25 jul 2018 (CEST)

Com pense que esta discussió no porta a ningun lloc i hi ha una discrepància clara de pareixers, he ficat el tema en mà del burocrata de la uiquipèdia per a que prenga la decissió que considere oportuna. (Usuari Discussió:Jose2)

Repectar les formes normatives RACV establides

¡Hola Teniente!: Moltes gràcies pel teu treball i contribucions en L'Enciclopèdia en Valencià. Simplement comentar-te que veig que has canviat varies voltes formes normalment utilisades en L'Enciclopedia i admeses per la RACV com per eixemple:

  • Utilisar per usar. Utilisar es perfectament correcta.
  • "Se" per es. Se va fer/Es va fer. Les dos son correctes i les dos admeses per la RACV.
  • "Fon" per va ser. Fon es correcta.

Ad este respecte, el treball de qualsevol usuari de L'Enciclopedia en Valencià no es el de canviar formes escrites que están totalment admeses per la normativa de la RACV per atres que nos agraden més. Es comprensible fer-ho ocasionalment pero no d'una forma reiterada. Respectar com atres usuaris han escrit un articul sempre que no siguen faltes d'ortografia, castellanismes o catalanismes, es recomanable i demostra respecte cap als atres usuaris. Ací et deixe la política sobre la llengua valenciana en L'Enciclopedia: Proyecte:Escriure_en_valencià. Estem segurs de que la teua colaboració i treball ací segur que es interessant i profitosa per a tots els usuaris. ¡Gràcies!. Salutacions: --Valencian (discussió) 16:31 25 jul 2018 (CEST)

Substituïxc la moderna forma "utilisar" per "usar"/"amprar"/"gastar"perque aixina ho recomana la RACV i L'Observatori de la Llengua Valenciana, de totes formes reconec que tampoc té res de roïna la forma "utilisar", si és un problema, deixaré de substituir-la. En quant a les formes invertides dels pronoms febles (em/et/es/en), en valencià estàndart només s'usen despuix de paraules acabades en vocal diferent de la vocal final dels diftoncs decreixents, tal i com ho feya la llengua clàssica, això és lo que recomana la RACV, en el restant de casos s'usen les formes plenes. Usar les formes invertides o plenes en llocs a on no correspon és correcte, pero dialectal, per tant no és apte per a l'Enciclopedia excepte en artículs referents a llocs a on se parla aixina. Despuix, si alguna vegada he substituït "fon" per "va ser", és un erro meu, ahí m'haig equivocat. --Teniente (discussió) 16:40 25 jul 2018 (CEST)

Traduccions de Wikipedia

Hola Teniente, Moltes gràcies per les teues colaboracions, només voldria demanar que en cas de fer traduccions d'artículs de Wikipedia inclogueres la plantilla Plantilla:traduït de --Admin (discussió) 02:44 26 jul 2018 (CEST) ................................................... Com ya te vaig dir: En els acabaments –ada, –ades, –adet, -adeta (com vesprada, acabades, cremadet,paradeta), la d, antigament fricativa [ð] en una articulació molt relaixada, s‘emmudix en la pràctica totalitat del domini llingüístic valencià i és, per tant, muda en valencià estàndart: [vespɾá, akaβáes, kɾemaét, paɾaéta], si be es manté en l’escritura per etimologia.

En uns atres casos de d intervocàlica, l’emmudiment no és tan generalisat. És el cas de l'emmudiment de la -d- intervocàlica pretònica en el sufix -ador, -adora, -adors, -adores, que no és general, pero succeïx en gran part del valencià: mocador, mocadors, treballador, treballadora, treballadors, treballadores solen pronunciar-se a nivell coloquial [mokaóɾ, mokaóɾs, trebaʎaóɾ, trebaʎaóɾa, trebaʎaóɾs, trebaʎaóɾes].

https://www.llenguavalenciana.com/documents/gramatica2015 --Jose2 (discussió) 16:34 30 jul 2018 (CEST)

Efectivament, com vosté ha dit, la de en les terminacions -ador, -adora, -adors, -adores (i els seus derivats) sol emmudir-se a nivell coloquial, pero en un valencià estàndart s'ha de pronunciar de la mateixa manera que s'han de pronunciar totes les atres des (en valencià estàndart s'ha de dir cadira i no caïra, budell i no "buell", per eixemple). Segons la RACV en lo seu estàndart oral valencià (ací et deixe l'enllaç) textualment: "La caiguda de la -d- en el sufix –ador, -adora, -adors, -adores és prou corrent, pero encara es pronuncia esta en alguns parlars valencians i s’ha de mantindre la seua pronunciació: mocador i no mocaor, llaurador i no llauraor, treballadora i no treballaora, creadors i no creaors, treballadores i no treballaores…". --Teniente (discussió) 16:49 30 jul 2018 (CEST)

...................................................................

No, des de fa unes dècades la RACV no recomana ya el mantindre eixa pronunciació de la de en les terminacions -ador, -adora, -adors, -adores, degut precisament a que encara que no és general, succeïx en gran part del valencià i no a soles ya a nivell coloquial, lo que si que recomana llogicament es mantindre sempre la seua escritura. --Jose2 (discussió) 16:55 30 jul 2018 (CEST)

En la Gramàtica de la Llengua Valenciana (de l'any 2015) i l'Estàndart Oral Valencià (de l'any 2010) (abdós consultables online) diu, bàsicament, que no pronunciar eixa de és coloquial. Lo qual no vol dir que siga incorrecte, pero no és estàndart, sino coloquial; lo estàndart és pronunciar-la. --Teniente (discussió) 17:06 30 jul 2018 (CEST)

................................................... He bloquejat eixes pàgines per que ya estic cansat de revertir els canvis que fas a pesar de les explicacions e indicacions donades tots el dies. Si vols colaborar eres molt benvingut i t'ho agraïm pero si lo que vols és marejar la perdiu, perts el temps. Un saludet --Jose2 (discussió) 17:28 30 jul 2018 (CEST)

Seguir lo recomanat per l'Enciclopèdia és, de fet, seguir les indicacions donades: si l'Enciclopèdia accepta l'us de les formes regionals en los artículs que tinguen que vore en eixes coses, ¿a on està el problema en usar-les? Ademés, dir que en valencià estàndart la de en la terminació -ador i derivats és seguir lo dit per la RACV, per tant no té res de roïn. --Teniente (discussió) 17:37 30 jul 2018 (CEST)

DONCS

Tu mateix has dit que "En valencià del segle d'or s'usava "donchs" i ademés en un significat diferent de "puix", per lo tant ni s'ha usat mai "doncs", ni en el significat que tu vols donar-li. Un saludet --Jose2 (discussió) 07 sep 2018 (CEST)

No entenc d'on s'ha tret això. En valencià s'usava "doncs" (en valor de conjunció consecutiva: "¿Ho veus? Doncs yo no ho veig...") pero durant la decadència va començar a ser substituït per "puix" (que originalment tenia un significat diferent de "doncs", era sinònim de "ya que": "puix has fet això, tindràs premi"). Només cal obrir qualsevol llibre en valencià clàssic per a vore-ho, de fet la normativa catalana moderna usa el "puix" i el "doncs" en los mateixos valors que tenien en la llengua clàssica (usar "doncs" en los valors de "puix" i al revés se considera una falta d'ortografia per ad ells) i com a tal eix us està acceptat per la RACV, encara que ho considere arcaic. En quant a l'ortografia, òbviament durant lo segle d'or no existien les normes d'El Puig, per tant s'usava una altra ortigrafia en la que les terminacions -c i -cs s'escrivien -ch i -chs (amich, richs, groch, amarchs, donchs...) pero no per això és una altra paraula, és la mateixa paraula escrita en una ortografia antiga, tal i com diu la RACV, per tant evidentment que s'usava el "doncs" en valencià clàssic i els valors que tenia eren los que tenia, yo no li n'haig volgut donar cap que no siga dels que li corresponen. --Teniente (discussió) 11:10 7 set 2018 (CEST)

Hi han / Hi ha

Encara que segons tu, estiga admessa la forma "hi han", la forma "hi ha" també es correcta i estava ya en l'artícul, per lo tant no fa falta eixa modificació

Us de la preposició "de"

En ningún lloc fica que la preposició "de" no puga acompanyar a la paraula "mitan" com ha ficat en l'artícul del Mercat Central de Castelló, per lo tant el torne a modificar i el deixe com estava, mentres no justifique en documentació lo que ha dit. Un saludet. --Jose2 (discussió) 03:31 10 feb 2019 (CET)