Diferència entre les revisions de "Vàndals"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(xicoteta ampliació i millora)
m (Text reemplaça - ' l´' a ' l'')
 
(No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Heinrich_Leutemann,_Plünderung_Roms_durch_die_Vandalen_(c._1860–1880).jpg|thumb|La reputació tradicional dels vàndals: Una visió idealisada del [[Saqueig de Roma (455)|saqueig de Roma]] en 455 per Heinrich Leutemann, cap a 1870.]]
+
[[Archiu:Heinrich_Leutemann,_Plünderung_Roms_durch_die_Vandalen_(c._1860–1880).jpg|thumb|La reputació tradicional dels vàndals: Una visió idealisada del [[Saqueig de Roma (455)|saqueig de Roma]] en l'any [[455]] per Heinrich Leutemann, cap a l'any [[1870]].]]
Els '''vàndals''' varen ser un [[pobles germànics|poble germà]] procedent de la conca mija del riu [[Danubi]], en [[Europa central]]. La seua llengua pertany a la branca [[Llengües germàniques orientals|germànica oriental]] que habitaven les regions del [[Regió bàltica|Bàltic]], en les actuals [[Alemanya]] i [[Polònia]] (només es conserven uns pocs fragments de l'[[idioma vàndal]]).
+
Els '''vàndals''' varen ser un [[pobles germànics|poble germà]] procedent de la conca mija del riu [[Danubi]], en l'[[Europa central]]. La seua llengua pertany a la branca [[Llengües germàniques orientals|germànica oriental]] que habitaven les regions del [[Regió bàltica|Bàltic]], en les actuals [[Alemanya]] i [[Polònia]] (a soles es conserven uns pocs fragments de l'[[idioma vàndal]]).
 
    
 
    
 
== Història ==  
 
== Història ==  
  
A principis del [[sigle V]] varen creuar la [[Gàlia]] i arribaren en el [[409]] a la [[Península Ibèrica]]. Estaven dividits en dos grups: els vàndals asdincs, que s'assentaren en territoris del noroest d'[[Hispània]], junt en els [[sueus]], i els vàndals silincs, que passaren a la província romana de [[Bética]]. Estos últims es varen instalar breument en la vall del [[Guadalquivir]], perque ya en el [[429]] varen passar l'estret de [[Gibraltar]] i, comandats per [[Genserico]], varen crear un regne en el [[nort d'Àfrica]], centrat en l'actual [[Tunis]], que finalment va ser destruït pels [[Imperi bizantí|bizantins]] en l'any [[534]].
+
A principis del [[sigle V]] varen creuar la [[Gàlia]] i arribaren en l'any [[409]] a la [[Península Ibèrica]]. Estaven dividits en dos grups: els vàndals asdincs, que s'assentaren en territoris del noroest d'[[Hispània]], junt en els [[sueus]], i els vàndals silincs, que passaren a la província romana de [[Bética]]. Estos últims es varen instalar breument en la vall del [[Guadalquivir]], perque ya en l'any [[429]] varen passar l'estret de [[Gibraltar]] i, comandats per [[Genserico]], varen crear un regne en el [[nort d'Àfrica]], centrat en l'actual [[Tunis]], que finalment va ser destruït pels [[Imperi bizantí|bizantins]] en l'any [[534]].
  
 
== Bibliografia ==  
 
== Bibliografia ==  

Última revisió del 14:55 8 abr 2019

La reputació tradicional dels vàndals: Una visió idealisada del saqueig de Roma en l'any 455 per Heinrich Leutemann, cap a l'any 1870.

Els vàndals varen ser un poble germà procedent de la conca mija del riu Danubi, en l'Europa central. La seua llengua pertany a la branca germànica oriental que habitaven les regions del Bàltic, en les actuals Alemanya i Polònia (a soles es conserven uns pocs fragments de l'idioma vàndal).

Història[editar | editar còdic]

A principis del sigle V varen creuar la Gàlia i arribaren en l'any 409 a la Península Ibèrica. Estaven dividits en dos grups: els vàndals asdincs, que s'assentaren en territoris del noroest d'Hispània, junt en els sueus, i els vàndals silincs, que passaren a la província romana de Bética. Estos últims es varen instalar breument en la vall del Guadalquivir, perque ya en l'any 429 varen passar l'estret de Gibraltar i, comandats per Genserico, varen crear un regne en el nort d'Àfrica, centrat en l'actual Tunis, que finalment va ser destruït pels bizantins en l'any 534.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Diccionario Básico Espasa,4ª ed., Madrit, 1983. ISBN 84-239-6930-4